Tipus d’enuresi
L’enuresi es defineix com l’emissió repetida d’orina, al llit o a la roba. S’estima que afecta entre un 5 i un 10% dels nens i nenes de 5 anys, entre un 3 i un 5% dels que tenen 10 anys, i un 1% dels que tenen 15 anys o més edat. Això evidencia una remissió en la seva prevalença a mesura que s’avança en el cicle vital. Tot i això, la seva incidència en edats primerenques és cada vegada més gran, i aquesta es relaciona principalment amb factors psicològics com l’estrès, l’ansietat (p.ex. pors), o els problemes del vincle.
Pel que fa als diferents subtipus, després d’observar els múltiples patrons de presentació en població infantil, s’han proposat els següents:
- Voluntària o involuntària: Tot i que tendeix a concebre’s com únicament involuntària, l’enuresi i l’encopresi (emissió de femta), poden ser tant voluntàries com involuntàries. En el primer cas, l’alteració es relaciona amb trastorns generalitzats del desenvolupament (p.ex., autisme) o de conducta, ja que pot haver-hi intencionalitat de cridar l’atenció, o provocació, juntament amb trets d’impulsivitat.
- Nocturna o enuresi monosimptomàtica: És la més comuna, i afecta principalment al sexe masculí. Tendeix a aparèixer sobretot durant el primer terç de la nit, on hi ha una major quantitat de temps en son profund, i associant-se per tant més als trastorns del son no REM (p.ex., terrors nocturns o somnambulisme).
- Diurna o incontinència urinària: Apareix sobretot en nenes, i la prevalença tendeix a disminuir significativament passats els 9 anys. Dins d’aquesta, es parla d’“incontinència urgent” quan hi ha símptomes sobtats i inestabilitat del detrusor, i “d’emissió posposada” quan hi ha un retard conscient de les ganes d’orinar fins que es produeix la incontinència.
- Nocturna i diürna: També anomenada enuresi no monosimptomàtica. La seva presentació és poc freqüent, i no s’observen diferències per gèneres.
Pel que fa al tractament, les teràpies cognitivo-conductuals, i en concret, el mètode de l’alarma o pipi-stop n’ha demostrat àmpliament l’evidència i la utilitat. L’objectiu és que el nen o la nena aprengui a discriminar les sensacions abans de la micció, i a controlar-les voluntàriament d’una manera poc invasiva i, sobretot, no lesiva. Si vols obtenir més informació sobre això, posa’t en contacte amb el nostre grup de professionals, a Mataró. T’ajudarem.
