Què és la Sensibilitat a l’Ansietat?

Hi ha un interès recent i progressiu per identificar aquelles variables o problemàtiques que poden ser comunes a diferents patologies. Això és així degut a que la recerca i disseny de tractaments procura cada cop més dissenyar eines que puguin ser útils i eficaces per a diferents trastorns, advocant per una base simptomatològica comuna. Un d’aquests constructes, i el qual ha suscitat un interès especialment rellevant, és el de Sensibilitat a l’ansietat.

 

Sabem que l’ansietat és aquella reacció mental i emocional que apareix davant d’un perill real o subjectiu (percebut) caracteritzat principalment per inquietud, excitació i inseguretat, i que engloba una sèrie de símptomes físics com taquicàrdia, sudoració, tremolors, tensió, palpitacions, dificultat per respirar, visió borrosa, mareig…entre d’altres. Ens prepara per fer front o fugir d’una situació, i suposa un mecanisme adaptatiu per a la supervivència. El terme sensibilitat a l’ansietat, proposat inicialment per Reiss (1991) en el seu model sobre l’expectativa d’ansietat, fa referència a la por que experimenta una persona cap a les pròpies reaccions o símptomes d’ansietat, traduït en diferents creences o interpretacions com pot ser el fet que els símptomes tenen conseqüències perilloses o perjudicials (p.ex., “puc tenir un atac de cor si experimento pànic”). Així, hi ha una interpretació negativa, esbiaixada i magnificada sobre les reaccions pròpies de l’ansietat, la qual cosa retroalimenta i potencia els símptomes, generant un cercle viciós que pot portar a experimentar símptomes de manera més freqüent i intensificada.

 

Aquest component s’associa principalment a la incertesa sobre les característiques i les conseqüències de la pròpia ansietat, ja que davant la incomprensió i el malestar que produeix, realitzem prediccions catastròfiques sobre les seves repercussions. A més, s’associa i suposa un factor de risc per al desenvolupament de diferents patologies:

 

  • Trastorns d’ansietat en general.
  • Trastorn de Pànic amb o sense Agorafòbia.
  • Trastorn d’Estrès Postraumàtic.
  • Addiccions.

 

Com veiem, tot i que es vincula principalment amb el desenvolupament de problemes d’ansietat i especialment amb el pànic, té rellevància en diferents categories diagnòstiques. Per això, comprendre mitjançant una psicoeducació adequada, i intervenir amb mètodes eficients com l’EMDR, o la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC), resulta clau. Si t’interessa aquest o qualsevol altre tema, o creus que et pot beneficiar la nostra ajuda, contacta amb el nostre equip situat a Mataró, et proporcionarem tota la informació que necessitis.