La Demència amb Cossos de Lewy: Descripció, característiques i orientacions

Des de la neuropsicologia, un dels principals camps d’estudi, avaluació i intervenció són les neuropatologies, és a dir, les malalties que afecten el sistema nerviós. Entre elles es troben les demències vasculars, el Parkinson o l’Alzheimer, entre d’altres. Aquí ens centrarem en descriure la Demència amb Cossos de Lewy (DCL). Es tracta d’un síndrome progressiu i degeneratiu que afecta la capacitat cognoscitiva (memòria i diversos processos cognitius), conductual i física de la persona. Les dades de prevalença giren al voltant del 10-20% del total de casos de demència, per darrere de la malaltia de l’Alzheimer i la demència vascular.
Els cossos de Lewy són un tipus d’estructures proteiques que es localitzen en les neurones. A grans trets, la malaltia es caracteritza per un desenvolupament excessiu d’aquestes proteïnes, la qual cosa impedeix el correcte funcionament cel·lular en el cervell. Aquesta és la causa actual de diversos processos de demència, la qual cosa es reflecteix en les similituds existents en la simptomatologia reflectida per aquests. En aquest sentit, en la DCL s’observen alteracions cognitives molt similars a l’Alzheimer i, a més, apareixen símptomes físics i conductuals característics del Parkinson. Aquestes semblances dificulten la delimitació de la malaltia i el seu tractament. Així, a continuació destacarem algunes de les principals característiques d’aquesta malaltia:
–    Manifestació fluctuant dels símptomes cognitius: Si bé aquesta és una característica que pot aparèixer en molts tipus de demència, és especialment freqüent en la DCL. Parlem de fluctuacions que poden ser més o menys recurrents, podent mostrar-se d’un dia per l’altre, o fins i tot en diferents moments més pròxims en el temps. Així, es presenten problemes relacionats amb l’atenció, el llenguatge, el raonament i la comprensió, entre d’altres.

–    Al·lucinacions: El pacient pot patir al·lucinacions de diferent modalitat, és a dir olfactives, auditives, tàctils… sent les visuals les més característiques. Aquestes acostumen a ser descrites de forma ben definida i de manera molt vívida. En aquest cas, és més infreqüent trobar aquest tipus d’alteració en altres tipus de malaltia demencial.

–    Alteracions físiques i motrius: Igual que en la malaltia del Parkinson, limitacions com rigidesa, tremolor i dificultats relacionades amb el moviment com la bradicinèsia (lentitud) poden aparèixer en qualsevol moment del procés. És comú que aquestes s’experimentin de forma sobtada, és a dir, de manera poc gradual.

–    Confusió: S’experimenten períodes de confusió significatius on la persona pot desorientar-se en relació a diferents àmbits: el lloc en el qual es troba, l’hora, dificultats per identificar paraules o mantenir una conversa, limitacions en la percepció espacial, etc.
Com s’ha destacat, hi ha poques o gairebé cap característica exclusiva de la malaltia. Per això, haurem d’atendre al moment i la forma de presentació per a poder discriminar i realitzar un diagnòstic adequat. En aquest sentit, és important tenir en compte que els “símptomes Parkinsonians” apareixen principalment a l’inici, abans de les alteracions cognitives o demencials. Així, les dificultats motores es presenten en fases avançades en aproximadament un 70% de les persones amb DCL. A més d’això, el deteriorament cognitiu sol aparèixer juntament amb símptomes depressius i limitacions lleus de memòria. S’indica a més, que si els símptomes cognitius i motors apareixen en un interval d’un any, és més probable que es tracti d’aquesta neuropatologia. A nivell general, també cal esmentar que els signes d’un accident cerebrovascular o de demència vascular disminueixen la probabilitat que es tracti d’un DCL.
No hem d’oblidar que encara que existeixin característiques específiques a nivell cerebral de cadascuna de les demències, aquestes són malalties, i com a tal, repercuteixen significativament en la qualitat de vida social, personal i laboral de les persones que les pateixen. Per això, el tractament a aplicar ha de ser integral i multidisciplinar, procurant abastar totes aquelles necessitats essencials per a l’afrontament d’aquesta important problemàtica. En aquest sentit, com a tractament s’acostuma a utilitzar un seguiment psiquiàtric i psicològic. S’acostumen a administrar antipsicòtics neurolèptics (per reduir les al·lucinacions i l’agitació) o levodopa (per símptomes motors). Tot i això, aquests poden produir efectes adversos importants, com ara l’agreujament de la simptomatologia mostrada.
Els pacients amb DCL necessiten una atenció i cura recurrent, mitjançant un control i supervisió de metges, i la cura de les persones properes o tutors. L’ajuda també s’ha de proporcionar a aquest nivell, dotant d’estratègies per al maneig de dificultats a aquells que es troben absorts en aquest procés amb la persona. L’acompanyament pot ser complicat, no només per les característiques pròpies de la patologia, sinó pel patiment i responsabilitat presents en tot el seu curs.
Per rebre més informació sobre aquest tema, pots posar-te en contacte amb nosaltres quan ho desitgis. Els psicòlegs del nostre centre situat a Mataró t’intentaran brindar l’atenció i ajuda que necessitis.

Coaching personal: definició i utilitat

Què és el coaching? A qui va dirigit? Pot ser-me útil? Quina diferència hi ha entre aquest i la psicologia?

Aquestes i altres preguntes sorgeixen constantment al parlar de la figura del coach i de la seva metodologia de treball. A grans trets, aquesta nova disciplina se centra en el desenvolupament personal, establint un espai de conversa planificat en el qual principalment s’acompanya a la persona per facilitar la consecució de les metes que aquesta mateixa planifiqui. Així, aquest professional, capacitat mitjançant certes tècniques i aptituds de comunicació, és un company de camí que procura ajudar-nos a aconseguir el nostre màxim potencial, actuant com un catalitzador.

Hi ha diferents modalitats dins d’aquesta disciplina: empresarial, executiu, ontològic, integral, entre altres. Un dels més utilitzats però, és el coaching personal. Aquest, per definició, es troba gairebé sempre immiscit en tots els altres subtipus. D’aquesta manera, s’entén com la persona que s’encarrega d’acompanyar-te i guiar-te en els teus objectius personals. El teu entrenador particular en eines vitals i de comunicació que busca generar un seguit de canvis per potenciar el teu benestar, sent un suport incondicional cap als teus èxits i errors. Tot això mitjançant un treball basat en la col·laboració, la comunicació, la detecció d’obstacles i la focalització en el futur més que en els errors del passat.

És important tenir en compte que, tot i que el coaching pot produir efectes terapèutics i estar el professional format en les dues disciplines, no és un procés psicoterapèutic. En aquest sentit, tot i que és un procés transformacional i comunicacional, no treballa directament amb psicopatologies. Certament però, pot servir com a complement per a diferents problemàtiques com trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim, addiccions, problemes d’autoestima, entre d’altres. Caldrà tenir present però, que el grau de profunditat serà menor comparat amb el treball terapèutic. El coach se centrarà en establir metes a curt termini utilitzant com a eina el qüestionament adequat perquè el client vagi discriminant la seva interpretació dels fets i modificant el seu punt de vista, per posteriorment passar a l’acció mitjançant una actitud proactiva.

Per poder saber si és adequat per a tu, a continuació s’exposen alguns dels beneficis d’aquesta disciplina: major desenvolupament personal i millor qualitat de vida, augment de la confiança i enfortiment de l’autoestima, clarificació d’alternatives per a la presa de decisions, establiment de prioritats per assolir fites, millora de la comunicació i vincle amb els altres, recerca d’un major equilibri entre les diferents àrees vitals, entre d’altres.

En conclusió, la gran utilitat i avantatge del coaching recau principalment en què se centra amb més intensitat en aspectes estratègics concrets per aconseguir objectius imminents, el desenvolupament d’habilitats, la potenciació de capacitats i aprenentatges, a més de constituir una forma d’intervenció adequada per a estimular la superació, sent més limitat per a problemes psicològics que requereixin una atenció més especialitzada.

En cas de voler rebre més informació o considerar que pots beneficiar-te d’aquesta eina, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró atendrà les teves demandes de manera professional i personalitzada. Contacta amb nosaltres, t’ajudarem.