Des de la neuropsicologia, un dels principals camps d’estudi, avaluació i intervenció són les neuropatologies, és a dir, les malalties que afecten el sistema nerviós. Entre elles es troben les demències vasculars, el Parkinson o l’Alzheimer, entre d’altres. Aquí ens centrarem en descriure la Demència amb Cossos de Lewy (DCL). Es tracta d’un síndrome progressiu i degeneratiu que afecta la capacitat cognoscitiva (memòria i diversos processos cognitius), conductual i física de la persona. Les dades de prevalença giren al voltant del 10-20% del total de casos de demència, per darrere de la malaltia de l’Alzheimer i la demència vascular.
Els cossos de Lewy són un tipus d’estructures proteiques que es localitzen en les neurones. A grans trets, la malaltia es caracteritza per un desenvolupament excessiu d’aquestes proteïnes, la qual cosa impedeix el correcte funcionament cel·lular en el cervell. Aquesta és la causa actual de diversos processos de demència, la qual cosa es reflecteix en les similituds existents en la simptomatologia reflectida per aquests. En aquest sentit, en la DCL s’observen alteracions cognitives molt similars a l’Alzheimer i, a més, apareixen símptomes físics i conductuals característics del Parkinson. Aquestes semblances dificulten la delimitació de la malaltia i el seu tractament. Així, a continuació destacarem algunes de les principals característiques d’aquesta malaltia:
– Manifestació fluctuant dels símptomes cognitius: Si bé aquesta és una característica que pot aparèixer en molts tipus de demència, és especialment freqüent en la DCL. Parlem de fluctuacions que poden ser més o menys recurrents, podent mostrar-se d’un dia per l’altre, o fins i tot en diferents moments més pròxims en el temps. Així, es presenten problemes relacionats amb l’atenció, el llenguatge, el raonament i la comprensió, entre d’altres.
– Al·lucinacions: El pacient pot patir al·lucinacions de diferent modalitat, és a dir olfactives, auditives, tàctils… sent les visuals les més característiques. Aquestes acostumen a ser descrites de forma ben definida i de manera molt vívida. En aquest cas, és més infreqüent trobar aquest tipus d’alteració en altres tipus de malaltia demencial.
– Alteracions físiques i motrius: Igual que en la malaltia del Parkinson, limitacions com rigidesa, tremolor i dificultats relacionades amb el moviment com la bradicinèsia (lentitud) poden aparèixer en qualsevol moment del procés. És comú que aquestes sexperimentin de forma sobtada, és a dir, de manera poc gradual.
– Confusió: Sexperimenten períodes de confusió significatius on la persona pot desorientar-se en relació a diferents àmbits: el lloc en el qual es troba, l’hora, dificultats per identificar paraules o mantenir una conversa, limitacions en la percepció espacial, etc.
Com s’ha destacat, hi ha poques o gairebé cap característica exclusiva de la malaltia. Per això, haurem d’atendre al moment i la forma de presentació per a poder discriminar i realitzar un diagnòstic adequat. En aquest sentit, és important tenir en compte que els “símptomes Parkinsonians” apareixen principalment a l’inici, abans de les alteracions cognitives o demencials. Així, les dificultats motores es presenten en fases avançades en aproximadament un 70% de les persones amb DCL. A més d’això, el deteriorament cognitiu sol aparèixer juntament amb símptomes depressius i limitacions lleus de memòria. S’indica a més, que si els símptomes cognitius i motors apareixen en un interval d’un any, és més probable que es tracti d’aquesta neuropatologia. A nivell general, també cal esmentar que els signes d’un accident cerebrovascular o de demència vascular disminueixen la probabilitat que es tracti d’un DCL.
No hem d’oblidar que encara que existeixin característiques específiques a nivell cerebral de cadascuna de les demències, aquestes són malalties, i com a tal, repercuteixen significativament en la qualitat de vida social, personal i laboral de les persones que les pateixen. Per això, el tractament a aplicar ha de ser integral i multidisciplinar, procurant abastar totes aquelles necessitats essencials per a l’afrontament d’aquesta important problemàtica. En aquest sentit, com a tractament s’acostuma a utilitzar un seguiment psiquiàtric i psicològic. S’acostumen a administrar antipsicòtics neurolèptics (per reduir les al·lucinacions i l’agitació) o levodopa (per símptomes motors). Tot i això, aquests poden produir efectes adversos importants, com ara l’agreujament de la simptomatologia mostrada.
Els pacients amb DCL necessiten una atenció i cura recurrent, mitjançant un control i supervisió de metges, i la cura de les persones properes o tutors. L’ajuda també s’ha de proporcionar a aquest nivell, dotant d’estratègies per al maneig de dificultats a aquells que es troben absorts en aquest procés amb la persona. L’acompanyament pot ser complicat, no només per les característiques pròpies de la patologia, sinó pel patiment i responsabilitat presents en tot el seu curs.
Per rebre més informació sobre aquest tema, pots posar-te en contacte amb nosaltres quan ho desitgis. Els psicòlegs del nostre centre situat a Mataró tintentaran brindar l’atenció i ajuda que necessitis.