Sent que és responsable dels seus actes?, Considera que són els seus esforços els que determinen el resultat final? O per exemple, Pensa que posseeix poca influència sobre els diferents esdeveniments? Són forces externes les que acaben determinant el transcurs de les coses? És tot qüestió de sort o atzar?

En observar les diferents preguntes, a part d’haver-se sentit més o menys identificat, haurà pogut observar algunes diferències significatives. Bé, aquest tipus de preguntes estan involucrades i ens ajuden a comprendre el concepte de locus de control. A grans trets, es pot definir com la percepció o atribució de responsabilitat que realitza la persona sobre els diferents esdeveniments que transcorren al llarg de la seva vida. En altres paraules, es refereix al grau de control percebut sobre els resultats obtinguts, siguin aquests negatius o positius. Rotter (1966) va ser el primer a introduir aquest terme, definint-ho com un tret de personalitat relativament estable, representant l’atribució que una persona porta a terme sobre si l’esforç que realitza és o no contingent a la seva conducta.

Apart d’això, actualment es conceben dos subtipus; si percebem que l’esdeveniment és contingent amb la nostra conducta o les nostres característiques personals, s’entén que posseïm un locus de control intern. En canvi, quan percebem un reforç com a mínim contingent amb les nostres accions, atribuint a vegades com a resultat de l’atzar o la sort, ens acostem més al que s’entén com locus de control extern. És important tenir en compte, que tot i hi hagi clares diferències entre tots dos, aquests s’han de percebre com un continu. Així, tot i que en cada un de nosaltres hi hagi una tendència, en moltes ocasions haurem adoptat una postura o una altra.

Alguns autors coincideixen que adoptar un sistema d’atribució intern, pot ser el més beneficiós, sigui d’èxits o de fracassos. Les persones en què predomina aquest sistema, acostumen a ser més propensos a assumir la responsabilitat dels seus actes, tendeixen a deixar-se influenciar menys pels altres, posseeixen un sentit més enfortit de l’autoeficàcia i s’esforcen per aconseguir els seus objectius. En canvi, aquells en què es manifesta majoritàriament el subtipus extern, solen culpabilitzar aspectes externs seus resultats, atribueixen a la sort o casualitat els èxits obtinguts, posseeixen unes baixes expectatives de modificar les situacions a través dels seus esforços, i són més propensos a experimentar emocions negatives.

Tot i això, en ocasions pot resultar perjudicial (sobretot quan és extremista) ja que hi ha certes variables de l’entorn que no podem controlar, i de les quals no hem de responsabilitzar. Per exemple, davant de situacions com una catàstrofe natural, la mort sobtada d’un ésser estimat, la detecció d’alguna malaltia greu; atribuir les causes d’aquests successos a variables internes l’única cosa que generarà són sentiments de culpabilitat, frustració, ràbia, o ansietat.

Comprendre aquest concepte i realitzar autocrítica en base a aquest és clau per fomentar un estil d’afrontament adequat. Un mètode senzill per millorar i detectar quins locus de control predomina en nosaltres, consisteix en plasmar els fets que ens ocorren, juntament amb les nostres reaccions i pensaments, i procurar adoptar un punt de vista objectiu en realitzar aquesta anàlisi. A partir d’aquí, hem d’assumir la responsabilitat de la part que ens correspongui i acceptar quina part no depèn de nosaltres. La finalitat és prendre les regnes d’allò que podem controlar per modificar allò que desitgem millorar.

Quantes vegades hem sentit la necessitat de dir alguna cosa i no ho hem fet per por? En quins d’aquestes ocasions ens hem conformat i resignat? Hauré actuat de forma massa directa i fins i tot agressiva? O pel contrari, He estat potser massa passiu?
Això és una font principal de malestar, ja que repercuteix en el nostre estat d’ànim i en la nostra vida social, familiar i laboral. En la majoria d’ocasions acceptem passivament aquestes situacions, encara que de vegades podem arribar al límit i esclatar d’ira. Tot això simplement pel fet de no haver sabut gestionar i formular de manera correcta el que sentíem i esperàvem d’aquesta situació o persona. 
Avui dia l’assertivitat es defineix com la capacitat o habilitat d’expressar les nostres opinions i desitjos, defensar els nostres drets i realitzar suggeriments sense vulnerar les dels altres, fent-ho de forma respectuosa, educada i honesta. D’aquesta forma, se suggereix trobar un punt mitjà entre la passivitat i l’agressivitat que permeti obtenir un resultat, en principi, molt més beneficiós i gratificant. 

Dit així pot semblar senzill, però en la pràctica sabem que resulta més complicat. Les nostres experiències davant certes situacions i persones dicten la nostra forma d’afrontar les següents trobades, i fins i tot arribem a generalitzar sobre la base de característiques que considerem comunes. Per això, et proposem una sèrie de pautes perquè no et deixis portar ni per la por ni per la ira, i siguis capaç de manifestar el que creïs i penses de la millor manera: –        Els altres no poden llegir la teva ment: Pot semblar un aspecte banal però has de comprendre que els altres no saben el que penses ni el que vols tret que l’hi diguis. Per a això no serveix enfadar-nos i recriminar-los que haurien de saber-ho! Sinó que hem d’especificar quins són els nostres interessos. –        Reformula els teus pensaments negatius: No et deixis portar pels teus prejudicis, i procura positivizar allò que et suscitin els altres. De vegades podem estar molt convençuts d’alguna cosa i quan posem a prova les nostres creences ens adonem que no era per res així! –        Justifica les teves peticions: Donar motius és la millor forma de reduir les probabilitats que ens rebutgin, ja que l’altra persona es percatará que existeix una raó real que sustenta els teus interessos. –        Entén el punt de vista dels altres: En moltes ocasions, la millor manera d’aconseguir els nostres objectius o simplement que ens comprenguin, és començant per escoltar als altres i demostrar-los que tenim en compte la seva opinió. No siguem egoistes! Ells també necessiten sentir-se compresos. 
Al nostre centre de psicologia de Mataró et proporcionem una atenció individualitzada perquè potenciïs i millors aquesta crucial habilitat interpersonal. Per a això et posarem en mà dels nostres millors especialistes en habilitats socials.