Què són els trastorns psicosomàtics?

Els trastorns psicosomàtics constitueixen una problemàtica caracteritzada per la presència de símptomes físics que generen un intens malestar, però que no es poden explicar o atribuir a una causa orgànica. Al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) els trobem definits com a símptomes físics persistents, sovint durant un període superior als 6 mesos, que causen malestar o donen lloc a problemes significatius en la vida diària, apareixent, a més, preocupacions, sentiments o conductes desproporcionades relacionades amb aquests símptomes.

Les molèsties poden estar generalitzades a diverses parts del cos o focalitzades en un punt en concret. Alguns dels símptomes físics característics són fatiga, astènia, dolor i distensió abdominal, restrenyiment, palpitacions, marejos, debilitat muscular, alteracions de la visió o de la marxa, entre d’altres. Al costat d’això, la persona acostuma a mostrar un grau elevat de preocupació per patir una malaltia específica avaluant constantment la seva simptomatologia, posseeixen pensaments catastròfics en relació a la seva salut, no acostumen a respondre a tractaments mèdics on fins i tot alguns poden empitjorar els símptomes, i en ocasions reflecteixen una elevada sensibilitat als efectes secundaris de la medicació. A més, en molts casos es troben relacionats problemes d’ansietat, depressió i fins i tot trastorns de personalitat específics.

La principal dificultat que presenten aquest tipus de problemàtiques recau en el fet d’haver d’assegurar-se de la no existència d’una patologia mèdica o orgànica real. En aquest sentit, a causa del malestar que generen els símptomes físics, pot resultar realment complicat categoritzar-ho com a un trastorn psicològic. Per això, habitualment les persones que pateixen aquestes dificultats acostumen a acudir en primer lloc a serveis mèdics i en última instància, un cop descartada una causa biològica, a un servei de salut mental. D’aquesta manera, s’observa una excessiva utilització d’unitats mèdiques entre les quals es produeixen múltiples derivacions per no aconseguir detectar la problemàtica, provocant sentiments de frustració i agreujant les preocupacions de la persona.

Tot i això, abans de començar un tractament psicològic específic, cal descartar una patologia mèdica. Un cop valorat adequadament, la intervenció terapèutica es centrarà en afavorir que el pacient canviï la seva interpretació on els símptomes somàtics representen manifestacions d’una malaltia orgànica, cap a una nova consideració en la que inclogui possibles causes fisiològiques o psicosocials. Al costat d’això, pot ser necessària una intervenció psiquiàtrica encarada a reduir el malestar produït pels símptomes físics, tenint en compte sempre la simptomatologia reflectida per la persona.

A més de la complexitat d’aquest problema, cal tenir present que es tracta d’una síndrome que pot afectar tot tipus de població, tant adulta com infantil i juvenil. I encara que les manifestacions acostumen a ser similars, haurem de tenir particularment en compte les diferències interindividuals.

El nostre equip de psicòlegs situat a Mataró, t’ajudarà i facilitarà informació en cas de voler aprofundir sobre aquesta temàtica. No dubtis en contactar amb nosaltres.

La intimitat a la parella

La intimitat constitueix un dels elements clau per definir el que avui dia entenem com una relació sana i feliç. Aquesta, habitualment quan s’elabora en col·laboració amb l’altra persona provoca i potencia el benestar en cadascuna de les nostres relacions de parella. Si bé tendim a pensar que aquest component es limita al context sexual, va molt més enllà, implicant aspectes com la complicitat, el coneixement adequat de l’altre i la confiança. Així doncs, intimitat compartida significa coincidir en un espai comú, en el qual les dues parts es troben connectades per un nexe particular i únic. En tractar-se d’un concepte subjectiu però, hi ha moltes definicions i interpretacions al respecte, la qual cosa dificulta trobar estratègies adequades per a potenciar-lo. Tanmateix, i més enllà dels matisos, hi ha aspectes comuns que hem de tenir en compte. En aquest sentit, intimitat és proximitat, calidesa, atenció, cura. Requereix posseir la capacitat de aproximar-se a l’altra persona per compartir tant aspectes positius com negatius, per expressar fragilitats i sol·licitar suport, alhora que dediquem temps per atendre les seves necessitats. D’aquesta manera es pot entendre com respectar i comprendre tant l’altre com a un mateix és a dir, l’ésser capaç de romandre en un espai compartit sense perdre les fronteres de la pròpia identitat. Encara que els seus beneficis puguin semblar obvis i fàcilment assequibles, en alguns casos hi ha pors que impedeixen el seu desenvolupament. Així, la por a no ser acceptat o rebutjat en revelar aspectes privats d’un mateix, a dependre en excés de l’altre, a equivocar-se o simplement a exposar-se a l’altra persona poden ser raons més que suficients per evitar implicar-se en una relació. Tenint en compte això, algunes de les estratègies que podem utilitzar per crear una relació amb intimitat sana i positiva són les següents: – Fomentar una comunicació positiva basada en la sinceritat i en la reciprocitat, expressant de forma adequada els nostres desitjos, emocions i creences, i procurant evitar comentaris punxants i missatges incomplets. – Acceptar tant els valors, pensaments i sentiments propis com els de l’altra persona. Només d’aquesta manera facilitarem la manifestació sincera i autèntica de l’altre, la qual cosa ens permetrà sentir-nos alhora amb més llibertat per exterioritzar les nostres inquietuds. – Comprendre i acceptar les nostres pròpies limitacions, les de l’altre, i les de la relació en si. Al costat d’això, pot ser molt interessant comprovar fins a quin punt la nostra percepció conflueix amb la del nostre cònjuge. – Escoltar activament i empatitzar. No ens hem de situar a prop de la nostra parella només en els moments feliços, és igual o més important establir un hàbit de suport en aquelles situacions que es presentin més complicades. En resum, la intimitat és un procés dinàmic i interactiu en el qual estan implicats tots dos membres de la relació, i per mitjà del qual no hem de suposar que existeix amenaça per a la nostra identitat, sinó que contribueix de manera clau a enriquir-la, fomentant així el benestar i creixement personal. Si desitges rebre una atenció personalitzada i professional sobre aquest tema o relacionats, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró, en aquest, especialistes en psicologia d’adults i de parella procuraran atendre i ajudar-te en les teves demandes.

Cristina Martinez al programa 8 al dia de 8TV

Ahir dia 3 de gener, la nostra directora i psicòloga del Gabinet Psicològic Mataró, Cristina Martínez, va ser entrevistada al programa de televisió 8 al dia de Josep Cuní de 8TV. 

Va parlar sobre com la boira i la falta de sol que aquests últims dies estan sofrint els habitants de la zona de Lleida afecta en el seu estat d’ànim. I és que la falta d’hores de sol està demostrat que provoca una disminució de la producció de l’hormona serotonina, un neurotransmissor que regula l’estat d’ànim. A majors concentracions de serotonina en el cervell, millor és l’estat d’ànim. Així mateix, la falta d’hores de llum estimula la producció de melatonina, que indueix al somni i al cansament. 

Per això, els països nòrdics, són els que presenten majors taxes de depressió entre els seus habitants, així com les majors taxes de suïcidi d’Europa. 
Al nostre país, es calcula que cada dia se suïciden 10 persones, mentre que als països nòrdics, llista encapçalada per Lituània, Estònia i Letònia i seguit per la resta de països escandinaus, aquestes xifres pràcticament es dobleguen.

L’explicació radica que aquestes persones, sobretot aquelles que presenten una major tendència a la depressió i al trastorn bipolar, en estar exposades a menys hores de sol, els seus nivells de serotonina en el cervell són menors i lamentablement el seu estat d’ànim és més baix.

És important que la persona mantingui una actitud positiva davant la falta de llum solar, sigui aquesta per culpa de la boira o de la pluja i tracti de treure el costat positiu de cadascuna d’aquestes condicions meteorològiques. Les activitats a l’aire lliure són més atractives, però si el temps no acompanya, també podem fer moltes altres coses dins de casa o en llocs protegits del fred. El més important és mantenir una actitud positiva i un bon niv el d’activitat que ens permeti sentir-nos gratificats i contents amb allò que fem.

Per veure l’entrevista completa poden seguir el següent enllaç: 

cristina martínez

Com afecten les persones els trastorns ambientals? Parlem amb la psicòloga Cristina Martínez

Gepostet von 8 al dia am Dienstag, 3. Januar 2017

La Demència amb Cossos de Lewy: Descripció, característiques i orientacions

Des de la neuropsicologia, un dels principals camps d’estudi, avaluació i intervenció són les neuropatologies, és a dir, les malalties que afecten el sistema nerviós. Entre elles es troben les demències vasculars, el Parkinson o l’Alzheimer, entre d’altres. Aquí ens centrarem en descriure la Demència amb Cossos de Lewy (DCL). Es tracta d’un síndrome progressiu i degeneratiu que afecta la capacitat cognoscitiva (memòria i diversos processos cognitius), conductual i física de la persona. Les dades de prevalença giren al voltant del 10-20% del total de casos de demència, per darrere de la malaltia de l’Alzheimer i la demència vascular.
Els cossos de Lewy són un tipus d’estructures proteiques que es localitzen en les neurones. A grans trets, la malaltia es caracteritza per un desenvolupament excessiu d’aquestes proteïnes, la qual cosa impedeix el correcte funcionament cel·lular en el cervell. Aquesta és la causa actual de diversos processos de demència, la qual cosa es reflecteix en les similituds existents en la simptomatologia reflectida per aquests. En aquest sentit, en la DCL s’observen alteracions cognitives molt similars a l’Alzheimer i, a més, apareixen símptomes físics i conductuals característics del Parkinson. Aquestes semblances dificulten la delimitació de la malaltia i el seu tractament. Així, a continuació destacarem algunes de les principals característiques d’aquesta malaltia:
–    Manifestació fluctuant dels símptomes cognitius: Si bé aquesta és una característica que pot aparèixer en molts tipus de demència, és especialment freqüent en la DCL. Parlem de fluctuacions que poden ser més o menys recurrents, podent mostrar-se d’un dia per l’altre, o fins i tot en diferents moments més pròxims en el temps. Així, es presenten problemes relacionats amb l’atenció, el llenguatge, el raonament i la comprensió, entre d’altres.

–    Al·lucinacions: El pacient pot patir al·lucinacions de diferent modalitat, és a dir olfactives, auditives, tàctils… sent les visuals les més característiques. Aquestes acostumen a ser descrites de forma ben definida i de manera molt vívida. En aquest cas, és més infreqüent trobar aquest tipus d’alteració en altres tipus de malaltia demencial.

–    Alteracions físiques i motrius: Igual que en la malaltia del Parkinson, limitacions com rigidesa, tremolor i dificultats relacionades amb el moviment com la bradicinèsia (lentitud) poden aparèixer en qualsevol moment del procés. És comú que aquestes s’experimentin de forma sobtada, és a dir, de manera poc gradual.

–    Confusió: S’experimenten períodes de confusió significatius on la persona pot desorientar-se en relació a diferents àmbits: el lloc en el qual es troba, l’hora, dificultats per identificar paraules o mantenir una conversa, limitacions en la percepció espacial, etc.
Com s’ha destacat, hi ha poques o gairebé cap característica exclusiva de la malaltia. Per això, haurem d’atendre al moment i la forma de presentació per a poder discriminar i realitzar un diagnòstic adequat. En aquest sentit, és important tenir en compte que els “símptomes Parkinsonians” apareixen principalment a l’inici, abans de les alteracions cognitives o demencials. Així, les dificultats motores es presenten en fases avançades en aproximadament un 70% de les persones amb DCL. A més d’això, el deteriorament cognitiu sol aparèixer juntament amb símptomes depressius i limitacions lleus de memòria. S’indica a més, que si els símptomes cognitius i motors apareixen en un interval d’un any, és més probable que es tracti d’aquesta neuropatologia. A nivell general, també cal esmentar que els signes d’un accident cerebrovascular o de demència vascular disminueixen la probabilitat que es tracti d’un DCL.
No hem d’oblidar que encara que existeixin característiques específiques a nivell cerebral de cadascuna de les demències, aquestes són malalties, i com a tal, repercuteixen significativament en la qualitat de vida social, personal i laboral de les persones que les pateixen. Per això, el tractament a aplicar ha de ser integral i multidisciplinar, procurant abastar totes aquelles necessitats essencials per a l’afrontament d’aquesta important problemàtica. En aquest sentit, com a tractament s’acostuma a utilitzar un seguiment psiquiàtric i psicològic. S’acostumen a administrar antipsicòtics neurolèptics (per reduir les al·lucinacions i l’agitació) o levodopa (per símptomes motors). Tot i això, aquests poden produir efectes adversos importants, com ara l’agreujament de la simptomatologia mostrada.
Els pacients amb DCL necessiten una atenció i cura recurrent, mitjançant un control i supervisió de metges, i la cura de les persones properes o tutors. L’ajuda també s’ha de proporcionar a aquest nivell, dotant d’estratègies per al maneig de dificultats a aquells que es troben absorts en aquest procés amb la persona. L’acompanyament pot ser complicat, no només per les característiques pròpies de la patologia, sinó pel patiment i responsabilitat presents en tot el seu curs.
Per rebre més informació sobre aquest tema, pots posar-te en contacte amb nosaltres quan ho desitgis. Els psicòlegs del nostre centre situat a Mataró t’intentaran brindar l’atenció i ajuda que necessitis.

Coaching personal: definició i utilitat

Què és el coaching? A qui va dirigit? Pot ser-me útil? Quina diferència hi ha entre aquest i la psicologia?

Aquestes i altres preguntes sorgeixen constantment al parlar de la figura del coach i de la seva metodologia de treball. A grans trets, aquesta nova disciplina se centra en el desenvolupament personal, establint un espai de conversa planificat en el qual principalment s’acompanya a la persona per facilitar la consecució de les metes que aquesta mateixa planifiqui. Així, aquest professional, capacitat mitjançant certes tècniques i aptituds de comunicació, és un company de camí que procura ajudar-nos a aconseguir el nostre màxim potencial, actuant com un catalitzador.

Hi ha diferents modalitats dins d’aquesta disciplina: empresarial, executiu, ontològic, integral, entre altres. Un dels més utilitzats però, és el coaching personal. Aquest, per definició, es troba gairebé sempre immiscit en tots els altres subtipus. D’aquesta manera, s’entén com la persona que s’encarrega d’acompanyar-te i guiar-te en els teus objectius personals. El teu entrenador particular en eines vitals i de comunicació que busca generar un seguit de canvis per potenciar el teu benestar, sent un suport incondicional cap als teus èxits i errors. Tot això mitjançant un treball basat en la col·laboració, la comunicació, la detecció d’obstacles i la focalització en el futur més que en els errors del passat.

És important tenir en compte que, tot i que el coaching pot produir efectes terapèutics i estar el professional format en les dues disciplines, no és un procés psicoterapèutic. En aquest sentit, tot i que és un procés transformacional i comunicacional, no treballa directament amb psicopatologies. Certament però, pot servir com a complement per a diferents problemàtiques com trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim, addiccions, problemes d’autoestima, entre d’altres. Caldrà tenir present però, que el grau de profunditat serà menor comparat amb el treball terapèutic. El coach se centrarà en establir metes a curt termini utilitzant com a eina el qüestionament adequat perquè el client vagi discriminant la seva interpretació dels fets i modificant el seu punt de vista, per posteriorment passar a l’acció mitjançant una actitud proactiva.

Per poder saber si és adequat per a tu, a continuació s’exposen alguns dels beneficis d’aquesta disciplina: major desenvolupament personal i millor qualitat de vida, augment de la confiança i enfortiment de l’autoestima, clarificació d’alternatives per a la presa de decisions, establiment de prioritats per assolir fites, millora de la comunicació i vincle amb els altres, recerca d’un major equilibri entre les diferents àrees vitals, entre d’altres.

En conclusió, la gran utilitat i avantatge del coaching recau principalment en què se centra amb més intensitat en aspectes estratègics concrets per aconseguir objectius imminents, el desenvolupament d’habilitats, la potenciació de capacitats i aprenentatges, a més de constituir una forma d’intervenció adequada per a estimular la superació, sent més limitat per a problemes psicològics que requereixin una atenció més especialitzada.

En cas de voler rebre més informació o considerar que pots beneficiar-te d’aquesta eina, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró atendrà les teves demandes de manera professional i personalitzada. Contacta amb nosaltres, t’ajudarem.

La dependència emocional i els seus falsos beneficis

En termes generals, podem definir la dependència emocional com un estat psicològic caracteritzat per una necessitat afectiva excessiva i per la recerca contínua d’aprovació. A més d’això, la por a la soledat i/o al rebuig o la manca d’iniciativa/passivitat constitueixen algunes de les principals variables encarregades de mantenir i perpetuar aquest particular tret de personalitat.

Certament, l’ésser humà posseeix una predisposició innata que l’encara cap a l’establiment de llaços afectius. Dit d’una altra manera, les persones som éssers socials, de manera que la importància de la interacció i la construcció de relacions resulten evidents. A més però, cada un de nosaltres té aspectes únics, individuals i concrets que ens defineixen com a individus i que ens diferencien dels altres. A partir d’aquí, contínuament ens trobem immersos en una lluita per l’equilibri entre tots dos aspectes, construint el nostre “jo” en part, a partir de les interrelacions amb els demés. El problema sorgeix quan considerem que la nostra felicitat i allò que permet autorealitzar-nos depèn únicament del primer dels conceptes comentats, vinculant el nostre benestar i fins a la definició de nosaltres mateixos únicament a les concepcions que ens proporcionen els altres.

D’aquesta manera, tot i que la dependència emocional en parella és la més comuna en la nostra societat, aquesta característica pot donar-se en molts altres àmbits (laboral, familiar, social, etc.). Tot i això, hi ha components comuns en les relacions que estableix la persona dependent: Es basen en la submissió i la subordinació, hi ha una necessitat excessiva de l’altre/altres acompanyada d’un gran temor a la ruptura o separació, quan no es compleixen les expectatives d’aprovació i estima apareix el sofriment el qual pot equiparar-se a la síndrome d’abstinència, i acostuma a haver-hi preocupació excessiva per agradar. Al costat d’aquests, correlacionen positivament aspectes com la baixa autoestima o la distorsió de l’autoconcepte.

A continuació doncs, i tenint en compte el que s’ha comentat fins al moment, t’oferim algunes estratègies per potenciar la nostra individuació i autonomia:

–          Identifica els senyals de dependència: El primer pas per millorar és reconèixer que hi ha aspectes a modificar. Així, les reaccions exagerades després de les ruptures, l’excessiva sensibilitat al rebuig, la recerca contínua d’aprovació, la tendència a vincular tot a l’altre, o l’acceptació incondicional dels seus comportaments poden ser alguns dels senyals d’alarma.

 

–          Centra’t en tu: Això pot ser més complex del que sembla. Centrar-nos en nosaltres mateixos vol dir atendre a aquelles característiques que ens fan únics, buscant la part positiva de la nostra persona i atenent a allò que ens produeix benestar i que neix únicament en nosaltres. A més, és important que reservis espais per a tu, que busquis en la teva col·lecció d’aficions (aquelles que no hagin estat formades en base a les apetències de l’altre) i els dediquis un temps significatiu de la teva vida.

 

–          Modifica i/o elimina les teves creences errònies: El creure que necessitem l’altre per ser feliç, que no som capaços de prescindir d’una relació, o que no podem posseir el control de les nostres vides considerant-nos ineficaços i inefectius, són pensaments i creences que limiten significativament les nostres vides, reforçant positivament la idea de que necessitem recolzar-nos en altres per ser feliços.

 

–          Utilitza l’assertivitat: Adoptar una postura submisa i passiva és una actitud freqüent, la qual apareix com a conseqüència d’alguns dels aspectes anteriors comentats, i principalment del sistema de creences. Per això, és important aprendre a dir “no” sense por a les conseqüències, i especialment a perdre a algú. Hem de defensar els nostres interessos i necessitats, ja que en cas contrari podem acabar anul·lats.

Tot i que, inevitablement, en construir les nostres relacions personals una part de nosaltres queda vinculada als altres, hem de tenir en compte que seguim sent únics i diferents, i no només això, sinó que som amos i responsables directes de les nostres vides.

Per obtenir més informació o rebre ajuda per algun o alguns temes relacionats, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicòlegs a Mataró.

 

L’alcoholisme Repercussions i alteracions neuropsicològiques

L’alcohol, encara que actualment es tracti d’una substància acceptada i legalitzada en la major part del món, és el responsable de moltes de les problemàtiques existents en la nostra societat. En aquest sentit, tot i que és cert que altres formes de drogodependència reben més atenció, el seu consum és el que més problemes produeix, ja que repercuteix tant a la salut de l’individu com a nivell social. En quan al terme analitzat, cal ressaltar que la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera alcohòlics a aquells bevedors excessius, els quals la dependència a l’alcohol ha arribat a tal grau que presenten notables trastorns mentals o interferències amb la seva salut mental o física, les seves relacions interpersonals i el seu funcionament social i econòmic.

Pel que fa al curs del consum, normalment la persona s’inicia per curiositat, per pressió social, o per obtenir els efectes plaents anticipats. Amb el temps, però, el seu consum prolongat produeix tolerància, és a dir, que el cos necessita progressivament majors quantitats per obtenir els mateixos efectes, generant així, el fenomen de la dependència, i per tant, l’addicció. Certament però, en aquest procés estan involucrades variables personals (personalitat, factors cognitius, etc.) i ambientals (estabilitat contextual, cultura, educació, etc.) que permeten explicar, en certa part, el patró de consum adquirit per l’individu. Al costat d’això però, la pròpia “droga” posseeix en si certes característiques que la fan potencialment nociva i procliu al seu ús reiterat. En relació a la seva composició, i en contra del que s’acostuma a creure, es tracta d’una substància depressora. Així, l’alcohol etílic o etanol, actua sobre el sistema nerviós central (SNC) inhibint principalment les estructures associades amb l’autocontrol. D’aquesta manera, inicialment promou la desinhibició de les àrees frontals i prefrontals del cervell, relacionades amb la planificació de tasques, el control d’impulsos, així com l’execució motora, entre d’altres. Per això, moltes persones manifesten estar més “preparades” o “predisposades” per poder involucrar-se en certes activitats (com la sociabilització) després de la seva ingesta. Tot i això, en poc temps podem notar l’efecte gairebé contrari, és a dir, el cansament, aplanament o fins i tot el son. Al costat d’això, pot aparèixer la famosa ressaca, causada principalment per la deshidratació després de la degradació de l’alcohol, on s’observa una dilatació dels vasos sanguinis i una disminució del nivell de sucre a la sang (glucosa).

Quan es produeix l’alcoholisme, en moltes ocasions hi ha una baixa tolerància als símptomes que produeix el cessament del consum, de manera que l’estat d’embriaguesa pot arribar a ser el principal protagonista del dia a dia de la persona. Això produeix una clara alteració a nivell social (p.ex., aïllament), familiar (p.ex., desconfiança, allunyament), econòmica (despesa, pèrdua de la feina), i evidentment personal. En relació a aquest últim àmbit, cal remarcar que l’alcohol pot ser l’autor de trastorns psicològics específics associats al dany neuropsicològic produït. Tenint en compte el moment o curs de la problemàtica, podem diferenciar dos tipus, els aguts i els crònics.

Alguns dels trastorns aguts són:

–    Intoxicació alcohòlica: és el resultat del consum recent de grans quantitats d’alcohol. Els símptomes més importants són la sedació i la possible pèrdua de consciència. La pronunciació i el llenguatge s’alteren, aparició de descoordinació, marxa inestable, deteriorament de la memòria i l’atenció, i pot aparèixer el coma.

–    Delirium tremens: es produeix quan el consum cessa, com una exageració dels símptomes d’abstinència. Apareixen ansietat, insomni, tremolors, taquicàrdia, desorientació, fluctuació del nivell de consciència, tremolors i fins i tot al·lucinacions que poden arribar a ser visuals.

–    Disfuncions sexuals: El consum repetit s’associa a diferents alteracions sexuals, i principalment a la impotència i a la falta de desig sexual. Tal com hem comentat, al ser una substància depressora, inhibeix característiques essencials per dur a terme la conducta sexual, com són el desig i l’activació del sistema nerviós central.

Pel que fa a les alteracions o trastorns crònics, alguns exemples són:

–    Demència alcohòlica: Aproximadament un 10% de les persones alcohòliques cròniques, presenten un deteriorament permanent, progressiu i irreversible de les seves funcions cognitives (sobretot planificació, atenció i memòria), fins i tot després de l’abstinència.

–    Síndrome de Korsakoff: Es caracteritza per un fort deteriorament de les funcions de la memòria anterògrada (capacitat per adquirir nova informació) i retrògrada (capacitat per recordar esdeveniments previs a la lesió cerebral), que va acompanyat d’apatia, fatiga i alteracions en el estat d’ànim.

Al costat dels exposats, hi ha altres problemes igual o més importants que no solament influeixen en el funcionament de l’individu, sinó que generen malestar a tots els nivells. L’alcoholisme és considerat un trastorn progressiu greu, el qual va acompanyat de problemes psicològics, fisiològics i socials. Encara que convisquem amb ell i estiguem “acostumats” a la seva presència, hem de fer un ús controlat i responsable del seu consum, la qual cosa pot ajudar a prevenir futures complicacions com les citades. Juntament amb això, en els casos en que hagi arribat a suposar un problema, l’abordatge terapèutic per part d’un psicòleg, un neuropsicòleg i psiquiàtric seran indispensables per garantir la millora de la persona.
Si tens preguntes, o vols rebre una ajuda individualitzada i professional en relació a algun tema que creguis rellevant, els professionals del nostre centre, a Mataró, atendran totes les teves peticions. No dubtis en trucar-nos.

Com combatre l’estrès laboral

COM COMBATRE L’ESTRÈS LABORAL L’estrès laboral constitueix, avui dia, una de les principals fonts de malestar físic i psicològic, sobretot en societats industrialitzades. A grans trets, apareix quan les demandes ambientals o contextuals superen la capacitat de l’individu per enfrontar-se a elles o mantenir-les sota control. Així, podem sobreentendre que en la generació d’estrès entren en joc variables tant de l’entorn, com de la pròpia persona, incloent en aquesta aspectes cognitius, fisiològics, emocionals i / o conductuals. A partir d’aquí, és important tenir en compte que pot manifestar-se de diverses formes, produint sovint o més aviat de manera freqüent un deteriorament personal, familiar i social importants, a més del laboral. En aquest sentit, depenent de la persona els símptomes poden girar al voltant de la irritabilitat i/o agressivitat, ansietat i fins i tot depressió. Tot i trobar variabilitat interpersonal, habitualment l’estrès va acompanyat d’esgotament físic i mental. A més, cal tenir en compte que en casos greus pot desencadenar trastorns psicològics específics (trastorns d’ansietat i depressius principalment), sent motiu en moltes ocasions, de baixa laboral. A partir d’aquí doncs, i un cop conceptualitzat en línies generals, des del nostre centre de psicologia a Mataró et proposem algunes estratègies per combatre aquesta problemàtica: – Identificar les fonts de malestar: Hem de dedicar espais concrets a reflexionar i sobretot a observar amb l’objectiu de detectar de la forma més precoç possible, quines persones, situacions i moments específics provoquen malestar. El primer pas per solucionar o millorar és observar i analitzar. – Estructurar i planificar el temps: Tenint en compte el nivell d’exigència inherent a cada tasca, cal establir objectius realistes i plausibles, procurant marcar un ordre de prioritat. En aquest punt convé diferenciar entre aquells a curt i llarg termini, i entre professionals i personals. – Organitzar el temps lliure: Un aspecte clau és el respecte al temps lliure. Hi ha persones que no es permeten “desconnectar”. Hem de ser conscients de la necessitat d’aquests espais, els quals ens permeten descansar i desvincular-nos del treball mitjançant activitats que ens gratifiquin i ens relaxin. – Relaxació: Estratègies com la relaxació progressiva o la respiració controlada s’han mostrat útils i eficaces per reduir i prevenir simptomatologia ansiosa, podent a més evitar la irritabilitat i els comportaments agressius. – Modificació de pensaments: Són molts els pensaments i les creences que ens autoimposem per rendir no només a nivell laboral, sinó familiar i social. En aquest sentit, cal procurar canviar el concepte negatiu que la persona posseeix de si mateixa, modificant els pensaments negatius per d’altres més adaptatius. Existeixen moltes altres alternatives encarades no només a reduir el malestar produït per l’estrès laboral, sinó a prevenir aquest. La importància de treballar per millorar l’estat físic i mental de la nostra societat no es pot defugir, pel que creiem que és crucial treballar conjuntament per reduir el percentatge de casos que pateixen aquesta problemàtica, la qual malauradament, ocupa progressivament un lloc més destacat en la nostra societat.

Entrevista a Cristina Martínez al Diari Ara

Cristina Martínez, directora i psicòloga del Gabinet Psicològic Mataró és entrevistada pel diari Ara per parlar sobre les addiccions ben vistes.
Poden seguir el següent enllaç per accedir a la notícia completa:
http://www.ara.cat/societat/perill-addiccions-ben-vistes_0_1733226689.html