El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)

Entre els diferents problemes psicològics que fins al moment s’han detectat i descrit, hi ha alguns que poden ser menys apreciables a simple vista, i els quals poden romandre latents durant amplis períodes de temps. Entre ells apareixen els trastorns de la personalitat, una alteració que es caracteritza per un patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte. A més, aquest és inflexible, estable, s’estén a una àmplia gamma de situacions personals i socials, i provoca malestar i deteriorament de l’activitat. Un altre aspecte a tenir present és que s’acostuma a iniciar en l’adolescència o edat adulta primerenca.

Un dels més característics i invalidants dins d’aquesta àmplia categoria, és el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). La seva característica principal rau en una pauta general d’inestabilitat en les relacions personals, imatge personal i afectivitat, al costat d’una impulsivitat marcada. Això pot expressar-se de diferents maneres; mitjançant esforços intensos per evitar un possible abandonament, inestabilitat significativa en les relacions interpersonals, sensació de buit accentuat, conductes perjudicials i autolesives (p.ex., despesa excessiva, sexe, consum de drogues, conducció temerària …), conductes o amenaces de suïcidi , sentiments de còlera inapropiada, i fins i tot símptomes dissociatius greus. En aquest sentit, com veiem, es tracta d’una problemàtica molt complexa, que abasta un espectre ampli de símptomes que reflecteixen la seva gravetat. Tot això, posseeix una clara repercussió personal, principalment emocional, però no podem deixar de banda les conseqüències que d’això es deriven per a la família.

En la línia de l’últim exposat, Marsha Linehan (1943), psicòloga i professora nord-americana, va realitzar una sèrie d’aportacions sobre el TLP que han resultat especialment útils per a la seva comprensió i tractament. Segons ella, la problemàtica té el seu origen en una disfunció de sistema de regulació emocional fruit d’una interacció entre una vulnerabilitat biològica (ser sensible a estímuls emocionals, tendència a experimentar emocions intenses …) i un ambient invalidant on apareixerien patrons de criança en els quals no es validarien les expressions emocionals de l’infant vulnerable. A partir d’aquesta explicació, la pròpia autora crea la Teràpia Dialèctica Conductual (TDC), en la qual procura treballar el sistema cognitiu i emocional de la persona per fomentar una major estabilitat tant personal com vital.

Existeixen altres alteracions i trastorns de la personalitat que poden generar limitacions significatives en el funcionament de la persona. La majoria es treballen des de la Teràpia Cognitiu-Conductual, però hi ha altres propostes que estan resultant molt vàlides per potenciar la millora d’aquestes i altres problemàtiques. Si ho desitja, t’animem a que et posis en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Estarem encantats d’atendre’t.

0 Comments

Conceptualització i conseqüències del trastorn de la comunicació social (pragmàtic)

Els problemes psicològics tendeixen agrupar-se, en primer lloc per sector de la població (infantil-adolescent o adulta), i d’altra banda, per tipologia de símptomes. En alguns casos, però, poden aparèixer tant en la infància com en l’edat adulta, i fins i tot en altres, s’observa una cronificació des d’edats primerenques fins a moments més avançats de la vida. En el cas que aquí ens ocupa, el trastorn de la comunicació social (pragmàtic), veiem que la seva aparició acostuma a ser en edats primerenques (primera o segona infància), però a causa de les característiques del nostre desenvolupament evolutiu, i a les dificultats per detectar certes alteracions, aquest pot no identificar-se fins a períodes posteriors.

D’aquesta manera, la principal característica d’aquesta problemàtica és la deficiència/deficiències en l’ús de la comunicació per a propòsits socials, com pot ser saludar o compartir informació considerada apropiada per al context social. A més, presenta un clar deteriorament en la capacitat per modificar la comunicació i adaptar-la al context o a les necessitats de l’oient (p.ex., parlar de manera diferent en una aula o en un parc, conversar amb un adult o un nen, etc.). També presenten dificultats per seguir les normes d’interacció i conversa, com poden ser respectar el seu torn, expressar-se de forma diferent quan no es comprèn el seu missatge, i saber quan utilitzar signes verbals i no verbals per regular la conversa. Finalment, com una altra de les característiques rellevants, apareixen dificultats per entendre allò que no es diu de manera explícita, costant la interpretació de significats ambigus o no literals (ironia, sarcasme, humor …).

En la línia de l’últim exposat, el problema presentat pot confondre amb altres trastorns, com són el Trastorn de l’espectre autista (TEA) o el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). En el primer, apareixen dificultats socials significatives, però aquestes no només se circumscriuen a la comunicació, sinó que engloben altres aspectes com l’empatia, la intersubjectivitat, i la teoria de la ment. A més, una altra de les característiques que els diferencia és que en el TEA apareixen interessos restringits i conductes estereotipades. En el cas del TDAH, poden aparèixer dificultats en la comunicació, però junt amb aquestes, s’aprecia una activitat motora excessiva i/o dificultats clares d’atenció. Resulta interessant i convenient conèixer les característiques de el desenvolupament evolutiu dels nens per poder diferenciar les alteracions i poder establir un diagnòstic diferencial adequat. En aquest sentit, la detecció i intervenció primerenca ens permet prevenir dificultats futures més greus, i afavorir el correcte funcionament i l’adaptació de la persona.

Finalment, convé tenir en compte, que aquesta i altres patologies poden cronificar-se, o fins i tot modificar-se i derivar cap a una altra alteració. Si vols ampliar la informació sobre això, o vols visitar-te amb els nostres professionals, en el nostre centre de psicologia, a Mataró, et facilitarem tot el que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.