La Sensibilitat a l’Ansietat: què és i com funciona

A l’hora d’explicar i comprendre els diferents problemes psicològics i emocionals, s’han anat realitzant diferents propostes, algunes de les quals permeten delimitar millor quina pot ser l’etiologia i/o l’explicació per al manteniment d’algunes problemàtiques. Entre elles es troba la Sensibilitat a l’Ansietat, constructe proposat per Reiss (1991) en el seu model denominat d’expectativa de l’ansietat.

Reiss entenia que les pors estaven motivades per expectatives i per sensibilitats, els quals explicaven l’augment i el manteniment d’aquestes. Per un costat, les expectatives conformarien estimacions, probabilitats de que succeeixi quelcom que la persona tem (p.ex., és probable que tingui un accident de cotxe, no podré controlar la meva por a la presentació de demà). Les sensibilitats ajudarien a comprendre el perquè ho temem (p.ex., sento vergonya quan m’equivoco davant dels altres). La sensibilitat a l’ansietat doncs, faria referència a la “por a les sensacions d’ansietat”, on la persona consideraria que els símptomes que experimenta posseeixen conseqüències somàtiques, psicològiques i socials que poden resultar perilloses. D’aquesta manera, un cop iniciats els símptomes, la persona passaria a centrar-se en aquests i en les seves conseqüències, intensificant la seva gravetat, i per tant augmentant progressivament el seu malestar i la seva por. Podríem dir que aquest terme equivaldria a la “por a la por”.

Així, diferents investigadors han proposat que la sensibilitat a l’ansietat pot ser un factor de risc per al desenvolupament i manteniment de diferents trastorns d’ansietat. Concretament, s’ha reconegut el seu paper en el trastorn de pànic, en el qual actua intensificant les sensacions corporals i prediu l’ocurrència de més atacs de pànic. A més, també suposa una vulnerabilitat per l’agorafòbia i la fòbia social. Al costat d’aquests, i més enllà dels trastorns d’ansietat, actualment s’està relacionant amb el consum de substàncies i el Trastorn d’Estrès Postraumàtic.

La comprensió per part de professionals i pacients de constructes com l’aquí descrit, pot ajudar a l’elaboració de tractaments eficaços i clínicament útils, la qual cosa pot suposar un gran avanç a l’hora de millorar la salut mental de les persones. Si vols més informació, o ens voleu adreçar alguna dubte al respecte, els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre, a Mataró, et proporcionaran tot el que necessitis. Estarem encantats d’atendre’t.

El poder de l’autoestima

Podem definir l’autoestima com el concepte, la valoració, o el conjunt de sensacions que tenim sobre nosaltres mateixos, englobant pensaments, sentiments i actituds. Constitueix d’aquesta manera un constructe dinàmic, el qual pot estar format per aspectes positius i negatius. Per això, pot ser alta en uns àmbits (p.ex., ens sentim competents en l’àmbit laboral) i baixa en altres (p.ex., ens considerem tímids i amb dificultats per relacionar-nos en l’àrea social). D’això hem de deduir que és important treballar en nosaltres mateixos per trobar l’equilibri.

En si, hem de tenir clar que posseir una baixa autoestima no és sinònim de patologia mental, de trastorn. Es tracta més d’un problema que pot arribar a generar molt malestar i patiment. En aquest sentit, es pot traduir en inseguretat personal, la qual cosa precipita que no posseïm aquest motor que ens mogui a perseguir els nostres objectius, ja que difícilment confiarem en les nostres capacitats, i, per tant, és possible que abandonem les nostres metes i somnis. Tot i això, és cert que aquesta circumstància pot formar part d’altres problemes, quedant inherent a certs trastorns com poden ser la depressió o els trastorns de la conducta alimentària, on la baixa autoestima pot tenir un paper clau per entendre el desenvolupament i curs de la problemàtica.

Per potenciar-la, en primer lloc cal tenir present que es tracta de quelcom dinàmic. Des del naixement, i a través de la interacció i la creació de vincles amb els nostres pares i posteriorment amb els nostres amics i companys, anem construint una imatge sobre nosaltres mateixos, incorporant constructes positius, i en ocasions negatius, i suprimint altres que poden no resultar-nos tan útils. És a través doncs de l’aprenentatge i de l’autoobservació mitjançant les quals potenciem el nostre autoconeixement i la valoració que fem de nosaltres mateixos. Així, a continuació proposem algunes estratègies que et poden permetre alimentar-la i potenciar-la:

  • Autoobservació: El primer pas per millorar és analitzar, veure, ser conscients de com som, de qui som, i principalment de què sentim i com. Implica un exercici d’introspecció important, el qual podem dur a terme en el nostre dia a dia, atenent els nostres comportaments i en definitiva a tot allò que ens caracteritzi. Aquest és el pas que ens permetrà passar als altres nivells.

  • Identificar i transformar els automensajes: És important detectar com ens tractem a nosaltres mateixos; si tendim a castigar-nos al realitzar certes accions o ens felicitem i valorem. En el cas en què ens jutgem i maltractem, hem de procurar transformar per missatges constructius que ens ajudin a sentir-nos capaços i estables.

  • Rememorar experiències positives i crear-ne de noves: Aquest és un exercici summament poderós. Per potenciar sentiments d’autoeficàcia i confiança, podem mirar de fer un repàs d’experiències d’èxit, de situacions que hàgim aconseguit afrontar de manera adequada, i si són semblants a les que ens esperen, molt millor. Una altra alternativa és crear-ne de noves; per això podem planificar quelcom amb el que ens sentim més o menys segurs i portar-lo a terme. Recordem que es tracta constantment d’afrontar i de superar-nos.

Hi ha moltes més estratègies i exercicis per fomentar l’autoestima. Com veiem, aquesta té un poder especial, és el nostre motor per persistir en les nostres idees i objectius, i per adaptar-nos a l’entorn. Si vols conèixer més sobre ella o t’interessa treballar-la, en el nostre centre de psicologia, ubicat a Mataró, t’atendrem i proporcionarem tota l’ajuda que necessitis. No ho dubtis, i truca’ns.

0 Comments

Diferenciació entre emocions primàries i secundàries

Els humans som éssers complexos. Estem conformats per una sèrie de característiques i processos que ens fan únics, i ens permeten una millor adaptació al món que ens envolta. Entre aquest entramat d’elements, tenim el meravellós món de les emocions. Tot i que de vegades ens sigui difícil identificar, diferenciar i fins i tot experimentar algunes d’elles, un dels aspectes més positius en relació a elles és que són comunes a la majoria de nosaltres, la qual cosa ens permet tenir una major comprensió.

Són molts els autors que han investigat sobre aquestes, procurant determinar la quantitat, la funcionalitat i el seu caràcter primari o secundari. Paul Ekman o Robert Plutchick són alguns dels investigadors amb més experiència en aquest camp. La majoria coincideixen en considerar 3 funcions bàsiques de les emocions: l’adaptativa (ajustar l’organisme a les noves condicions de l’entorn o preparar-lo per l’acció), la social (com a forma de comunicar-nos i influenciar en altres), i la motivacional (tenen la capacitat de potenciar i dirigir la conducta). En quant a la quantitat, el consens gira entorn a entre 4 i 8 emocions, depenent de si algunes s’agrupen en una mateixa o de la terminologia utilitzada. Finalment, a continuació diferenciarem entre aquelles considerades primàries i les secundàries:

  • Emocions primàries: alegria, enuig, por, tristesa, fàstic, confiança i interès.
  • Emocions secundàries: vergonya, culpa, orgull, entusiasme, satisfacció, menyspreu, complaença, plaer.

És important tenir present que aquesta classificació no és exhaustiva, i hi ha controvèrsia sobre ella. Tot i això, podem apreciar com les primeres són aquelles que potser ens vénen més ràpidament a la ment, posseeixen un caràcter més universal, i sobretot són innates a tot individu. Les secundàries, en canvi, es poden considerar apreses ja que les anem adquirint en base a les nostres experiències, i principalment en la interacció amb els altres. Si ens fixem, i tot i que les primeres també poden aparèixer en aquestes circumstàncies, les segones són probablement més fàcils d’imaginar en exemples amb situacions en què estan involucrades altres persones.

Un aspecte clau a tenir en compte és que totes elles són vàlides. Som nosaltres els que amb els nostres judicis (p.ex., no puc sentir-me així, estar trist és horrible, no vull tenir por …) les etiquetem i inclús hi augmentem la intensitat. En el Trastorn de Pànic o la Depressió per exemple, veiem clarament aquest procés. Hem de ser conscients, i procurar acceptar-les i gestionar-les per poder conviure amb elles sense que ens generin malestar. Mètodes com el diari emocional, el qual ens pot permetre autoobservar-nos, poden facilitar tenir un major control.

Si vols conèixer més sobre aquesta estratègia o de qualsevol altra que consideris que et pot beneficiar, contacta amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et facilitarem tot allò que necessitis.

 

0 Comments

Trastorn d’Ansietat per Separació: característiques i rellevància actual

Tots nosaltres tenim formes diferents de viure, i de patir la situació en què estem immersos des de fa ja unes setmanes. Durant aquest temps, hem pogut experimentar sensacions i emocions diverses com por, angoixa, ràbia, impotència … També és probable que alguns problemes a la llar s’hagin vist accentuats a causa de la constant interacció que hi ha entre nosaltres. Junt amb aquests, però, hem de considerar també tota aquella gamma de problemes, símptomes i trastorns que poden aparèixer o exacerbar-se arran d’aquest esdeveniment.

Entre ells, cobra una especial rellevància el Trastorn d’Ansietat per Separació. Aquesta patologia es defineix com la por o ansietat excessiva que es relaciona amb la separació d’aquelles persones per les quals la persona sent afecció. Es pot manifestar de diferents maneres: amb malestar quan es preveu o es viu separació de la llar de les principals figures d’afecció, amb preocupació sobre el fet que puguin patir algun dany, rebuig a anar a l’escola oa qualsevol altre lloc, por a estar sol … entre d’altres. Cal recordar, que tot i que anteriorment es considerava que es manifestava únicament en nens i adolescents, actualment s’accepta que pot aparèixer també en adults.

Tenint en compte doncs, les característiques d’aquesta problemàtica, podem veure com la situació actual pot repercutir de manera molt significativa en la seva aparició. El fet que passem moltes hores a casa, inevitablement provoca que el contacte entre nosaltres i amb els nostres fills sigui més gran. En ocasions, la interacció pot ser positiva, i generar-se dinàmiques que potenciïn i enforteixin els nostres vincles. En d’altres però, poden aparèixer hàbits poc saludables que provoquin una excessiva dependència entre nosaltres. D’aquesta manera, encara que la interacció és freqüent (fins i tot quan no volem comunicar-nos o relacionar-nos), és primordial seguir fomentant la nostra autonomia i la dels altres. Amb això, podem prevenir futurs problemes com la dependència.

En cas de necessitar més informació, o un tractament especialitzat en aquest o d’altres problemes, pots contactar amb nosaltres. El nostre equip està especialitzat en teràpies com la Cognitiu-Conductual, l’EMDR, o l’Sistèmica, entre d’altres. Truca’ns i t’atendrem encantats.

0 Comments