Com pot manifestar-se l’ansietat?

Podríem dir que, en general, tendim a relacionar les emocions amb certes expressions; la tristesa es vincula fàcilment amb el plor, l’alegria amb el somriure, la sorpresa amb quedar-nos bocabadats, la por amb la paralització, etc. Aquests correlats els aprenem i assimilem al llarg de la nostra vida, i ens ajuden tant a comprendre el nostre món emocional com el dels altres. Si ho pensem, per a cada emoció és possible que ens surti alguna altra forma d’expressió específica, però podem obviar que hi ha un ventall molt més ampli de possibilitats i expressions associades a cadascuna d’elles.

Pel que fa a l’ansietat, fàcilment la podem descriure com nerviosisme, inquietud, o fins i tot fer referència a algun dels seus símptomes físics com la sudoració o el tremolor. Més enllà d’aquests podem trobar moltes altres formes d’aparició, les quals podem classificar de la següent manera:

  • A nivell físic: Englobaria totes aquelles expressions que es relacionen amb el cos, i les quals poden ser més evidents per a nosaltres, com ara la tensió, el mal de cap, la sudoració, les palpitacions, la visió borrosa, els tremolors, la sequedat a la boca, els marejos, les nàusees, la inestabilitat… etc. Com veiem, tots ells fan referència a reaccions físiques a nivell corporal, les quals podem notar en certs moments o fins i tot provocar-les.
  • A nivell cognitiu: En aquest punt entrarien tota la cadena de pensaments, preocupacions i anticipacions que podem fer sobre certes situacions o successos, o fins i tot sobre nosaltres mateixos. El grau de malestar vindria definit per la intensitat o la “exageració” dels pensaments, i per la seva freqüència. La manera en què interpretem el que ens envolta, marcarà com ens sentim. Per exemple, si tenim un examen i pensem que suspendrem segur i que no aconseguirem res a la vida, és molt més probable que s’accentuï l’ansietat. En canvi, si pensem que el podem treure, i que tan sols és un examen, possiblement ens sentim més tranquils i capaços d’afrontar la situació.
  • A nivell comportamental: Comprendria tot el que fem nosaltres a nivell de conducta, lo reflectiria el nostre estat ansiós. Per exemple, la impulsivitat, l’agressivitat, la parla accelerada, actuar de pressa o precipitadament, menjar compulsiva o ràpidament, el moure les cames… etc., entrarien dins d’aquesta categoria. També podríem incloure aquí la forma de reaccionar i comportar-nos davant els altres.

Com podem veure, l’expressió de les emocions inclou molt més que el que veiem a simple vista. No tots ho manifestem de la mateixa manera, i el pes de cada un dels components pot estar clarament desequilibrat.

Des del nostre centre de psicologia, a Mataró, us convidem a que feu una mirada a la vostra forma d’exterioritzar els vostres sentiments, ja que segur que us adoneu de coses que potser us havien passat per alt. Si teniu qualsevol pregunta al respecte, podeu posar-vos en contacte amb el nostre equip, serà un plaer atendre-us.

Timidesa i Fòbia Social: Diferències i similituds

Les pors, les inseguretats, l’ansietat, constitueixen sensacions, emocions que sorgeixen gairebé diàriament al llarg de la nostra vida. Cadascun de nosaltres ho experimentarà associat a diferents aspectes, en major o menor freqüència, i sobretot, en major o menor grau o intensitat. Aquest últim punt és especialment important per comprendre el que segueix, i és que tots experimentem i estem conformats d’una gran varietat d’emocions, i de per si, no n’hi ha cap de patològica, formen part del nostre ser, i ens defineixen tant a nosaltres mateixos com a les relacions que tenim amb els altres.

La vergonya i la timidesa apareixen aviat en les nostres vides, i en un primer moment, és comú que s’associïn al fet de conèixer gent nova, o apropar-nos a desconeguts. Tenen una funció adaptativa ja que ens ajuden a actuar amb precaució, a analitzar la situació, i al fet que la confiança en nosaltres mateixos i en els altres es vagi construint progressivament. De per si, novament convé remarcar el caràcter legítim, funcional i fins i tot necessari d’aquestes. Llavors, quan poden suposar un problema o una limitació? La resposta és quan perduren molt en el temps, quan apareixen en un grau elevat d’intensitat, i quan apareixen en situacions en les que potser haurien de quedar més amagades. D’aquesta manera, podem entrar a comprendre problemes com la fòbia social.

En aquest sentit, podríem dir a nivell general que aquesta patologia suposa una multiplicació de les característiques i del malestar que apareixen a la timidesa. És a dir, ho podem entendre com una qüestió de grau. La persona amb fòbia social experimenta una por o ansietat intensos davant de situacions on es pugui veure exposat a l’escrutini o judici dels altres, podent ser a una sola situació (p.ex., parlar en públic), o a diferents situacions socials. A més, la persona gairebé sempre evita aquestes situacions, o les suporta amb un gran malestar. Al costat d’això, convé tenir present que la timidesa apareix molt abans, en etapes primerenques de la vida. En canvi, la fòbia social sol aparèixer cap al final de l’adolescència o a principis de l’adultesa.

Això ens porta al problema de l’estigmatització. Tendim a pensar que els problemes emocionals, i les malalties mentals són una cosa estranya, i sobretot, categòrica (ho tenim o no ho tenim). És important veure que és quelcom molt més dimensional; tots tenim pors, ansietat, passem per bons i mals moments. En el moment en que això suposa una limitació o un perill per a nosaltres i/o per als altres, podem prendre mesures les quals ens ajudin a gestionar la situació.

En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda i informació que necessitis. Estem formats en teràpies com la sistèmica, l’EMDR, i l’orientació cognitiu-conductual. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.