Les pors, les inseguretats, l’ansietat, constitueixen sensacions, emocions que sorgeixen gairebé diàriament al llarg de la nostra vida. Cadascun de nosaltres ho experimentarà associat a diferents aspectes, en major o menor freqüència, i sobretot, en major o menor grau o intensitat. Aquest últim punt és especialment important per comprendre el que segueix, i és que tots experimentem i estem conformats d’una gran varietat d’emocions, i de per si, no n’hi ha cap de patològica, formen part del nostre ser, i ens defineixen tant a nosaltres mateixos com a les relacions que tenim amb els altres.

La vergonya i la timidesa apareixen aviat en les nostres vides, i en un primer moment, és comú que s’associïn al fet de conèixer gent nova, o apropar-nos a desconeguts. Tenen una funció adaptativa ja que ens ajuden a actuar amb precaució, a analitzar la situació, i al fet que la confiança en nosaltres mateixos i en els altres es vagi construint progressivament. De per si, novament convé remarcar el caràcter legítim, funcional i fins i tot necessari d’aquestes. Llavors, quan poden suposar un problema o una limitació? La resposta és quan perduren molt en el temps, quan apareixen en un grau elevat d’intensitat, i quan apareixen en situacions en les que potser haurien de quedar més amagades. D’aquesta manera, podem entrar a comprendre problemes com la fòbia social.

En aquest sentit, podríem dir a nivell general que aquesta patologia suposa una multiplicació de les característiques i del malestar que apareixen a la timidesa. És a dir, ho podem entendre com una qüestió de grau. La persona amb fòbia social experimenta una por o ansietat intensos davant de situacions on es pugui veure exposat a l’escrutini o judici dels altres, podent ser a una sola situació (p.ex., parlar en públic), o a diferents situacions socials. A més, la persona gairebé sempre evita aquestes situacions, o les suporta amb un gran malestar. Al costat d’això, convé tenir present que la timidesa apareix molt abans, en etapes primerenques de la vida. En canvi, la fòbia social sol aparèixer cap al final de l’adolescència o a principis de l’adultesa.

Això ens porta al problema de l’estigmatització. Tendim a pensar que els problemes emocionals, i les malalties mentals són una cosa estranya, i sobretot, categòrica (ho tenim o no ho tenim). És important veure que és quelcom molt més dimensional; tots tenim pors, ansietat, passem per bons i mals moments. En el moment en que això suposa una limitació o un perill per a nosaltres i/o per als altres, podem prendre mesures les quals ens ajudin a gestionar la situació.

En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda i informació que necessitis. Estem formats en teràpies com la sistèmica, l’EMDR, i l’orientació cognitiu-conductual. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *