La piràmide de Maslow

Són molts els autors que han deixat la seva empremta, no només en el món de la psicologia i la salut mental en general, sinó arreu del món en general. Entre ells, un dels més rellevants és Abraham Maslow (1908-1970), psicòleg nord-americà considerat un dels artífexs i fundadors de la Psicologia Humanista. Aquesta corrent, a grans trets es caracteritza per postular l’existència d’una tendència humana bàsica cap al benestar mental i emocional, manifestant-se o obtenint-la a través de processos com la recerca d’autorealització o d’actualització. I la seva teoria estaria en congruència amb aquest principi.

La piràmide o jerarquia de les necessitats de Maslow és una teoria que proposa que la satisfacció de certes necessitats més bàsiques o subordinades, donarà lloc a l’acompliment o generació progressiva d’altres necessitats més elevades o superordinadas, fins a portar a l’autorealització. La no satisfacció d’algunes de les necessitats serà el factor responsable de les alteracions emocionals i de la conducta. Les principals categories o necessitats de la piràmide són:

 

  • Necessitats bàsiques o fisiològiques: corresponen a la primera baula de la piràmide. Segons el propi autor, són les úniques que es troben inherents a tots nosaltres, i resulten claus per a la supervivència. Englobarien respirar, alimentar-se, vestir-se, hidratar-se, el sexe, etc.
  • Necessitats de seguretat: aquí busquem mantenir i crear una situació d’ordre i seguretat en les nostres vides. Englobaria principalment una seguretat física (la salut), econòmica (tenir un mínim d’ingressos), d’habitatge, entre d’altres.
  • Necessitats socials: aquest graó implica el sentiment de pertinença a un grup, incloent la família, la parella, els amics, els companys de treball, etc.
  • Necessitats d’estima o reconeixement: Constitueixen les necessitats de reconeixement com la confiança, la reputació, la independència social o les fites financeres. Dins de la interacció social, necessitem rebre certa aprovació per conformar la nostra autoestima.
  • Necessitats d’autorealització: és el cinquè i últim nivell, el més alt, i el qual només es pot satisfer quan totes les altres necessitats han estat cobertes i assolides. Quan s’arriba al cim, es considera haver assolit l’èxit personal.

 

Maslow va marcar una època amb les seves aportacions, i si ho pensem, cadascun dels seus esglaons pot representar-nos, o fins i tot, en certa manera, la recerca d’ells. Tots tenim una sèrie de necessitats, les quals podem distribuir per àmbits, sent el personal i el social o interpersonal dues categories claus per englobar-les i comprendre-les. Dins d’elles, sorgiran conflictes, alteracions, o fins i tot patologies en forma de problemes d’ansietat, tristesa o depressió… El seu afrontament i resolució comportarà satisfer una sèrie de necessitats, i, per tant, l’obtenció de benestar físic i emocional.

 

La Psicologia Humanista és una de les orientacions que hi ha dins de la psicologia clínica, al costat d’altres com la Sistèmica o la Cognitiu-Conductual. Si vols conèixer més sobre elles, o creus que poden beneficiar-, posa’t en contacte amb el nostre equip, situat a Mataró, et proporcionarem tota la informació que necessitis.

 

El fenomen conegut com a “Baby Blues”

L’arribada d’un fill és un gran esdeveniment, i suposa una nova etapa que sol portar en si una immensa il·lusió i felicitat. Tenir un nou membre a la família suposa un gran canvi, i per als pares pot suposar un pas més cap a la realització tant personal com de la parella o matrimoni. Al costat d’això, però, en ocasions aquest esdeveniment pot produir un estat una mica diferent al comentat, el qual és conegut com Baby Blues.

 

Aquest, és un fenomen psicològic vinculat a la maternitat caracteritzat per alteracions en l’estat d’ànim en les quals s’observa una tristesa, irritabilitat, canvis d’humor, cansament i decaïment emocional. Es tracta d’un estat que pot durar de minuts a hores, i fins a les dues setmanes després del part, i es considera molt freqüent entre les mares primerenques. Cal tenir en compte, que els símptomes no arriben a interferir significativament en la vida de la persona, la qual cosa permet distingir-ho de la Depressió Major, i específicament de la depressió postpart, en la qual sí que s’observa aquesta limitació funcional. Això vol dir que tot i que el baby blues comporta malestar, no incapacita a la dona per dur a terme la rutina del dia a dia i, per tant, no els disminueix la seva autonomia.

 

Quines són les seves principals manifestacions? A més de les esmentades, es troben:

 

  • Problemes de son (insomni).
  • Disminució de la gana.
  • Sensació de malestar i tristesa generalitzada.
  • Pèrdua d’energia.
  • Plor espontani.

 

En relació a les causes, aquestes són difícils de determinar, tot i que es parla d’una influència bidireccional entre un component biològic i un altre ambiental. D’aquesta manera, es proposa que els canvis bruscos a nivell hormonal que es produeixen en la mare després del naixement poden ser importants. Així, els estrògens, la progesterona, la serotonina i la prolactina s’han mostrat implicades. D’altra banda, la necessitat de donar una bona atenció a l’infant produeix un desgast psicològic i físic, juntament amb la reacció de l’entorn.

 

Hi ha diferents fenòmens psicològics i emocionals els quals no necessàriament hem de englobar en patologies concretes, i que a més, acostumen a ser transitoris. Només si generen una limitació o malestar important i/o perduren un temps significatiu, han de ser abordats professionalment. El nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et pot facilitar tota la informació que necessitis sobre aquest o qualsevol altre tema. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, t’ajudarem.

La demora de la gratificació

Vivim en una societat on l’accessibilitat i la immediatesa són cada vegada més grans. Estem immersos en un món progressivament més tecnològic, on la proliferació d’eines per conèixer i accedir a gairebé qualsevol contingut és impressionantment ràpida. Això té les seves avantatges òbvies, i difícilment ens queixem de que això sigui així, però de vegades podem obviar les seves desavantatges, i sobretot les negatives conseqüències que pot generar per a la nostra salut física i emocional. Entre elles, clarament apareix la impaciència; aprenem a tenir i voler-ho tot immediatament. La impulsivitat; actuant de forma ràpida i precipitada en moltes ocasions. Les alteracions com l’ ansietat i l’estrès a l’estar sotmesos a un flux d’informació i interactuació tan potent i constant. I la incapacitat per postergar els nostres interessos o motivacions immediates.

 

Aquest últim aspecte té especial relació amb el que aquí comentem, la demora de la gratificació. Aquest concepte va ser proposat el 1960 pel psicòleg Walter Mischel, el qual va realitzar un experiment molt senzill amb nens: bàsicament posava a prova la seva capacitat per autocontrolar-se situant-los en una sala, amb una llaminadura davant, durant uns minuts, fins que l’examinador tornés. Si quan aquest tornés, el nen no havia menjat la llaminadura, eren premiats amb una llaminadura més. Els perfils eren diversos, des del que s’ho menjava immediatament, fins al que trigava una mica més, i fins aquells que esperaven que tornés, aconseguint el segon premi. Però això no va acabar aquí; anys després es va tornar a examinar a adults que havien passat per l’experiment, i aquells que havien aconseguit vèncer la temptació, eren els que havien desenvolupat una millor carrera acadèmica i laboral.

 

D’això es va deduir la importància d’educar i entrenar en la capacitat de demora de gratificació, la qual s’associa a la capacitat de control i autosuggestió. Així, és important tenir en compte en primer lloc que es pot aprendre i desenvolupar; tot i que puguem néixer amb més o menys capacitat, es pot entrenar, i hem de reforçar-la des de la infància, emfatitzant la importància de no aconseguir-ho tot immediatament, i reforçant l’esforç i la constància. A més, propicia que guanyem en autocontrol i en poder de decisió, repercutint clara i molt positivament en la nostra autoestima. Al costat d’això, tenir la capacitat d’esperar i no cedir davant la immediatesa ens proporciona la oportunitat d’obtenir millors resultats, de realitzar el pla a la nostra pròpia mesura, i de veure en què fallem i com podem resoldre-ho, juntament amb anar adquirint habilitats que ens permetin afrontar les diferents situacions amb molts més recursos.

 

Especialment ara ens estem veient forçats a demorar els nostres plans, els nostres interessos, i a reajustar els nostres objectius constantment, a causa d’una causa de força major que atempta contra la nostra salut i la dels nostres familiars. Així, s’està posant a prova clarament la nostra capacitat d’autocontrol. Tots podem vèncer les nostres temptacions, i demorar la recompensa. Només ens cal força de voluntat, motivació, adquirir una sèrie d’habilitats i eines i enfortir la confiança en nosaltres mateixos.

 

Si vols rebre més informació, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres d’infantil i d’adults et proporcionarà tot el que necessitis. Truca’ns i t’atendrem immediatament.

 

0 Comments