La demora de la gratificació

Vivim en una societat on l’accessibilitat i la immediatesa són cada vegada més grans. Estem immersos en un món progressivament més tecnològic, on la proliferació d’eines per conèixer i accedir a gairebé qualsevol contingut és impressionantment ràpida. Això té les seves avantatges òbvies, i difícilment ens queixem de que això sigui així, però de vegades podem obviar les seves desavantatges, i sobretot les negatives conseqüències que pot generar per a la nostra salut física i emocional. Entre elles, clarament apareix la impaciència; aprenem a tenir i voler-ho tot immediatament. La impulsivitat; actuant de forma ràpida i precipitada en moltes ocasions. Les alteracions com l’ ansietat i l’estrès a l’estar sotmesos a un flux d’informació i interactuació tan potent i constant. I la incapacitat per postergar els nostres interessos o motivacions immediates.

 

Aquest últim aspecte té especial relació amb el que aquí comentem, la demora de la gratificació. Aquest concepte va ser proposat el 1960 pel psicòleg Walter Mischel, el qual va realitzar un experiment molt senzill amb nens: bàsicament posava a prova la seva capacitat per autocontrolar-se situant-los en una sala, amb una llaminadura davant, durant uns minuts, fins que l’examinador tornés. Si quan aquest tornés, el nen no havia menjat la llaminadura, eren premiats amb una llaminadura més. Els perfils eren diversos, des del que s’ho menjava immediatament, fins al que trigava una mica més, i fins aquells que esperaven que tornés, aconseguint el segon premi. Però això no va acabar aquí; anys després es va tornar a examinar a adults que havien passat per l’experiment, i aquells que havien aconseguit vèncer la temptació, eren els que havien desenvolupat una millor carrera acadèmica i laboral.

 

D’això es va deduir la importància d’educar i entrenar en la capacitat de demora de gratificació, la qual s’associa a la capacitat de control i autosuggestió. Així, és important tenir en compte en primer lloc que es pot aprendre i desenvolupar; tot i que puguem néixer amb més o menys capacitat, es pot entrenar, i hem de reforçar-la des de la infància, emfatitzant la importància de no aconseguir-ho tot immediatament, i reforçant l’esforç i la constància. A més, propicia que guanyem en autocontrol i en poder de decisió, repercutint clara i molt positivament en la nostra autoestima. Al costat d’això, tenir la capacitat d’esperar i no cedir davant la immediatesa ens proporciona la oportunitat d’obtenir millors resultats, de realitzar el pla a la nostra pròpia mesura, i de veure en què fallem i com podem resoldre-ho, juntament amb anar adquirint habilitats que ens permetin afrontar les diferents situacions amb molts més recursos.

 

Especialment ara ens estem veient forçats a demorar els nostres plans, els nostres interessos, i a reajustar els nostres objectius constantment, a causa d’una causa de força major que atempta contra la nostra salut i la dels nostres familiars. Així, s’està posant a prova clarament la nostra capacitat d’autocontrol. Tots podem vèncer les nostres temptacions, i demorar la recompensa. Només ens cal força de voluntat, motivació, adquirir una sèrie d’habilitats i eines i enfortir la confiança en nosaltres mateixos.

 

Si vols rebre més informació, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres d’infantil i d’adults et proporcionarà tot el que necessitis. Truca’ns i t’atendrem immediatament.

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.