L’evitació passiva i l’evitació activa

La forma en què afrontem, cognitiva, emocional i comportamentalment, allò que ens genera malestar, marcarà indubtablement la superació o la persistència del problema. No adoptem una única estratègia per a tots els problemes, sinó que en funció d’aquests, i del grau de competència i control amb el qual ens percebem, utilitzarem una o altra alternativa. Especialment davant aquells que ens provoquen una reacció emocional intensa, sigui de por, de tristesa, d’ansietat, o de qualsevol altra emoció, és comú que inicialment ens ajudem de l’evitació.

 

L’evitació es defineix com l’estratègia o el comportament mitjançant el qual escapem, ens apartem o defugim d’objectes i situacions aparentment aversives, o que poden produir-nos ansietat o malestar. D’aquesta manera, allunyar-nos inicialment de la font de malestar, negant o ignorant el problema, és quelcom totalment normal i habitual, i suposa un mecanisme de defensa davant situacions especialment doloroses. Malgrat aquesta concepció general, resulta interessant diferenciar entre dos tipus d’evitació:

 

  • Evitació passiva: Emmarca totes aquelles conductes encarades a allunyar-nos de la font o estímul aversiu. L’exemple més clar aquí són les fòbies. La persona buscarà fugir davant la percepció de perill (p.ex., en la por a les altures, no pujar a pisos elevats, en la por a espais tancats, eludir ascensors o habitacions petites… etc.). Hi ha altres com la por a parlar en públic, on s’evitaran les exposicions, o la por a el fracàs, on potser rebutgem ofertes de treball o certes situacions per la por a no complir amb certes expectatives.

 

  • Evitació activa: Aquí se situen totes aquelles conductes que realitzem per prevenir el malestar i l’ansietat. En aquest cas, parlem d’acostament a fonts de tranquil·lització de forma activa, per prevenir un “mal major”. Per exemple, en la hipocondria, és típic que la persona vagi de metge en metge buscant informació tranquil·litzadora. D’aquesta manera, es percep amb control davant la possible malaltia, i eludeix l’exposició a qualsevol possibilitat de caure malalt. També quan busquem assegurar-nos d’haver realitzat bé alguna cosa, preguntant constantment als altres, estem eludint el possible “fracàs”, però aproximant-nos a informació que considerem vàlida per controlar la por.

 

D’aquesta manera, tot i que l’evitació forma part inevitable del nostre repertori de conductes d’afrontament, i en certes situacions pot resultar efectiva i adaptativa, a llarg termini pot mantenir i incrementar els problemes, al mantenir l’ansietat o el malestar. Hem d’identificar què fem i què deixem de fer davant els problemes, i procurar trobar l’alternativa més adequada per a ells.

 

Pots rebre més informació al nostre centre de salut mental, on tant psicòlegs/logues com psiquiatres et proporcionaran l’ajuda que necessitis. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, serà un plaer atendre’t.

0 Comments

Esquizofrènia: símptomes positius i símptomes negatius

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu, complex i crònic, que afecta aproximadament a l’1% de la població, i el qual genera, entre altres símptomes, una interpretació alterada de la realitat. Al costat d’això, es considera greu al repercutir de manera clara i significativa en el funcionament de la persona. En quan a la seva etiologia, es considera multifactorial, entrant en joc causes tant orgàniques o genètiques, com ambientals o contextuals. Com a categoria diagnòstica, és de les que ha generat més interès en la comunitat científica.

 

Per al seu diagnòstic, es requereix la presència de deliris, al·lucinacions, discurs i comportament desorganitzats, i símptomes negatius, durant un període mínim d’un mes (fase activa de la malaltia). A més, hi ha d’haver signes continus del trastorn durant un període de sis mesos, que poden incloure símptomes denominats premòrbids o prodròmics on les característiques de la problemàtica es poden manifestar únicament per símptomes negatius o pels altres símptomes comentats però de forma atenuada. Però llavors, ¿en què consisteixen els símptomes positius i negatius de l’esquizofrènia?

 

  • Símptomes positius: Són aquells que es consideren una exacerbació de les funcions normals i habituals de la persona. En aquest sentit es consideraria que alguna cosa que no hi era present, s’afegeix com a característica. Aquí s’inclourien les al·lucinacions, els deliris o el comportament desorganitzat. Tot i que poden sorprendre, de vegades poden atenuar-se fins al punt de no ser notoris, especialment amb el tractament psicofarmacològic (antipsicòtics).

 

  • Símptomes negatius: Són el conjunt de signes i símptomes que provoquen una disminució de les capacitats habituals, i les quals ja existien en el repertori de la persona. Hi ha consens a considerar el embotiment afectiu i la alògia com aquells més característics, tot i que s’inclouen també l’abúlia, l’expressió emocional disminuïda, la desvinculació social, o fins i tot en alguns manuals, el deteriorament cognitiu.

 

Així doncs, podem diferenciar símptomes per excés (positius), i símptomes per defecte (negatius). Hem de tenir clar, que no pel fet d’experimentar una al·lucinació, o de posseir una creença ferma sobre alguna cosa, es tingui un trastorn psicòtic o esquizofrènia. Aquesta categoria es reserva per a aquells casos en què es compleix amb un conjunt de característiques, i les quals a més provoquen una alteració en el funcionament i/o malestar significatiu en la persona o en els altres.

El tractament ha d’incloure un acompanyament farmacològic juntament amb una intervenció psicosocial, la qual inclogui el propi pacient, i als seus familiars. La comprensió de la malaltia, i el dotar d’estratègies per al control de símptomes es consideren elements claus. La Teràpia Cognitiu-Conductual ha obtingut resultats molt prometedors per a aquesta patologia, tot i que també les intervencions que es focalitzen en la rehabilitació cognitiva, on la neuropsicologia jugaria un paper essencial. Per obtenir més informació, consulta o truca al nostre centre, situat a Mataró. T’oferirem tota l’ajuda que necessitis.

0 Comments

La Teràpia Interpersonal: contextualització i components

Des del naixement, i fins i tot abans d’aquest, desenvolupem vincles. Les relacions, inicialment amb les figures paternes, i posteriorment amb amics, companys, parella… entre d’altres, constitueixen un dels pilars fonamentals de les nostres vides. Tant és així, que gran part de la nostra autoestima s’explica per la visió que tenim de nosaltres mateixos, i per la que creiem que tenen els altres de nosaltres. En aquest sentit, també en bona part, el malestar que podem patir es pot explicar moltes vegades per conflictes amb els altres. Per això, s’han desenvolupat propostes com l’aquí presentada, la Teràpia Interpersonal de Klerman.

 

Així doncs, es tracta d’un tipus d’intervenció, que, com el seu propi nom indica, se centra en analitzar i treballar les relacions entre la problemàtica del pacient i el context psicosocial i interpersonal en què viu, és a dir, com es relaciona amb els altres. Per a això, aquesta orientació dóna molta rellevància a les experiències actuals de la persona, als principals vincles d’aquesta, i al seu repertori d’habilitats socials per adaptar-se a un món en constant interacció. En aquest sentit, tot i que no eludeix l’anàlisi del ‘passat, dóna molt d’èmfasi al present, i considera l’ambient social com a potenciador tant de símptomes, com de canvi i millora. A més, es considera una teràpia breu, i en la qual el pacient juga un paper actiu. Les principals àrees que aborda són les següents:

 

  • Dol: en el cas d’haver perdut a algun ésser estimat, es treballa la pèrdua.
  • Les disputes interpersonals: es refereix als conflictes passats i als que puguin sorgir amb els altres al llarg de la intervenció.
  • La transició de rol: es treballen les dificultats per passar d’un rol “biogràfic” a un altre (p.ex., d’estudiant a professional, de fill a pare, jubilar-se…). Es considera que el seu afrontament adequat ajuda a estabilitzar i augmentar l’autoestima.
  • Els dèficits interpersonals: aquí s’analitzen i treballen els recursos i habilitats verbals i no verbals de la persona, i la seva capacitat per crear, mantenir i resoldre tant vincles com conflictes amb els altres.

 

Tot i que inicialment va ser creada com a teràpia de manteniment per a la depressió, actualment s’utilitza per a diferents problemàtiques, com la Bulímia Nerviosa, el Trastorn Bipolar, o el Trastorn Adaptatiu, entre d’altres. A més, es pot aplicar tant a adults com a adolescents.

 

Per obtenir més informació sobre aquesta intervenció o qualsevol tema que t’interessi, estem a la teva disposició. En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, comptem amb professionals experimentats que et proporcionaran tota l’ajuda que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.

0 Comments

Mindlessness

El Mindfulness ha anat guanyant terreny i importància en el món de la psicologia i en la salut mental en general. En si, ha estat traduït de diferents maneres, les quals busquen trobar, en una paraula, abastar la seva totalitat: plena consciència, presència plena o oberta… sent “Atenció plena” la més acceptada i generalitzada. Es defineix com aquella experiència que ens permet anclar-nos i connectar amb el present, processant i reconeixent el que està succeint mentre està succeint, i acceptant activament el flux de l’experiència en la seva essència, tal qual està transcorrent, sense jutjar-la. Així, es pot considerar com un fi en si mateix, un estil de vida que implica practicar, en les nostres activitats diàries i rutinàries, l’ésser conscients del que estem fent en la seva totalitat.

 

D’aquesta manera, són diferents les propostes que es basen o que fan servir el mindfullness per treballar diferents problemàtiques (ansietat, depressió, estrès …), les quals ens proposen estratègies per alimentar-l’ho i desenvolupar-l’ho. No obstant això, per aprendre hem de detectar i reduir allò que no ens permet accedir-hi. Mantenir l’atenció totalment en el present, en el que està passant, acceptant-ho sense pretendre canviar-ho pot resultar complicat. Arribar a la consciència plena exigeix ​​esforç, canviar hàbits de “desatendre” i “distreure’ns”, els quals hem anat desenvolupant al llarg de les nostres vides. A més d’això, és difícil sentir i aturar-se al moment actual, l’ara en tota la seva plenitud, i especialment quan volem obrir-nos per acollir alguna cosa dolorós o indesitjable, utilitzant el que alguns autors denominen com Mindlessness. Aquest mecanisme es refereix a l’estat en el qual no prestem atenció al nostre dia a dia, a les activitats que realitzem, no percebem les sensacions que ens ocorren i estem més connectats amb preocupacions sobre el futur o el passat, que amb el present. Aquesta actitud “distreta” podríem dir que és la que acostumem a adoptar la majoria de les persones, ja sigui per restar-li importància al present, per estar massa ocupats, per tenir preocupacions de certa importància… etc.

 

Així, alguns exemples de Mindlessness són:

 

  • Estar més preocupats o preocupades pel futur o pel passat.
  • Passar ràpidament d’una activitat a una altra sense ser-ne conscients, sense prestar atenció.
  • Trencar o vessar alguna cosa per falta de cura, per no estar atenent o per estar pensant en una altra cosa.
  • Oblidar on hem deixat alguna cosa que acabàvem de tenir a la mà, o oblidar el nom d’una persona gairebé en el mateix moment en què el sentim.
  • No ser conscients de sensacions subtils de tensió física o incomoditat ..
  • Actuar de manera autònoma, oblidant el que hem estat fent en els últims minuts.

 

Com podem veure, totes les situacions anteriors es relacionen amb una falta d’atenció a l’ara, o per un excés d’atenció o concentració en aspectes diferents al que estem fent o sentint. La pràctica de mindfullness com contrari al mindlessness pot permetre’ns escoltar-nos i entendre’ns millor, connectar amb tot allò que fem i que ens envolta, i millorar el nostre benestar i qualitat de vida.

 

Els professionals del nostre centre de psicologia, a Mataró, estan formats en aquesta i altres tècniques terapèutiques que et poden ajudar a augmentar la teva salut tant física com emocional. Posa’t en contacte amb nosaltres i et proporcionarem tota la informació que necessitis.