Emprendre el camí de la teràpia psicològica suposa un gran pas, sense importar el motiu de consulta. Exposar-nos a les nostres preocupacions, emocions i conflictes, és un acte de valentia, i des del moment en que obrim la porta, ja estem immersos en aquest. Això requereix un temps, que pot variar, per entre d’altres coses, la complexitat i el malestar experimentat, i va molt més enllà de les sessions presencials, ja que els problemes s’originen, mantenen i resolen en el nostre dia a dia.
D’aquesta manera, el treball intern, tot i que comença acudint al professional, continua de manera conscient i inconscient a casa. És comú no únicament notar certs canvis a nivell emocional, sinó fer-nos preguntes, repassar continguts i actuar de forma diferent a l’iniciar aquest camí. En aquest sentit, els terapeutes de totes les orientacions (Psicodinàmica, Humanista, Cognitiu-Conductual, Sistèmica …), en diferents moments de la intervenció, poden sol·licitar un treball més enllà de les visites, a través de la realització o elaboració de diferents exercicis o materials que busquen complementar i generalitzar allò après en sessió.
En aquest sentit, podem diferenciar tres moments clau en els quals això resulta especialment important: l’avaluació, el tractament en si, i la prevenció de recaigudes. El primer d’ells suposa realitzar una exploració de les principals variables amb les que treballarem, i per a això és comú utilitzar qüestionaris i registres que ens ajudin a conèixer tant les característiques i el nivell de malestar de la persona, com altres aspectes (p .ej., el tipus de personalitat). Aquests materials poden ser completats pel propi subjecte i/o per persones properes a aquest. Durant el tractament, la realització d’autorregistres, llistes, recordatoris o exercicis concrets, és clau per a comprendre i generalitzar el que s’ha après. A més, tenir un “diari” amb el nostre progrés, ens permet tenir cert control sobre el nostre estat d’ànim, alhora que facilita un treball més exhaustiu, realista i eficient a nivell terapèutic. Finalment, en les últimes sessions i fins i tot després d’aquestes, resulta molt beneficiós seguir recordant el que s’ha treballat durant tot el procés, i anotar tant possibles dificultats futures com formes de fer-les front. Això afavoreix sentir-nos capaços i forts per afrontar gairebé qualsevol situació, i ens ajuda a mantenir-nos estables.
És important tenir en compte que aquest treball “extra” terapèutic, es duu a terme tant en teràpia individual, com de parella i familiar. En aquest sentit, el malestar que podem experimentar és poc freqüent que afecti només a l’àmbit personal, incloent normalment al nostre cercle íntim, la nostra feina, i als nostres amics. Proposar i exposar-nos a situacions en la vida real que ens generen malestar, i buscar formes de resoldre-les, observant el seu efecte tant en nosaltres com en els altres, és un exercici clau, i permet tenir un feedback continu entre pacient i terapeuta.
Posa’t en contacte amb nosaltres i et donarem més informació. El nostre equip de professionals, a Mataró, et facilitaran tot el que necessitis.
