El Trastorn de Desregulació Disruptiva de l’estat d’ànim

Quan explorem i analitzem les diferents problemàtiques en població infantil i juvenil, ens trobem amb una diversitat i plasticitat especialment significatives. Una mateixa dificultat es pot veure modificada en un període molt curt de temps, i, a més, es pot expressar de maneres molt diverses. Per això, convé comprendre adequadament les característiques, símptomes i evolució de cadascuna d’elles, per tal de poder oferir un tractament adequat.

 

El Trastorn de Desregulació Disruptiva de l’estat d’ànim es tracta d’un diagnòstic incorporat recentment en els manuals de classificació de les malalties mentals, concretament dins dels trastorns depressius, ja que s’ha observat que les seves característiques apareixen amb una incidència significativament elevada. Aquest, consisteix en accessos o rampells de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment i/o amb el comportament (p.ex., rebequeries verbals o agressions físiques a persones o propietats) la intensitat o durada dels quals són desproporcionades a la situació o provocació. Al costat d’això, apareix un estat d’ànim entre aquests accessos de còlera persistentment irritable. És a dir, que aquests moments en què el nen/a sembla no poder controlar la seva ira, s’acompanyen sempre o gairebé sempre d’un estat alterat durant la major part dels dies. També hem de tenir en compte que el primer diagnòstic s’ha de fer entre els 6 i els 18 anys, i han d’haver aparegut símptomes abans dels 10 anys. Això és així, pel fet que s’ha proposat aquesta categoria per disminuir el solapament i la confusió amb el Trastorn Bipolar, el qual era diagnosticat d’una manera massa freqüent en els petits.

 

Recordem que, especialment en psicologia i psiquiatria infantojuvenil, resulta especialment important la col·laboració dels cuidadors, juntament amb una intervenció contínua a través de l’escola. Per això, s’acostuma a remarcar que es necessita un abordatge multidisciplinar. A més, i com hem remarcat a l’inici, això és clau a causa del caràcter canviant de les problemàtiques que ens trobem en la infància. Així, hem de llegir entre línies, ja que el fet que el comportament o estat d’ànim sigui irritable, no té perquè significar que hi hagi un problema de conducta, sino que pot estar emmascarant un problema depressiu, com l’aquí exposat.

 

Si t’interessa aquest o qualsevol altre article, o simplement vols parlar amb nosaltres per rebre més informació, pots posar-te en contacte amb el nostre centre de psicologia, a Mataró. Et facilitarem tota l’ajuda que necessitis.

El poder dels nostres pensaments

Com a éssers humans, som racionals. Passem els dies amb la ment en diferents escenaris, idees o preocupacions. De fet, es fa difícil recordar un moment en què no haguem estat pensant en res. En aquest sentit, s’estima que tenim una mitjana de 60.000 pensaments a el dia! I que d’aquests, el 90% giren entorn dels mateixos assumptes que el dia anterior.

 

Els pensaments són processos cognitius els quals contenen una increïble capacitat per influir en les nostres vides, ja que és d’ells principalment dels que depenem per explicar com ens sentim i actuem. Ja els estoics, en el seu moment, feien referència a això remarcant que “no són les coses en si mateixes les que ens pertorben, sinó la interpretació que en fem d’elles”. Així, actualment hi ha evidència a favor de que aquests poden ser responsables tant del nostre benestar com fins i tot de diferents malalties. Fins i tot des de la neurociència s’ha demostrat que els pensaments modifiquen l’estructura i funcionament de circuits neuronals, els quals es conformen de neurotransmissors que alliberen substàncies amb diferents efectes en el nostre organisme i estat d’ànim. A més, quan activem sovint el mateix circuit, aquest es reforça i consolida, fins al punt de poder arribar a automatitzar-se, de manera que la repetició de certs pensaments pot arribar a convertir-se en un hàbit. Per això, si gran part del temps la dediquem a pensar sobre uns mateixos temes, s’enforteixen una sèrie de circuits i xarxes que repercutiran en com ens sentim, i com a conseqüència, en com actuem.

 

D’aquesta manera, si aquesta espiral es conforma de pensaments negatius, el circuit serà inevitablement negatiu, podent aparèixer problemes com ansietat o depressió. En canvi, si acostumem a pensar en situacions positives i agradables, s’activaran aquells circuits relacionats amb sensacions de benestar, seguretat i plaer. És cert però, que de vegades és inevitable estar preocupats, sigui perquè acabem de viure una situació desagradable, o perquè anticipem un escenari que percebem com perillós. L’important és procurar identificar aquestes situacions, i no passar molt de temps retroalimentant la negativitat.

 

Estratègies com la reestructuració cognitiva o el treball mitjançant autoinstruccions són alternatives útils i eficaces per gestionar els nostres pensaments. Això a més, fomenta que apareguin emocions positives, i que els nostres actes i eleccions es portin a terme amb més seguretat i autoestima.

 

Si vols conèixer més, et convidem a que contactis amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Rebràs tota la informació que necessitis.

Síndromes somàtics funcionals

Ment i cos són pràcticament inseparables, i hem de tenir aquesta visió global i unitària per comprendre com s’influeixen mútuament. D’aquesta manera, entre les problemàtiques que engloben el malestar físic i emocional, hi ha algunes que engloben tots dos components. De vegades busquem una única causa que expliqui la malaltia que estem patint, i acostumem a acudir inicialment al metge, però moltes vegades l’explicació i per tant el tractament d’aquesta situació, és gairebé totalment emocional.

 

Els síndromes somàtics funcionals s’entenen com a condicions mèdiques que cursen amb diferents símptomes clínics que generen un gran malestar, i moltes vegades, una important discapacitat i patiment a les persones que els pateixen. Entre ells, els més coneguts són la fatiga crònica, la fibromiàlgia o la síndrome d’intestí irritable. En tots ells, s’observa una simptomatologia clara, el dolor. Al costat d’aquest, poden aparèixer altres com el malestar estomacal, el cansament, i, sobretot, el malestar emocional traduït en ansietat, tristesa… A tot això, li segueixen les limitacions provocades en tots els àmbits, tant a nivell personal, com familiar , social i professional/acadèmic.

 

Quina és la causa de la seva aparició? Es considera que l’etiologia és multifactorial, estant implicats principalment factors genètics, immunològics, nutricionals i estrès en el seu origen. Tots ells en interacció, provoquen que el sistema es desreguli, podent aparèixer les patologies esmentades. Els hàbits alimentaris i de son, així com el treball en la nostra gestió i cura emocional, són claus per mantenir en equilibri a tot el nostre organisme.

 

¿I quin és per tant el millor tractament? Tenint en compte que les seves causes, com hem vist, són multifactorials, el tractament més idoni és aquell el qual el seu abordatge tingui un caràcter multidisciplinar. És a dir, que la intervenció que portem a terme, ha d’incloure un component físic-corporal, un psicològic i un emocional. Per a això, haurem de comptar amb professionals de la salut tant física, com mental. Desde metges, neuròlegs, fins psicòlegs i psiquiatres.

 

Convé recordar que aquestes, són entitats que afecten tant a adults com a població infantil i juvenil, i amb una prevalença similar entre homes i dones. A més, aquestes han anat a l’alça en els últims temps, a causa de que la freqüència del malestar emocional també ha augmentat.

 

Si pateixes algun problema similar, o simplement t’interessa conèixer més sobre això, t’animem a que ens escriguis o ens truquis. El nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et facilitarà tota la informació i ajuda que necessitis.

Autoimatge, autoconcepte i autoestima

En aquesta època de l’any, en què el bon temps i l’alta temperatura es comencen a apoderar, també ho fa l’autoobservació, i especialment la mirada cap al nostre físic. Aquesta pot anar acompanyada d’uns hàbits adequats, els quals ens ajuden a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, i potencien la seguretat i l’autoconfiança. Però també de tot el contrari, és a dir, d’autocrítica, de preocupació, i de malestar al comparar-nos i tenir excessivament presents certs ideals de bellesa i al fixar-nos constantment en aspectes que no ens agraden.

 

En general, tendim a concebre l’autoestima com un element únic, com un aspecte global de nosaltres mateixos, el qual pot estar alt o baix, tot i que de vegades fins i tot desconeixem en quin punt situar-lo. Doncs bé, convé tenir en compte que aquesta es pot esmicolar i millorar des de diferents elements. Així, alguns autors recomanen diferenciar els següents components:

  • Autoconcepte: Aquest primer component es refereix a l’opinió que tenim de nosaltres mateixos, la qual porta associada un judici de valor. Es tractaria d’aquell component més semàntic o conceptual, a la valoració que fem de nosaltres. Inclouria doncs, el que ens diem, i com ho fem, conformant tots aquells missatges que ens llancem, tant de manera conscient com inconscient.

 

  • Autoimatge: Tal com es dedueix etimològicament de la pròpia paraula, l’autoimatge es refereix a la imatge que posseïm de nosaltres, englobant principalment la part més física o externa. Seria equivalent a situar-nos davant d’un mirall, i descriure el que veiem.

 

  • Autoestima: Finalment, tindríem l’autoestima en si. Si analitzem la paraula, podem identificar un clar component emocional. És a dir, que conformaria el com ens sentim amb nosaltres mateixos, el com ens estimem. Aquest, està especialment influït, i d’una manera gairebé equivalent, pels dos components anteriors.

En la línia de l’últim exposat, és important tenir present que tots els elements conformen un tot, i s’influeixen mútuament entre ells. L’interessant aquí, és veure que si tenim cura del que ens diem, de les comparacions que establim, i aprenem a tractar-nos millor, estem enfortint cada un d’ells per separat i de manera conjunta. Per a això, és útil tenir present, no només tot els “auto”, és a dir, el que veiem o sentim de nosaltres mateixos, sinó també allò que creiem que veuen, pensen i senten els altres sobre nosaltres. Així, et proposem fer una petita anàlisi en la qual intentis identificar, per àrees (p.ex., familiar, parella, social, acadèmica, laboral …), com et veus a tu mateix/a en els 3 components descrits, i com creus que ho fan els altres.

Aquest tipus de reflexions resulten especialment terapèutiques. La millora de l’autoestima és un element clau per a pacients amb depressió, en psicologia infantojuvenil (especialment adolescència), o per a potenciar les relacions familiars i de parella. Si vols rebre més informació, els professionals del nostre centre, a Mataró, et facilitaran tot el que necessitis. Truca’ns, t’ajudarem.

Autocura: importància i subtipus

Ens trobem submergits en un dia a dia exigent, frenètic, i en moltes ocasions rutinari. Esperem al cap de setmana o a certs moments per permetre’ns parar, per descansar. A més, moltes vegades esperem a que alguna cosa o algú ens tregui d’aquest ritme, i ens brindi un moment de desconnexió, de relaxació. Amb tot això, moltes vegades oblidem qui són els veritables amos del nostre temps i la nostra vida, i no és ningú altre que tu mateix/a.

 

Tenir cura de nosaltres comença en nosaltres, i pot ser a vegades oblidem no només fer-ho, sinó com fer-ho. Els dies poden anar passant i quan ens adonem hem abandonat activitats, hàbits i entorns que ens permetien connectar amb allò que més ens agrada nosaltres mateixos. Per això, a continuació et proposem, per àmbits, formes d’autocura personal que pots posar en pràctica:

 

  • Físic: Cuidar-nos a nivell físic és un àmbit clau, i possiblement tot comenci aquí. S’hi poden incloure els hàbits relacionats amb dormir bé, procurar tenir una alimentació equilibrada, fer esport i descansar. Encara que pugui semblar senzill, aconseguir que tots aquests estiguin en harmonia, implica esforç, dedicació, constància, i respectar els horaris que ens pautem.

 

  • Social: Conservar i crear vincles és un altre aspecte especialment rellevant. Per això, aquí entraria no només el cuidar les nostres relacions, sinó també conductes específiques com saber demanar ajuda, dir no, escoltar i ser escoltat, o el donar afecte. Tot això juntament amb intentar proposar plans de més o menys complexitat que impliquin mantenir el contacte.

 

  • Cognitiu: Cuidar-nos mentalment és un exercici, i gairebé una obligació primordial. Aquí, englobem totes aquelles pautes que impliquen identificar i gestionar els nostres pensaments, com aquelles pràctiques que ens permeten alentir i relaxar la nostra ment, i connectar amb nosaltres mateixos i amb el present. Aquí entrarien la meditació, el permetre’ns connectar amb la natura, el gaudir del silenci, llegir o fins i tot estudiar.

 

  • Emocional: Finalment està el nostre benestar i salut emocional. A aquest podem arribar amb tot allò exposat anteriorment, però també hem de tenir present que pot treballar-se en si mateix. Així, per exemple, treballant l’”autoperdó”, l’autocompassió, la positivitat, o la resiliència, podem fomentar un clar augment d’aquest. Al costat d’això, aprendre a gestionar emocions negatives com l’estrès, l’ansietat, l’enuig o la tristesa, també són ingredients clau.

 

Cada un d’aquests components, si és respectat i alimentat de forma regular, no només ens permet connectar més sovint amb sensacions i emocions positives, sinó que ens proporciona major control i suposa un clar augment de la nostra autoestima. Hi ha diferents mètodes i estratègies per arribar-hi, i des del nostre centre de psicologia clínica, a Mataró, podem facilitar-te tota aquella informació que t’interessi o necessitis. Truca’ns i t’atendrem encantats.