Parlem sobre el dia Mundial de l’Alzheimer que va ser el 21.9.21

El 21 de setembre es reconeix com el dia mundial de la Malaltia d’Alzheimer, una patologia descrita per primera vegada l’any 1906 per Alois Alzheimer, i la qual afecta aproximadament a unes 800.000 persones a Espanya. S’estima que uns 50 milions de persones pateixen demència a nivell mundial, i que d’aquestes, dos de cada tres casos són diagnosticats d’Alzheimer. A més, a mesura que augmenta el coneixement i es refinen les mesures pel seu diagnòstic i tractament, la seva aparició i detecció va en augment any a any. Tot això li confereix una importància especial i significativa.

 

Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que condueix, d’una manera lenta i progressiva, a una situació neurovegetativa que precipita la mort de la persona. Es caracteritza, inicialment, per una gran dificultat per aprendre nova informació (amnèsia anterògrada), i a mesura que les lesions neuroanatòmiques avancen, es presenta una dificultat per recordar informació referent al passat (amnèsia retrògrada). A més de les dificultats de memòria, apareixen altres dèficits associats a la denominació, capacitat de planificar, raonament i presa de decisions. Al costat d’aquests, més cognitius, poden aparèixer altres símptomes com ara canvis afectius (irritabilitat, labilitat emocional, depressió, ansietat …), que poden presentar-se de forma primerenca, i alteracions del pensament i de la  psicomotricitat (p.ex., deshinibició, deambular, agressivitat …), que solen ser més típiques de fases moderades i greus.

 

Actualment sabem que no està associada a una única causa, i que menys del 5% de casos tenen un origen vinculat a un gen específic. Així, la seva aparició podria explicar-se per la interacció de diferents factors: genètics, de risc individual i no modificables (edat o antecedents familiars), vinculats a la vulnerabilitat de la persona (risc vascular, traumatismes…), l’estil de vida (el tabac , el consum d’alcohol…) i ambientals (per exemple, exposició a tòxics). La seva combinació seria la que precipitaria l’aparició d’un procés neuropatològic progressiu.

Hem de prendre consciència de la seva importància, no només pel seu alt nivell d’incidència, sinó per les limitacions que genera en la persona que el pateix, i en el seu entorn més proper. Especialitats com la neuropsicologia ajuden cada vegada més a comprendre i intervenir sobre aquesta i moltes altres problemàtiques. Al Gabinet Psicològic Mataró, trobaràs a professionals formats en aquesta, i en moltes altres branques de la psicologia. Per obtenir més informació, posa’t en contacte amb nosaltres.

Què són les creences racionals i irracionals?

A mesura que la nostra vida passa, anem creant impressions, formes de veure el que ens envolta, i ho interioritzem de diferents maneres, influïts per trets personals com la nostra personalitat, i per aquelles persones i estímuls amb què interaccionem i tenim contacte, com són: els nostres familiars, el nostre cercle social, els nostres companys de la feina, la nostra parella… etc. Això conflueix en esquemes o creences sobre com són, i sobre com han de ser les coses.

 

Les creences doncs, són idees o pensaments que assumim com a veritables, i reflecteixen com avaluem les situacions, les persones, o els diferents estímuls, i els quals es van formant des de la nostra infància. Encara que moltes d’elles poden ser adaptatives o positives, en altres casos poden resultar desadaptatives, i generar un malestar emocional i interferència significatius. En aquest sentit, Albert Ellis, un dels terapeutes cognitius més influents de la psicologia clínica, va crear a partir de 1955, la Teràpia Racional Emotiva, i va diferenciar entre les creences racionals i les irracionals:

 

  • Creences racionals: Són aquelles que contenen un caràcter probabilístic i relatiu, expressen desitjos i gustos (p.ex., m’agradaria, desitjaria que …), són flexibles, i ajuden a l’individu a establir lliurement metes i propòsits. Impliquen una major obertura de la ment, i s’associen o bé a emocions positives, o a neutres, implicant una major estabilitat per a la persona.

 

  • Creences irracionals: Aquestes, en canvi, són dogmàtiques i absolutistes, expressen obligació i exigència (p.ex., he de …, o he de …), són rígides, obstaculitzen la consecució de metes i propòsits, i es consideren falses, disfuncionals i automàtiques. Al costat d’això, i a’ contrari de les anteriors, generen emocions o estats negatius (p.ex., depressió, ansietat, culpabilitat …) i alteracions conductuals (p.ex., aïllament o abús de substàncies).

 

És en base a aquestes segones sobre les quals es construirà un treball terapèutic amb èmfasi en la flexibilització cognitiva. Es considera que, identificar els pensaments automàtics negatius, els quals reflecteixen la superfície de les creences, permetrà accedir a aquestes, qüestionar-les i transformar-les. Això repercutirà directament en l’estat d’ànim de la persona, fomentant un major benestar.

 

Alternatives com la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC), o la Teràpia Sistèmica, aborden aquests components, i han anat actualitzant les seves eines per dotar de més recursos a l’individu. Si vols rebre aquest tipus d’ajuda o tens qualsevol consulta, en el nostre centre de psicologia situat a Mataró, t’oferirem tota la informació que necessitis.

Què és la Disfòria de gènere?

El malestar psicològic i emocional pot manifestar-se de maneres extraordinàriament diverses. Mostra d’això són el conjunt de patologies que avui dia recullen els manuals de diagnòstic i classificació. Així, tot i que s’intenten crear categories globals com els trastorns d’ansietat, o els trastorns de l’estat d’ànim, no hi ha hagut més remei que crear subcategories, a causa de la diversitat de presentació dels diferents quadres (p.ex., trastorn de pànic o trastorn d’ansietat generalitzada dins dels trastorns d’ansietat; trastorn bipolar o depressió dins dels de l’espectre anímic). Entre ells, un dels que suscita més interès és la disfòria de gènere.

 

Es defineix com el malestar que pot acompanyar a la incongruència entre el mateix gènere sentit i expressat, i el gènere assignat al néixer vinculat gairebé sempre exclusivament a les característiques anatòmiques. D’aquesta manera es fa èmfasi en el malestar, ja que sense aquest criteri, és a dir sense patiment, no existiria dificultat o patologia. Al costat d’això, es defineixen alguns altres criteris com són: el desig per posseir els caràcters sexuals corresponents al sexe oposat, el desig de ser de l’altre sexe i de ser tractat com de l’altre sexe, o la convicció de que un té els sentiments i reaccions típiques de l’altre sexe. És important remarcar que cap d’aquests criteris esmentats és necessari ni suficient per identificar la problemàtica, però sí que ho és el malestar experimentat pel propi individu. A més d’això, els diferents manuals han procurat diferenciar entre nens i adolescents, especificant característiques per als dos col·lectius.

 

Les dades epidemiològiques més recents destaquen que es tracta d’una situació poc freqüent, encara que apareix més en homes. D’altra banda, i mancant més investigació al respecte, no hi ha explicacions exhaustives sobre l’etiologia d’aquests problemes, sinó tan sols una sèrie de conjectures amb escàs i contradictori suport experimental. Una dada però, que resulta interessant, és que un dels trastorns més prevalents entre nens/es amb disfòria de gènere, és el Trastorn de l’espectre autista (TEA).

 

El més important doncs, quan va una persona a consulta, és tenir en compte el malestar que expressa, i ajudar-lo a gestionar emocionalment la situació. És per això que en totes les categories cada vegada s’advoca més per ressaltar la importància de que hi hagi malestar. Tot i això, hi ha alteracions en les quals no hi ha un alt grau d’introspecció, i per tant malestar personal (p.ex., certs casos de l’espectre psicòtic o del trastorn bipolar), i haurem de tenir en compte l’alteració en el funcionament social, familiar o laboral, o el malestar experimentat per les persones més properes.

 

Si vols ampliar la informació al respecte, o vols rebre ajuda, els professionals del nostre centre de psicologia, a Mataró, et facilitaran tot el que necessitis. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.

Eines per millorar el son

El son suposa no només un element inevitablement freqüent en les nostres vides, sinó summament important. Com a tal, és una de les claus per regular el nostre organisme, mantenir la nostra homeòstasi i facilitar el nostre benestar físic i emocional. I és que quan no dormim bé, ho notem gairebé a l’instant (fatiga, mal de cap, irritabilitat, pèrdua de gana, falta de concentració…). Junt amb aquests, i si els problemes perduren en el temps, pot provocar problemes emocionals limitants com símptomes depressius o fins i tot patologies físiques.

 

Tot i que tots tenim una idea del que és l’insomni, es calcula que hi ha més de cent trastorns relacionats amb el son, els quals es poden classificar en les següents categories:

 

  • Disòmnies: les quals engloben problemes de la quantitat, qualitat i horari de la son. Aquí entrarien l’insomni, la hipersòmnia (somnolència excessiva), la narcolèpsia, els trastorns de la son relacionats amb la respiració (apnea, hipopnea i hipoventilació), i els trastorns del ritme circadià son-vigília.

 

  • Parasòmnies: engloben una sèrie d’esdeveniments o conductes anormals que succeeixen durant el son. Es situarien aquí els malsons, els terrors nocturns, el somnambulisme o el trastorn de conducta de la son REM.

 

Aquests serien els principals, o sobre els quals hi ha un gran consens. Al costat d’aquests, o fins i tot dins d’alguns d’ells, pot haver especificacions (p.ex., insomni de conciliació o inicial, de manteniment o mitjà, i final o tardà). Així doncs, com veiem, el son és un fenomen complex que engloba una gran quantitat de problemàtiques relacionades. Per això, s’han desenvolupat diferents alternatives que permeten abordar-lo de una forma global:

 

  • Tècniques de relaxació: actuen sobre l’estat d’activació de l’organisme, procurant que aquest entri en estat de repòs amb més facilitat. La Relaxació Muscular Progressiva, l’Entrenament Autogen, la Respiració Diafragmàtica o la Meditació i la Hipnosi es consideren alternatives útils.

 

  • Higiene de la son: Es tracta d’un procediment educatiu que intenta millorar dos aspectes; d’una banda condicionar i modificar els factors ambientals relacionats (llum, so, temperatura …), i per l’altre els hàbits inadequats, amb recomanacions com disminuir el consum de cafeïna, nicotina, alcohol, controlar la dieta o fer exercici físic.

 

  • Control d’estímuls: Busca regular l’horari de son de la persona i restringir la realització d’activitats incompatibles en la conducta de dormir. Algunes de les seves recomanacions serien anar a dormir només quan es tingui son, no romandre despert al llit més de 15-20 minuts, mantenir regulars els horaris d’anar a dormir i aixecar-se, evitar dormir durant el dia, o fer servir el llit i dormitori exclusivament per dormir.

Existeixen moltes altres alternatives i tècniques específiques que s’han creat per problemàtiques concretes, i les quals han demostrat altament la seva eficàcia. La Teràpia Cognitiu-Conductual s’erigeix ​​com una de les principals propostes per als problemes de son. En el nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, estem especialitzats en aquesta i en altres orientacions com la Teràpia Sistèmica o l’EMDR. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, t’ajudarem.