El que queda darrere del mur

Els éssers humans som una espècie complexa com a tal. Tenim diferents maneres de gestionar les nostres emocions, i especialment quan aquestes són intenses i ens generen malestar, adoptem mecanismes que poden protegir-nos a curt termini, però que poden ser contraproduents o negatius a llarg termini. Un d’ells és l’exposat aquí, l’escut o el mur, el qual ens dóna la sensació que ens protegeix del que és dolent i ens aporta una falsa seguretat momentània.

 

Potser el vam construir perquè ens van fer mal, i sentíem que així evitaríem patir. I encara que sigui totalment legítim i comprensible en un primer moment, ja que busquem protegir-nos, quan passa el temps aquesta muralla ja no té la mateixa utilitat, i ens va tancant més i més en nosaltres mateixos, allunyant-nos dels altres i fins i tot de nosaltres. Al costat d’això, a més, facilita que anem acumulant malestar, podent tenir la sensació que no ens passa res, ni el que és dolent, lo qual estem evitant activament, ni el que és bo, la qual cosa el nostre mur no deixa passar, privant-nos de gratificació. D’aquesta manera, el que en un primer moment concebem com quelcom positiu, es va transformant progressivament en un problema en si, ja que provoca que ens recloguem, disminuint la interacció amb els altres, ens impedeix experimentar i donar color a les nostres emocions, i facilita que cada cop carreguem amb una motxilla de malestar més pesada.

 

Com a tal aquesta estratègia seria equivalent a l’evitació emocional. Aquest és un mecanisme que podem veure en diferents problemàtiques com els trastorns d’ansietat (p.ex., fòbies on la persona evita enfrontar-se a l’estímul temut), els trastorns depressius (p.ex., la persona disminueix el contacte amb els altres per protegir-se de possibles crítiques), o en els trastorns de personalitat (p.ex., trastorn de personalitat evitatiu).

 

Per moltes muralles que construïm, no podrem protegir-nos sempre de tot, ni ho hem de fer! Passaran coses bones i no tan bones…i, tot i que fan mal, resulta molt més útil i enriquidor, gestionar-les de la millor manera que puguem, acceptant i transitant aquestes emocions. Intentant evitar-les només ens fem més mal, i, a més, podem sentir-nos impotents, frustrats i culpables, especialment quan no ho puguem evitar. Sortim d’aquesta muralla i visquem. Després d’haver sortit (potser en més d’una ocasió), veurem que la por o les conseqüències o bé no es compleixen, o no són tan importants com anticipàvem, i podrem viure i processar allò bo i allò no tant bo.

 

Al nostre centre de psicologia, psiquiatria i neuropsicologia, situat al centre de Mataró, trobaràs professionals que t’ajudaran a resoldre els teus dubtes i a gestionar les teves preocupacions. Posa’t en contacte amb nosaltres, et facilitarem tota la informació que necessitis.

La importància dels límits

Quan interaccionem amb els altres, depenent de la relació, l’àmbit, l’edat o fins i tot el nostre estat d’ànim en aquell moment, el nostre comportament pot variar substancialment. Una de les eines o mecanismes més importants i alhora més difícils d’aplicar són els límits. Aquests principalment ens permeten preservar el nostre punt de vista, i sobretot la nostra estabilitat i autoestima, però moltes vegades ens pot resultar especialment difícil acotar-los, i molt més posar-los.

 

La por a la reacció de l’altre, la desconfiança envers el nostre propi criteri o punt de vista, o l’evitació de conflictes, són algunes de les causes principals associades a les dificultats a l’hora de fixar i posar límits. Així, la por a que l’altre s’enfadi, a ser rebutjats, o a no voler fer mal, són algunes de les sensacions que es poden veure més representades. Però si no poso límits, on quedo jo? Si rarament ho fem, adoptant una postura general i habitualment passiva, podem sentir-nos cada cop més petits al costat dels altres, danyant progressivament més la nostra autoestima. D’aquesta manera, ens centrem gairebé exclusivament en com l’altra persona ho viurà, i deixem de posar el focus en nosaltres, i al final, per no ferir a l’altre, ens ho estem autoinfligint. Ens hem de preguntar, per això, si realment estem validant allò que sentim.

 

En aquest sentit, en primer lloc és important autoobservar-nos, escoltar-nos, i validar i acceptar allò que pensem i allò que sentim. Ningú millor que nosaltres coneix aquests components. Seguidament, és important tenir en compte que si ho sentim, i és important per a nosaltres, aleshores és important. El nostre criteri és el que compta. I per últim, ens hem de donar i donar l’oportunitat a l’altre de conèixer el nostre estat i punt de vista, és a dir, comunicar-nos. I aquest darrer aspecte és la clau; posar límits no és ni vol dir fer mal a l’altre, sinó protegir-nos a nosaltres. Si transmetem amb respecte el missatge, no és la nostra responsabilitat com reaccioni l’altra persona, i a més, i gairebé més important, no és controlable.

 

Mereixem respectar-nos i que ens respectin, i la fixació i ús dels límits és precisament per això; per cuidar-nos, estimar-nos i respectar-nos.

Les dificultats en aquest àmbit es poden donar en múltiples situacions, i tant en persones amb patologies concretes (p.ex., depressió o trastorn de personalitat evitatiu), com sense. L’Entrenament en Habilitats Socials, i les intervencions centrades en la millora de l’autoconfiança i l’autoestima, es mostren com a alternatives particularment útils i atractives per treballar components com aquest. Al nostre equip, situat a Mataró, trobaràs professionals que t’ajudaran amb aquesta i qualsevol altra consulta o dificultat que tinguis. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, t’ajudarem.

Tècnica de Projecció Temporal

Passem la major part del nostre temps pensant, i d’aquests pensaments, una quantitat molt significativa gira al voltant de preocupacions. Algunes tenen més intensitat, s’encapsulen, o perduren més en el temps que d’altres. Habitualment això passa quan porten associades estats emocionals intensos i, sobretot, que ens generen malestar. A més, moltes vegades acabem descobrint i evidenciant que les nostres preocupacions no són tan importants, i sobretot, que ni de bon tros reflecteixen la realitat.

 

Quan ens preocupem de manera desmesurada, generant una reacció emocional en la mateixa línia, tenim la sensació que hem d’actuar, en conseqüència, de manera igualment desproporcionada. Això genera un cicle de malestar i principalment ansietat. Per això, són moltes les estratègies que s’han dissenyat per intervenir sobre mecanismes com aquest i molts d’altres, característics tant de població amb patologies concretes (p.ex., depressió), com de persones amb dificultats emocionals específiques.

 

La projecció temporal o salt en el temps és una tècnica d’imaginació creada per Lazarus (1971) que consisteix en, quan ens vingui una imatge amb alt contingut emocional, imaginar que s’està produint en un moment temporal diferent, cosa que ens pot permetre veure que la magnitud i la importància que li donem en un moment determinat, segurament no és la mateixa si ens focalitzem en un moment temporal diferent. Això facilita que apareguin sensacions de benestar i de relaxació, juntament amb una percepció de més domini sobre les nostres preocupacions. D’aquesta manera, podrem ser capaços de veure allò que ens preocupa en excés d’una manera diferent, i li donarem realment la importància que mereix, sense que en depengui el nostre estat emocional.

 

Ser capaços d’allunyar-nos del nostre propi procés de pensament, i permetre’ns projectar-nos i plantejar-nos altres alternatives no és senzill. Habitualment entrem en espirals negatives, i la por i el malestar no ens permeten sortir, ja que necessitem cerciorar-nos que allò que ens pertorba, no passa. Tota millora, o canvi, implica un treball personal, un esforç en què es produiran lluites i resistències internes. Si persistim, i confiem en el procés, podem aconseguir no sols gestionar emocionalment situacions tant personals com externes, sinó aprendre de nosaltres mateixos i del nostre voltant.

 

Realitzar un seguiment psicoterapèutic ens permet adquirir o treure a la superfície recursos interns que es poden veure plasmats en infinitat de situacions. Suposa un camí no sols cap a la resolució del malestar, sinó cap a l’autorealització. Si tens qualsevol dubte o creus que et pot beneficiar la nostra ajuda, t’’animem a que contactis amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres situat a Mataró. Estarem encantats d’atendre’t.

Llum de gas

La comunicació és un procés d’influència constant. Les nostres interaccions estan plenes de mecanismes, conscients i inconscients, que fan de les nostres relacions un procés increïblement ric a la par que complex. De vegades, aquests mecanismes es fan servir o adopten la forma de manipulació, la qual pot ser utilitzada per eludir la responsabilitat d’alguna cosa, per culpabilitzar l’altre, per preservar l’autoestima…entre d’altres.

 

La Llum de gas o gaslighting es considera un tipus de maltractament psicològic o de manipulació de la percepció de la realitat de l’altre, la qual és utilitzada de manera conscient i inconscient per provocar que l’altra persona dubti del seu propi criteri. Tot i que pot adoptar diferents formes, les més comunes són negar la realitat de l’altre, aportar informació falsa per desorientar l’altre, o afirmar alguna cosa que mai no va passar. A més, pot aparèixer en qualsevol àmbit, tant al familiar, social, acadèmic/laboral o de parella.

 

Algunes de les expressions que utilitzen les persones que l’exerceixen són les següents:

 

  • Estàs boig/boja.
  • T’ho estàs imaginant o inventant.
  • Ets massa sensible.
  • Això no ha passat.
  • Estàs exagerant.
  • Forma part de la teva inseguretat.
  • Sempre fas el mateix.

 

Com a conseqüència d’això, la persona víctima d’aquesta manipulació pot arribar a creure que està fent alguna cosa dolenta, sentir-se insegura danyant significativament la seva autoestima, i empetitir-se fins al punt de cedir totalment i dependre de l’opinió dels altres. A més, fins i tot pot allunyar-se dels seus familiars o amics per por a que confrontin la relació, a que no ho entenguin, o a que jutgin.

 

Quins són els senyals d’alarma principals que ens poden ajudar a detectar-ho?

 

  • L’autor nega quelcom que la persona sap.
  • Fa comentaris sobre la salut mental de l’altre.
  • Procura alinear als altres en contra.
  • Se situa com a víctima, responsabilitzant i culpant l’altre.
  • Agredeix verbal o físicament aspectes que són importants per a l’altre.

 

Davant d’això, algunes de les mesures que podem tenir en compte per afrontar-ho són; demanar ajuda a un professional, confiar en la nostra intuïció, ser conscients dels nostres valors, mantenir i tenir clars els nostres límits personals, acudir i enfortir les nostres relacions socials i familiars.

 

Val la pena que ens respectin i que validin les nostres emocions, i si no és així, és important respectar-nos a nosaltres mateixos, ser assertius, o bé allunyar-nos d’aquelles fonts que únicament ens aportin malestar. La intervenció psicològica, i especialment l’Entrenament en Habilitats Socials, com a component de la Teràpia Cognitiu-Conductual, es mostra com una alternativa molt útil per fer front a situacions com la descrita.

 

Posa’t en contacte amb el nostre equip. Al Gabinet Psicològic Mataró (GPM) us proporcionarem una atenció professional i individualitzada, i us ajudarem a resoldre tots els vostres dubtes.