La vibració de les emocions

L’il·lustre psiquiatre nord-americà, doctor en filosofia i medicina, David Hawkins, en el seu llibre “El Poder Contra La Força” explica que en ser tots els àtoms energia, això també es podia aplicar a la consciència humana. La seva tesi doctoral va ser validada científicament, i postula que tots els objectes posseeixen energia i que aquesta energia produeix una vibració determinada.

 

El Dr. Hawkins va crear i va elaborar l’Escala de la Consciència que es representa a partir d’un gràfic el qual va d’1 a 1.000; sent el primer el nivell de vibració d’un bacteri i aquest últim valor la vibració interna més elevada que pot aconseguir un ésser humà. Aquestes freqüències vibratòries són mesurables i estan basades en proves musculars que realitzen el mesurament pertinent.

 

A l’Escala queda reflectit que les emocions catalogades com a “desagradables” (com per exemple la ira, la culpa, la vergonya…) vibren a freqüències més baixes i les “agradables” (amor, alegria, pau…) ho fan a freqüències més altes. D’aquesta manera va dissenyar un Mapa de la Consciència en el qual explica com evoluciona aquesta fins a aconseguir el nivell superior.

 

Diferencia dos nivells: el Nivell de la Força Física i el Nivell del Poder Espiritual. En el Nivell de la Força Física se situen les següents emocions de menor a major nivell de vibració representat pel seu algorisme corresponent: vergonya (20), culpa (30), apatia (50), patiment (75), por (100); desig (125), ira (150), orgull (175). I el Nivell del Poder Espiritual està format per: coratge (200), neutralitat (250), voluntat (310), acceptació (350), raó (400), amor (500), alegria (540), pau (600), il·luminació (700-1000).

 

A l’estudi que va efectuar el Dr. Hawkins es va observar que la mitjana vibracional de la majoria de persones se situava al 207 de l’Escala (més del 85% de la població) i que el nivell al qual hauríem d’aspirar seria el de 500 en endavant. La freqüència energètica d’una persona no sols l’afecta a ella sinó també a l’entorn que l’envolta.

 

Els bloquejos, traumes, conflictes, negativitats, relacions tòxiques, etc. ens fa baixar el nivell de vibració d’una manera significativa. En canvi, la resolució, afrontament, resiliència, empoderament, amor propi, relacions sanes, autocura… eleven la nostra vibració. També podem elevar-la a través de la música, ja que s’ha comprovat que pot actuar com a eina terapèutica per a expressar, alliberar, transformar i sanar estats emocionals. Les més apropiades per a elevar la nostra vibració són les músiques harmòniques com ara la música clàssica, bols tibetans, cants gregorians, òpera, sons de la naturalesa, instrumental, mantres.

 

Si desitges més informació sobre aquesta temàtica o altres no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i estarem encantats d’atendre’t. El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat a la part cèntrica de Mataró, disposa d’un gran equip de professionals que ofereixen sessions tan presencials com en línia perquè triïs la modalitat que més s’ajusti a les teves necessitats.

Les reunions familiars tornen per Nadal

Les festes nadalenques són dies de tradicions i trobades familiars on afloren damunt la taula molts esdeveniments alhora, tant en l’àmbit individual com en l’àmbit familiar.

Existeixen tantes realitats com persones en el món, i existeixen tants conflictes com famílies d’arreu de les cases. Durant el Nadal és l’època on es fan més evidents alguns aspectes com per exemple el pas del temps. Any rere any poden haver-hi canvis en les cadires que s’ocupen al voltant de la taula; familiars que marxen, però d’altres que en poden arribar de nous al sistema (la filla que s’ha fet parella, la parella que ha tingut naixement…). En algunes famílies, els dinars familiars es poden donar quasi cada cap de setmana, i en altres una vegada l’any, per això aquests poden tenir encara més pes.

Potser ha sobtat la frase anterior de: “existeixen tants conflictes com famílies“, i aquesta afirmació no està lluny de casa vostre (evidentment,  amb diferents graus) i això succeeix perquè les famílies són grups de persones on cadascuna de les que el formen evolucionen en diferents direccions. A més, no són grups estàtics, és a dir, cada membre de la família es relaciona amb altres membres i es creen les noves unitats familiars. Per això, no tots els membres familiars estan relacionats pel vincle sanguini. L’arribada dels nous membres en aquestes unitats a vegades encaixen a la perfecció, i a vegades no; o bé, alguna separació matrimonial durant l’any crea una fragmentació important.

Segur que t’has trobat en alguna ocasió parlant amb la teva parella de quin dia vas a casa els pares, quin dia a casa els sogres, la família que reclama passar els dies amb el nen que acaba de néixer, suant la gota grossa perquè veus a venir els comentaris de cada any, anticipant-te a com reaccionaràs quan vegis al tiet amb el qual no tens relació…

El Nadal, moments d’il·lusió, però també de gran enyorança, de pèrdues i melancolia, i és possible que en alguna trobada et faci especialment mandra, o inclús et generi certa ansietat pels motius que sigui.

Cal recordar que el més rellevant quan entrem a la vida adulta, és la família que hem creat. La parella amb la qual volem construir una vida i potser aquesta vida és diferent del que han fet els nostres pares i avis. Si hi ha dinàmiques més “disfuncionals”, pots separar internament del que et pertany a tu i del que no et pertany a tu com a adulta.

I per això us recomanem…

  • Parlar molt amb la parella i arribar a acords. Probablement, els dos haureu de cedir per ambdues bandes, mirant d’arribar a un equilibri.
  • Donar valor a altres coses de Nadal, que per tu o que amb la teva parella siguin valuoses: sortides per Nadal, celebració i trobades amb amics, prioritzar descans i temps a casa…
  • Els límits també calen per Nadal, acorda’ls abans d’anar a un dinar. Pots pactar l’hora de marxar i acotar sobre quins temes que no parlareu.
  • En funció de quin moment vital estiguis, i de quina sigui la situació que t’envolti en l’àmbit familiar, s’haurà de prioritzar el benestar emocional propi i la salut mental. Que un any no hi puguis assistir no vol dir que més endavant no es pugui fer diferent.

Les trobades Nadalenques poden ser, per tant, festes que generin un canvi en el nostre estat d’ànim, generar certa tensió i malestar o bé ens facin obrir algunes ferides. En alguns casos les persones necessitem abordar aquest tema del qual socialment no es parla de manera tan oberta.

El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online i et podem ajudar en aquest tema i molts altres. Si tens algun dubte, pots trucar-nos i estarem encantats d’atendre’t.

La desconnexió d’un mateix: El “fals self”

El “fals self” o el “fals jo”, es refereix a una estructura defensiva que algunes persones desenvolupen per a ocultar el seu veritable jo en voler satisfer les expectatives dels altres. En aquest article, explorarem en què consisteix la patologia del fals self i com la psicoteràpia relacional pot ser una eina efectiva per a abordar-la.

La Patologia del “Fals Self”:

El Fals Self és una adaptació defensiva que una persona crea en resposta a les pressions d’un entorn més o menys desfavorable en la infància. Winnicott, un destacat psicoanalista, va descriure com els nens poden desenvolupar un Fals self per a complaure els seus cuidadors, sovint a costa de la seva veritable identitat. Això pot ocórrer quan un nen percep que la seva autenticitat no és acceptada o és castigada, la qual cosa porta a una desconnexió respecte al seu ésser real.

Així doncs, el “fals self” és una màscara que la persona desenvolupa per a adaptar-se a les demandes i expectatives de l’entorn, sobretot durant les experiències primerenques. Aquestes estructures defensives es formen com un mecanisme de supervivència per a ocultar el veritable jo, que se sent vulnerable i no acceptat. L’individu es desconnecta gradualment d’ell mateix, creant una imatge socialment acceptable però artificial.

El “fals self” pot manifestar-se en una falta d’autenticitat, una sensació de buit intern i una lluita constant per complaure als altres. Les persones amb aquesta patologia sovint es senten desconnectades dels seus veritables sentiments i desitjos, la qual cosa pot portar a la depressió, l’ansietat i una sensació de buit existencial.

Problemes de Salut Mental Associats al Fals Self

  1. Dificultats en l’autoregulació emocional. El manteniment constant del Fals Self pot dificultar l’expressió d’emocions reals, la qual cosa pot portar a problemes d’autoregulació emocional i, en última instància, a l’ansietat i la depressió.
  2.  Falta d’autoconsciència. Les persones amb un Fals Self molt arrelat poden perdre el contacte amb els seus desitjos, necessitats i autenticitat, la qual cosa pot portar a una sensació de buit existencial i una falta de propòsit.
  3.  Relacions interpersonals problemàtiques. En ocultar el seu veritable jo, les persones amb un Fals Self poden tenir dificultats per a establir relacions autèntiques i satisfactòries amb els altres, la qual cosa pot portar a la solitud i l’alienació.

La Psicoteràpia Relacional i el seu Paper en la Curació:

La psicoteràpia relacional és un enfocament terapèutic que se centra en la relació entre el terapeuta i el pacient com un mitjà per a promoure la curació i el creixement personal. En el cas de la patologia del “fals self”, la psicoteràpia relacional pot exercir un paper crucial en la reconnexió de l’individu amb el seu veritable jo.

  1. Construcció d’una Relació Segura. En la psicoteràpia relacional, es prioritza la creació d’un ambient terapèutic segur i empàtic; un entorn favorable. Això és essencial perquè el pacient comenci a sentir-se acceptat i comprès, la qual cosa pot ser especialment desafiador per a aquells amb un “fals self” ben desenvolupat.
  2. Exploració de la història personal. La teràpia relacional implica una exploració de la història de vida del pacient, la qual cosa permet comprendre millor com es va formar el Fals Self i com ha afectat la seva salut mental
  3. Desenvolupament de l’Autenticitat. A través de la relació amb el terapeuta, els pacients tenen l’oportunitat d’explorar les seves emocions i desitjos autèntics. Això implica descobrir qui són realment i el que desitgen en lloc de continuar complaent als altres.
  4. Aprenentatge d’habilitats d’autoregulació. La teràpia relacional també s’enfoca en el desenvolupament d’habilitats d’autoregulació emocional per a ajudar el pacient a bregar amb les emocions de manera saludable.
  5. Desmanegament del “Fals Self”. La psicoteràpia relacional ajuda als pacients a desmuntar gradualment el seu “fals self”, permetent-los enfrontar les seves vulnerabilitats i pors. Aquest procés pot ser desafiador, però és essencial per a la curació.
  6. Reconnexió amb el Veritable Self. A mesura que el pacient avança en la teràpia, es produeix una reconnexió amb el veritable self. Això implica una major autenticitat, acceptació d’un mateix i la capacitat de viure una vida més plena i satisfactòria.

La patologia del “fals self” pot tenir un profund impacte en la vida d’una persona, però la psicoteràpia relacional ofereix una via eficaç per a abordar-la. A través de la construcció d’una relació segura, l’exploració de l’autenticitat i el desmuntatge del “fals self”, els individus poden reconnectar amb el seu veritable jo i viure una vida més autèntica i satisfactòria.