El Model Transteòric del canvi de Porchaska i Diclemente

Dins del món de la psicologia i la psiquiatria, hi ha diferents models, autors i teories que ens ajuden a comprendre el comportament i el funcionament dels éssers humans. Entre ells, el model aquí presentat és un dels més influents, sent utilitzat com a marc de referència teòric, i com a eina terapèutica per a diferents perfils de pacient.

 

El canvi de conducta és un procés personal i individual, que tot i estar influenciat per factors externs, depèn de cadascun de nosaltres. Quan ens plantegem fer o deixar de fer alguna cosa (p.ex., començar a fer esport, o deixar de fumar), passem per una sèrie de processos interns que ens ajuden a comprendre perquè fracassem o aconseguim el nostre objectiu. A això han posat llum Porchaska i Diclemente, presentant l’any 1984 el seu Model Transteòric del canvi. Si imaginem una persona que busca deshabituar-se del consum d’alcohol (abstinència), segons aquest model, passaria per les següents fases:

 

  • Precontemplació: En aquest primer estadi, la persona no té cap intenció de canviar. No se’n qüestiona la situació i no és conscient de les conseqüències negatives de la seva conducta. Aquí el pes més gran se sitúa en la gratificació que suposa el manteniment de la conducta (en aquest cas, el consum).

 

  • Contemplació: Aquí apareix la intenció de canvi a mig termini (pròxims 6 mesos). La persona pot valorar la possibilitat de no consumir a nivell cognitiu, encara que no s’observa cap conducta que manifesti de manera objectiva aquesta intenció. També es comencen a equilibrar les conseqüències positives i negatives de mantenir el comportament i, per tant, apareix l’ambivalència.

 

  • Preparació per a l’acció: Hi ha intenció de canviar a curt termini, en els propers 30 dies, i ha fet un intent seriós d’abandonament a l’últim any, com a mínim un dia abstinent. La persona pren una decisió i comença a fer canvis en aquest sentit (p.ex. reduir la quantitat de substància consumida).

 

  • Acció: se cessa la conducta durant almenys 24 hores i menys de 6 mesos. La persona canvia la seva conducta encoberta i manifesta en relació amb el consum de drogues, així com els condicionants (p.ex., s’allunya d’entorns que propicien el consum) que afecten la conducta.

 

  • Manteniment: La conducta adequada (en aquest cas el no consum) es manté durant almenys 6 mesos. Aquí s’intenten consolidar els èxits de l’etapa anterior i prevenir-ne una recaiguda.

 

És important remarcar que aquestes etapes no se succeeixen linealment, sinó en espiral. Això vol dir que podem passar més d’una vegada per cadascuna de les etapes, saltar entre elles, i retrocedir, així que l’experiència mai no és igual. A més, els autors també indiquen que hi ha la possibilitat de recaure, per la qual cosa la motivació i l’autoconfiança s’erigeixen com a elements clau del procés. Els pacients solen passar diverses vegades per les fases, però l’experiència mai no és igual.

 

Aquest model ha estat utilitzat principalment en l’àmbit de consum de substàncies i conductes addictives, encara que també per a l’establiment i el manteniment d’hàbits saludables.

 

Si vols conèixer més o tens qualsevol pregunta, posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes, a Mataró, et proporcionarem tota la informació i ajuda que necessitis.

Símptomes prodròmics de l’espectre psicòtic

Els trastorns de l’espectre psicòtic són un conjunt d’alteracions mentals que comparteixen característiques comunes com les al·lucinacions, els deliris, el pensament i el comportament desorganitzat, i els símptomes negatius. Encara que comunament és coneguda l’esquizofrènia, aquesta és només una de les patologies que engloba, juntament amb el trastorn esquizotípic de la personalitat, el trastorn delirant, el trastorn psicòtic breu, el trastorn esquizofreniforme o el trastorn esquizoafectiu.

 

Les al·lucinacions suposen percepcions irreals d’estímuls que en realitat no hi són presents (p.ex., escoltar una veu quan no hi ha ningú al voltant). Els deliris, en canvi, són creences errònies sobre la realitat que difícilment canvien malgrat les evidències en contra (p.ex., pensar que els veïns ens volen fer mal). El pensament i el comportament desorganitzats es caracteritzen per presentar d’una banda, dificultats en l’associació d’idees, construint un discurs que pot ser inintel·ligible, i de l’altra comportaments com l’agitació motriu o l’alentiment. Finalment, els símptomes negatius engloben alteracions a nivell anímic, com l’apatia, la desmotivació i l’expressió emocional plana. Cal esmentar que tots aquests símptomes poden presentar-se en solitari (p.ex., al·lucinacions esporàdiques), o sense estar associats a cap patologia psicòtica (p.ex., al Trastorn Bipolar, o en alteracions cerebrals com l’epilèpsia).

 

Tot aquest conjunt de símptomes acostumen a poder evidenciar-se quan la patologia està ja desenvolupada, però hi ha trets i característiques que es poden apreciar mesos i fins i tot anys abans de l’aparició del primer brot psicòtic, els quals suposen senyals d’advertiment primerencs que indiquen que la persona presenta risc de desenvolupar un trastorn psicòtic. A continuació se n’exposen els principals:

 

  • Símptomes per sota del llindar: el primer que cal tenir present és que les persones amb risc de desenvolupament de psicosi, poden presentar els mateixos símptomes o característiques que apareixen en la patologia florida, però imperceptibles o atenuats i sobretot no prou greus per complir amb un diagnòstic específic. Així, poden presentar deliris, al·lucinacions i discurs o comportament desorganitzats lleus.

 

  • Aïllament social: És comú que aquestes persones presentin una desvinculació progressiva a nivell social, immiscuint-se cada vegada menys en activitats que impliquin altres persones, i interaccionant poc.

 

  • Disminució del rendiment acadèmic o laboral: Acostuma a evidenciar-se, des de mesos abans de la simptomatologia pròpia de la psicosi, un declivi en el rendiment escolar en el cas de nens i adolescents, i en el treball en el cas d’adults, amb absències, no compliment dobjectius, etc.

 

  • Canvis en els patrons de son: Dormir massa o molt poc també constitueix un senyal d’alarma. Aquests canvis tendeixen a aparèixer de forma abrupta o progressiva, però cal estar atents, ja que poden estar evidenciant alteracions psicofisiològiques.

 

  • Dèficits cognitius: Finalment, les pèrdues de memòria, les dificultats en la concentració i l’organització, i les alteracions en l’atenció, també es presenten en fases primerenques de la psicosi.

 

És important tenir en compte que aquests símptomes poden ser indicatius d’altres afeccions de salut mental, com ara depressió, ansietat o abús de substàncies. Tot i això, quan aquests símptomes s’acompanyen de símptomes psicòtics per sota del llindar, és més probable que l’individu estigui experimentant un pròdrom de psicosi.

 

En conclusió, els símptomes prodròmics de la psicosi són senyals d’alerta primerenca que indiquen que un individu està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic. Comprendre aquests símptomes i proporcionar una intervenció i tractament primerencs pot millorar els resultats a llarg termini d’aquestes persones. És important que la família i els amics reconeguin aquests símptomes i donin suport a les persones que els experimenten. Amb l’ajuda i el suport adequats, es pot facilitar la recuperació i dur una vida plena. Per això, animar-los a cercar ajuda i brindar-los un entorn de suport i sense prejudicis pot tenir un impacte molt positiu.

 

Contacta amb nosaltres per rebre més informació sobre això. Ens trobem situats a Mataró, i comptem amb un equip multidisciplinar que et proporcionarà tota l’ajuda que necessitis.

Beneficis de l’esport en la salut mental

Tots coneixem els beneficis físics que ens aporta fer activitat física. Si es practica de manera regular i amb una intensitat mínimament elevada, millora el nostre estat i forma física i la nostra resistència, a més de fomentar un benestar més gran en la nostra aparença. Entre els beneficis fisiològics principals hi ha la regulació de la pressió arterial, el manteniment d’una bona densitat òssia, una millor mobilitat i flexibilitat, l’enfortiment de músculs i articulacions, i la reducció de patir certes malalties com la diabetis. Ja només per això, val la pena atendre i cuidar aquesta important àrea al nostre dia a dia.

 

Al costat d’aquests, i encara que de vegades ho puguem obviar, l’esport repercuteix significativament en el nostre estat d’ànim, i en aquest sentit podem veure els seus resultats de manera gairebé immediata. Així, entre els principals beneficis psicològics hi ha els següents:

 

  • Combatre l’estrès i l’ansietat: Aquest és un dels beneficis principals. L’activitat genera endorfines, que actuen directament contra l’estrès i l’ansietat. Per això, ens ajuda tant a descarregar malestar com a disminuir la recurrència de preocupacions i pensaments negatius.

 

  • Millora de l’autoimatge i l’autoestima: Un altre aspecte clau és la millora de la nostra autoestima. L’exercici físic continuat fa que ens veiem millor, i que ens sentim més autorrealitzats, per la realització d’un esforç, i pels canvis que aquest produeix al nostre cos.

 

  • Preveu i millora estats depressius: Combat directament la tristesa, l’apatia i la inactivitat associades a patologies com la depressió. Així, enviem missatges totalment diferents al nostre estat d’ànim, tot fomentant que es redueixin símptomes relacionats amb aquestes problemàtiques.

 

  • Alleugeriment del dolor: És un bon antídot per a certs tipus de dolor, especialment musculars i d’articulació. Potència així, una massa muscular més gran, la qual cosa repercuteix en prevenir lesions i altres dificultats físiques.

 

  • Millora dèficits cognitius: S’ha comprovat que ajuda a prevenir i reduir dèficits cognitius com la pèrdua de memòria i altres patologies com l’Alzheimer o el deteriorament cognitiu lleu.

 

En resum, l’exercici físic fomenta un benestar emocional més gran, a més de físic. Fins i tot hi ha programes de tractament (com l’Activació Conductual de Jacobson) que proposen i accentuen la seva realització per pal·liar certs símptomes psicològics.

 

Si vols conèixer més o vols ser atès per algun dels nostres professionals, no ho dubtis i truca’ns. Al nostre centre, situat a Mataró, us oferirem tota la informació i ajuda que necessiteu.

Què no dir-li a una persona amb depressió?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió afecta actualment a 300 milions de persones a nivell mundial, i és considerada la principal causa de discapacitat. A Espanya, la xifra se situa actualment en 6 milions de persones (1 de cada 4 persones). Això evidencia que es tracta d’una de les principals problemàtiques a atendre a la nostra societat, i la seva prevalença continua en augment progressiu.

 

No es tracta d’una baixada temporal, o sentir-se decaigut; suposa una malaltia mental que es caracteritza per un estat d’ànim intensament deprimit, disminució de l’interès o el plaer i altres símptomes com apatia, sentiments d’inutilitat o culpa excessiva, insomni o hipersòmnia, pèrdua o augment de pes, problemes de concentració, i de vegades, pensaments i ideació suïcida. De vegades, quan algú proper es troba lluitant contra aquesta malaltia, trobar les paraules adequades ens pot resultar complicat. A continuació se citen algunes de les frases que utilitzem erròniament:

 

  • “No n’hi ha per tant”: Relativitzar el problema o l’estat d’ànim de la persona pot fomentar que se senti incompresa i sola davant de la seva situació. Donem-li la importància que té per a ella el que sent.

 

  • “No hi ha res pel que estar trist”: No sempre trobem una causa evident. De vegades, és difícil saber per què s’està lluitant contra la depressió. Transmetre aquest tipus de missatge genera indefensió.

 

  • “Has de ser fort”: Aquest missatge és especialment freqüent, i encara que l’utilitzem amb tota la nostra bona intenció, igual que l’anterior repercuteix provocant sentiments d’incapacitat i indefensió, ja que la persona precisament se sent incapaç d’afrontar el malestar, i la resiliència o “fortalesa” poden ser aspectes molt complicats de lluir.

 

  • “Podries aixecar-te i posar de la teva part”: No és tan senzill. Tot i que l‟activació i la vinculació amb certes tasques o activitats pot ser un element terapèutic, ha d‟estar acompanyat d‟un tractament integral i global.

 

  • “Tots tenim problemes”: Patir aquesta malaltia no és una simple reacció exagerada a algun problema quotidià, o una tristesa passatgera. És una malaltia que afecta a com ens sentim, pensem i ens comportem.

 

Tot i que pot resultar difícil de comprendre per l’entorn, a causa del seu caràcter més subjectiu comparat amb altres patologies més físiques o amb lesió evident, les malalties mentals suposen una problemàtica real i significativa, que afecta cada vegada més persones. Per això, si algú del teu entorn està lluitant contra la depressió o contra qualsevol altra malaltia mental, és important mostrar-li suport, comprensió i buscar l’ajuda necessària.

T’animem a que contactis amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró. Et proporcionarem tota la informació i ajut que necessitis.

El poder de l’autocompassió

Passem bona part del temps jutjant-nos, castigant-nos i sentint-nos culpables per coses que, o bé no hem fet com esperàvem, o no han tingut el resultat desitjat. L’autoexigència i el perfeccionisme poden explicar-ne bona part, tot i que també la manca de comprensió i observació d’un mateix, i per descomptat, la manca de valoració dels nostres atributs positius.

 

Un dels temes que més interès i estudi està suscitant actualment en psicologia és l’autocompassió. Es defineix com el procés mitjançant el qual som amables i comprensius amb nosaltres mateixos, especialment en moments de patiment o fracàs. Implica aprendre a escoltar-nos i, sobretot, a empatitzar amb el nostre malestar, procurant entendre com hem interpretat i jutjat una situació, acceptant el conjunt d’emocions que ens ha suscitat. Al costat d’això, i encara que estretament vinculada, convé diferenciar-la de l’autoestima, la qual suposaria la creença o valoració de que som dignes i valuosos. A més, si bé l’autoestima pot ser fràgil i propensa a la fluctuació, l’autocompassió és una font més estable i constant d’emoció positiva, i permet a les persones acceptar les imperfeccions i errors, en lloc de lluitar constantment per la perfecció o per evitar els desafiaments.

 

Com la podem potenciar?

 

  • Mindfulness o atenció plena: és la pràctica de portar l’atenció al moment present sense jutjar. Així, parant atenció a les nostres emocions negatives i l’autocrítica, podem aprendre a respondre aquestes experiències amb amabilitat i comprensió, en lloc d’aturar-nos-hi o intentar allunyar-les.

 

  • Acceptar i reconèixer el malestar: Un altre aspecte de l’autocompassió és el reconeixement de que tots els humans experimenten patiment i que tots estem connectats a la nostra humanitat compartida. Això ajuda a fomentar un sentit de connexió i pertinença, en comptes d’aïllament i de vergonya.

 

  • Practicar el perdó: Disculpa’t, però sobretot fes-ho amb tu mateix/a. Difícilment ens parem a perdonar-nos, perquè no tolerem haver-nos equivocat. Podem ser els nostres pitjors jutges, i això només potencia mantenir el malestar. Perdonar-nos és el primer pas per integrar i acceptar les nostres emocions.

 

  • Frases i descansos d’autocompassió: aquest mètode és especialment útil al nostre dia a dia. Podem dedicar moments a reconèixer el nostre patiment i proporcionar-nos amabilitat i comprensió.

 

Així, tot i ser un concepte relativament nou, ha guanyat molta atenció a causa dels seus beneficis potencials. En aquest sentit, s‟ha demostrat que les persones que practiquen l‟autocompassió tendeixen a tenir nivells més alts de benestar, nivells més baixos d’ansietat i depressió, i són més resistents a l’estrès. Per això, té el potencial de millorar en gran mesura la salut mental i el benestar, i suposa una habilitat que es pot desenvolupar i cultivar, permetent proporcionar una font més estable i constant d’emocions positives a la vida diària.

 

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, trobaràs professionals que t’ajudaran a resoldre tots els teus dubtes, a més de proporcionar-te tota la informació que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.