El Model Transteòric del canvi de Porchaska i Diclemente

Dins del món de la psicologia i la psiquiatria, hi ha diferents models, autors i teories que ens ajuden a comprendre el comportament i el funcionament dels éssers humans. Entre ells, el model aquí presentat és un dels més influents, sent utilitzat com a marc de referència teòric, i com a eina terapèutica per a diferents perfils de pacient.

 

El canvi de conducta és un procés personal i individual, que tot i estar influenciat per factors externs, depèn de cadascun de nosaltres. Quan ens plantegem fer o deixar de fer alguna cosa (p.ex., començar a fer esport, o deixar de fumar), passem per una sèrie de processos interns que ens ajuden a comprendre perquè fracassem o aconseguim el nostre objectiu. A això han posat llum Porchaska i Diclemente, presentant l’any 1984 el seu Model Transteòric del canvi. Si imaginem una persona que busca deshabituar-se del consum d’alcohol (abstinència), segons aquest model, passaria per les següents fases:

 

• Precontemplació: En aquest primer estadi, la persona no té cap intenció de canviar. No se’n qüestiona la situació i no és conscient de les conseqüències negatives de la seva conducta. Aquí el pes més gran se sitúa en la gratificació que suposa el manteniment de la conducta (en aquest cas, el consum).

 

• Contemplació: Aquí apareix la intenció de canvi a mig termini (pròxims 6 mesos). La persona pot valorar la possibilitat de no consumir a nivell cognitiu, encara que no s’observa cap conducta que manifesti de manera objectiva aquesta intenció. També es comencen a equilibrar les conseqüències positives i negatives de mantenir el comportament i, per tant, apareix l’ambivalència.

 

• Preparació per a l’acció: Hi ha intenció de canviar a curt termini, en els propers 30 dies, i ha fet un intent seriós d’abandonament a l’últim any, com a mínim un dia abstinent. La persona pren una decisió i comença a fer canvis en aquest sentit (p.ex. reduir la quantitat de substància consumida).

 

• Acció: se cessa la conducta durant almenys 24 hores i menys de 6 mesos. La persona canvia la seva conducta encoberta i manifesta en relació amb el consum de drogues, així com els condicionants (p.ex., s’allunya d’entorns que propicien el consum) que afecten la conducta.

 

• Manteniment: La conducta adequada (en aquest cas el no consum) es manté durant almenys 6 mesos. Aquí s’intenten consolidar els èxits de l’etapa anterior i prevenir-ne una recaiguda.

 

És important remarcar que aquestes etapes no se succeeixen linealment, sinó en espiral. Això vol dir que podem passar més d’una vegada per cadascuna de les etapes, saltar entre elles, i retrocedir, així que l’experiència mai no és igual. A més, els autors també indiquen que hi ha la possibilitat de recaure, per la qual cosa la motivació i l’autoconfiança s’erigeixen com a elements clau del procés. Els pacients solen passar diverses vegades per les fases, però l’experiència mai no és igual.

 

Aquest model ha estat utilitzat principalment en l’àmbit de consum de substàncies i conductes addictives, encara que també per a l’establiment i el manteniment d’hàbits saludables.

 

Si vols conèixer més o tens qualsevol pregunta, posa’t en contacte amb el nostre equip de terapeutes, a Mataró, et proporcionarem tota la informació i ajuda que necessitis.