La desconnexió d’un mateix: El “fals self”
El “fals self” o el “fals jo”, es refereix a una estructura defensiva que algunes persones desenvolupen per a ocultar el seu veritable jo en voler satisfer les expectatives dels altres. En aquest article, explorarem en què consisteix la patologia del fals self i com la psicoteràpia relacional pot ser una eina efectiva per a abordar-la.
La Patologia del “Fals Self”:
El Fals Self és una adaptació defensiva que una persona crea en resposta a les pressions d’un entorn més o menys desfavorable en la infància. Winnicott, un destacat psicoanalista, va descriure com els nens poden desenvolupar un Fals self per a complaure els seus cuidadors, sovint a costa de la seva veritable identitat. Això pot ocórrer quan un nen percep que la seva autenticitat no és acceptada o és castigada, la qual cosa porta a una desconnexió respecte al seu ésser real.
Així doncs, el “fals self” és una màscara que la persona desenvolupa per a adaptar-se a les demandes i expectatives de l’entorn, sobretot durant les experiències primerenques. Aquestes estructures defensives es formen com un mecanisme de supervivència per a ocultar el veritable jo, que se sent vulnerable i no acceptat. L’individu es desconnecta gradualment d’ell mateix, creant una imatge socialment acceptable però artificial.
El “fals self” pot manifestar-se en una falta d’autenticitat, una sensació de buit intern i una lluita constant per complaure als altres. Les persones amb aquesta patologia sovint es senten desconnectades dels seus veritables sentiments i desitjos, la qual cosa pot portar a la depressió, l’ansietat i una sensació de buit existencial.
Problemes de Salut Mental Associats al Fals Self
- Dificultats en l’autoregulació emocional. El manteniment constant del Fals Self pot dificultar l’expressió d’emocions reals, la qual cosa pot portar a problemes d’autoregulació emocional i, en última instància, a l’ansietat i la depressió.
- Falta d’autoconsciència. Les persones amb un Fals Self molt arrelat poden perdre el contacte amb els seus desitjos, necessitats i autenticitat, la qual cosa pot portar a una sensació de buit existencial i una falta de propòsit.
- Relacions interpersonals problemàtiques. En ocultar el seu veritable jo, les persones amb un Fals Self poden tenir dificultats per a establir relacions autèntiques i satisfactòries amb els altres, la qual cosa pot portar a la solitud i l’alienació.
La Psicoteràpia Relacional i el seu Paper en la Curació:
La psicoteràpia relacional és un enfocament terapèutic que se centra en la relació entre el terapeuta i el pacient com un mitjà per a promoure la curació i el creixement personal. En el cas de la patologia del “fals self”, la psicoteràpia relacional pot exercir un paper crucial en la reconnexió de l’individu amb el seu veritable jo.
- Construcció d’una Relació Segura. En la psicoteràpia relacional, es prioritza la creació d’un ambient terapèutic segur i empàtic; un entorn favorable. Això és essencial perquè el pacient comenci a sentir-se acceptat i comprès, la qual cosa pot ser especialment desafiador per a aquells amb un “fals self” ben desenvolupat.
- Exploració de la història personal. La teràpia relacional implica una exploració de la història de vida del pacient, la qual cosa permet comprendre millor com es va formar el Fals Self i com ha afectat la seva salut mental
- Desenvolupament de l’Autenticitat. A través de la relació amb el terapeuta, els pacients tenen l’oportunitat d’explorar les seves emocions i desitjos autèntics. Això implica descobrir qui són realment i el que desitgen en lloc de continuar complaent als altres.
- Aprenentatge d’habilitats d’autoregulació. La teràpia relacional també s’enfoca en el desenvolupament d’habilitats d’autoregulació emocional per a ajudar el pacient a bregar amb les emocions de manera saludable.
- Desmanegament del “Fals Self”. La psicoteràpia relacional ajuda als pacients a desmuntar gradualment el seu “fals self”, permetent-los enfrontar les seves vulnerabilitats i pors. Aquest procés pot ser desafiador, però és essencial per a la curació.
- Reconnexió amb el Veritable Self. A mesura que el pacient avança en la teràpia, es produeix una reconnexió amb el veritable self. Això implica una major autenticitat, acceptació d’un mateix i la capacitat de viure una vida més plena i satisfactòria.
La patologia del “fals self” pot tenir un profund impacte en la vida d’una persona, però la psicoteràpia relacional ofereix una via eficaç per a abordar-la. A través de la construcció d’una relació segura, l’exploració de l’autenticitat i el desmuntatge del “fals self”, els individus poden reconnectar amb el seu veritable jo i viure una vida més autèntica i satisfactòria.
