El Síndrome o Trastorn de Pica
A nivell general, els Trastorns de la Conducta Alimentària es caracteritzen per la presència d’una alteració persistent en l’alimentació o en el comportament relacionat amb aquesta que porta a presentar clares dificultats en el consum i/o en l’absorció d’aliments. Tot això provoca en la persona greus conseqüències, tant a nivell físic com psicosocial, la qual cosa reflecteix la importància de conèixer més sobre aquests per poder intervenir d’una manera ràpida i eficaç.
Alguns d’ells, com l’Anorèxia o la Bulímia, acostumen a ser més coneguts per la societat, però d’altres, com el que aquí es descriurà, sol ser menys freqüent, tot i que les seves conseqüències poden ser igual o més greus que en els anteriors. Així, el Síndrome o Trastorn de Pica es caracteritza pel desig irresistible i la ingesta recurrent de substàncies no nutritives o no alimentàries (p.ex., terra, paper, sabó, pega, gel, midó, guix …). És cert però, que en algunes societats la ingesta de certes substàncies té un caràcter ritual, de manera que haurem de tenir en compte el context sociocultural del subjecte per establir el diagnòstic. D’altra banda, tot i no existir dades epidemiològiques concretes, s’ha comprovat que aquest problema afecta principalment a dones embarassades, nens amb un desenvolupament neurològic atípic, persones amb discapacitat intel·lectual i a certs trastorns mentals (sobretot de caràcter greu com lEsquizofrènia o lAutisme). A més d’això, no s’han trobat causes exactes associades a l’inici del trastorn, encara que s’han proposat dades prometedores; en alguns casos s’han trobat anormalitats biològiques específiques com el dèficit de certes vitamines o minerals (p.ex., ferro o zinc), encara que no en totes les persones amb Pica s’ha pogut demostrar aquest fet. D’altra banda, sembla que la prevalença del quadre està associada a la gravetat de la discapacitat intel·lectual.
Un aspecte important a remarcar és el fet que habitualment la persona que pateix aquest problema acostuma a passar primer pels serveis mèdics, ja que les conseqüències físiques poden ser greus (p.ex., obstrucció o perforació intestinal, enverinament o intoxicació, infeccions …). Per aquest fet, rarament realitzen un tractament psicològic un cop s’han estat estabilitzats a nivell mèdic o biològic. Tot i això, el seguiment terapèutic és un dels més importants per potenciar la millora de l’individu. Això és així pel fet que en moltes ocasions el problema porta associat un malestar emocional significatiu, el qual pot seguir o antecedir a la ingesta d’aquest tipus de substàncies, funcionant de manera similar a una addicció. Així, per posar remei o atenuar els símptomes negatius de manera ràpida, la persona pot utilitzar cada vegada més aquesta estratègia, perpetuant i empitjorant la situació. D’aquesta manera, el fet de menjar certs elements produiria un alleujament a curt termini, reduint els símptomes d’ansietat, estrès o depressió; però a llarg termini podria tenir conseqüències potencialment greus per a la salut de la persona.
El trastorn, com s’ha indicat, afecta tant a adults com a nens i adolescents. És important conscienciar-nos de la importància que té rebre atenció mèdica i psicològica referent a això, sent un dels motius principals la prevenció de possibles complicacions greus.
En cas d’estar interessat en rebre més informació sobre aquest o algun altre concepte o aspecte que consideres important, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs de Mataró. Obtindràs totes les dades que necessitis.
