Avenços en la síndrome de Tourette

Una substància química en el cervell podria potencialment ser aprofitada per ajudar als joves amb Síndrome de Tourette (TS, per les seves sigles en anglès) a superar els tics físics i vocals associats amb el trastorn neurològic, segons revelen els autors d’una nova recerca, publicada a la revista ‘Trends in Cognitive Sciences’.

Acadèmics de la Universitat de Nottingham, a Regne Unit, van revisar l’evidència recent que el neuroquímic conegut com a àcid gamma-aminobutírico (GABA) és el responsable d’esmorteir la hiperactivitat que causa els moviments i sorolls repetitius i involuntaris en aquesta patologia.

Aquests experts van trobar que augments en la producció del GABA, com a resultat de canvis en el cervell durant l’adolescència, poden contribuir a una millora en els símptomes de la majoria de les persones amb TS i podrien oferir una nova via per a tractaments que portin a increments selectius de la substància química a les àrees del cervell que controlen la funció motora.
“Això és potencialment una troballa molt important. Una opinió generalitzada ha estat que els moviments no desitjats, com els tics en la síndrome de Tourette, se suprimeixen activament mitjançant el control de les àrees frontals del cervell involucrades en l’acció volitiva i el control cognitiu”, explica el professor Stephen Jackson, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Nottingham.

“La troballa que les persones amb síndrome de Tourette presenten un augment de GABA a les àrees del cervell vinculades amb la planificació i selecció de moviments ofereix una explicació de com es poden controlar els tics en la síndrome de Tourette”, agrega aquest expert, qui assenyala que s’ha de replicar la troballa en més estudis però que si es demostra que la troballa és consistent, pot tenir importants implicacions per a les teràpies dels trastorns del neurodesenvolupament. 

El TS és un trastorn neurològic que afecta a al voltant d’un 1 per cent de tots els nens en edat escolar, que es veuen afectats per una sèrie evolutiva de tics físics i vocals crònics que es desenvolupen amb el temps i es tornen cada vegada pitjors. Encara que els nens amb TS sovint poden suprimir els seus tics, es necessita un gran esforç i pot ser alhora incòmode i estresant i, finalment, s’acumula fins que l’ànsia del tic es torna incontrolable.

Els tics es manifesten amb més intensitat en la TS en edats compreses entre els 11 i 14 anys, però per a la majoria comencen a millorar al llarg de l’adolescència i en l’edat adulta primerenca. Per a una minoria substancial (al voltant d’entre el 20 i el 30 per cent), els tics continuen i per a alguns es tornen cada vegada més greus i resistents al tractament.

Anteriorment, alguns investigadors han pensat que l’èxit en el control dels tics es produeix amb el temps gràcies a l’esforç decidit i continu de suprimir-los. No obstant això, l’equip d’aquest treball creu que és més probable que els tics millorin com a resultat de canvis en l’estructura i la funció cerebral que es produeixen durant l’adolescència.

Concretament, aquests experts consideren que això pot atribuir-se en gran part al neuroquímic GABA, el principal transmissor inhibitori que es troba en el sistema nerviós central, que exerceix el paper principal en el control de la ‘excitabilidad’ de les neurones.

Els circuits neuronals del cervell s’estableixen d’hora durant el desenvolupament, amb fites com la creació i la migració de les neurones, la formació de sinapsi –les vies per les quals les neurones transporten els seus senyals elèctrics– i l’enfortiment d’aquestes connexions sináptiques.
Aquests desenvolupaments primerencs produeixen xarxes cerebrals amb un equilibri d’influències per activar o inhibir el cervell, per la qual cosa s’ha vinculat una interrupció d’aquest ordre natural amb una sèrie de trastorns comuns del neurodesenvolupament, incloent TS. El GABA és el principal neurotransmissor inhibitori en el cervell i contribueix a gairebé totes les funcions.

Les troballes de recerques anteriors recolzen la idea que el TS està vinculat a canvis en els nivells i la funció del GABA en el cervell. Estudis de ressonància magnètica han demostrat consistentment un nivell reduït de GABA en el cervell de les persones amb TS i els estudis ‘post mortem’ han mostrat que aquesta disminució pot ser de fins a un 50 per cent.

Es creu que el GABA té una funció inhibidora a les àrees del cervell associades amb la funció motora superior i que una disminució en la inhibició d’aquest factor condueix als tics experimentats per les persones amb Síndrome de Tourette.

Una teoria desenvolupada des de fa molt temps és que els individus aconsegueixen controlar els seus tics mitjançant el desenvolupament de tècniques d’autorregulació, la qual cosa al seu torn condueix a un ‘re-cablejat’ físic dins de les vies nervioses del cervell.

No obstant això, els experts de Nottingham creuen que aquest nou control pot venir com a resultat d’una major quantitat de GABA, que s’allibera en el cervell durant l’adolescència, i que inhibeix regions motores com l’àrea motora suplementària.

Les troballes podrien oferir una nova via per a tractaments que imitin aquesta inhibició dins de les àrees de funció motora del cervell i podria oferir una nova esperança per a les persones amb TS,trastorn que continua a l’edat adulta i té un impacte devastador en la seva qualitat de vida i la seva capacitat per fer amics i mantenir relacions.