Archive for category: Notícies

Ens ajuden les emocions a la nostra vida o ens limiten? Seria tot més fàcil si no les tinguéssim? Què en penses? Quina és la teva posició al respecte?

Les emocions se succeeixen diàriament, i estan presents en tots els àmbits on ens movem i relacionem; a la família a través dels nostres pares, germans i fills, i també a la parella, en l’àmbit social i en el terreny laboral.

Creus que seria millor poder estar sempre contents, feliços i no passar per moments de tristesa, ràbia, o frustració…?

D’entrada la resposta a aquesta pregunta evidentment podria ser un SÍ enorme i rotund; el problema és que seria un SÍ exempt de la realitat en què vivim. Resulta impossible i dic impossible viure sense que passi alguna cosa que ens pugui molestar o fer malbé. Al cap i a la fi, no podem evitar que ens pugui afectar quelcom d’alguna manera. Des d’aquesta total presència a la nostra vida, cal poder gestionar adequadament aquesta afectació emocional. Es fa imprescindible poder gestionar les nostres emocions.

Quan no gestionem adequadament les nostres emocions, és quan apareixen problemes tant amb nosaltres mateixos (ansietat, símptomes depressius, frustració, baixa autoestima i autoconfiança, impulsivitat, disminució de la capacitat de concentració…) com amb els altres (conflictes interpersonals, conductes defensives, agressives o passives, evitació dels problemes, incompliment de responsabilitats, dificultats a l’hora d’afrontar els problemes…).

Les emocions són inevitables i suposen un recurs adaptatiu de l’ésser humà, des que existim. Són eines que ens indiquen, que ens alerten del que ens convé o no, són com el nostre àngel de la guarda o com el nostre guardaespatlles (cadascú que esculli l’analogia que prefereixi), i cadascuna d’elles té la seva funció per ajudar-nos a adaptar-nos millor al medi on ens trobem. En definitiva, les emocions absolutament essencials ens ajuden a viure.

Quan apareixen, es desenvolupa tot un procés químic complexíssim al nostre organisme, segregant-se diferents substàncies a nivell cerebral, i apareixent canvis en el nostre cos a nivell físic (ritme cardíac, to muscular, respiració…), atorgant-se diferent quantitat d’energia a cada part del nostre cos. En un altre article d’aquest bloc explicarem tots els canvis que pateix el nostre organisme amb cada emoció, ja que és molt interessant i ens pot permetre comprendre’ns millor.

Entre les principals emocions i les seves funcions, podem anomenar les següents: L’alegria ens convida a compartir allò que ens ha fet sentir bé, fomentant a més les relacions socials (ja sabeu que l’ésser humà és un ésser social, necessitem els nostres iguals). La sorpresa ens ajuda a disposar d’un moment per integrar el que ha passat. La ràbia i l’enuig són senyals que ens conviden a la defensa després d’haver-nos sentit danyats. Val la pena recordar que sota la ràbia moltes vegades hi ha dolor, i connectar-hi ens pot permetre posar límits. La por ens facilita fugir dels perills, és una emoció que ens protegeix. I ens quedaria la tristesa, que és una de les més evitades, però la qual ens ajuda a escoltar i abraçar allò que ens dol, per tal de poder acceptar-ho i integrar-ho.

Com veieu, tenim un sistema emocional ben complet, el qual ens ajuda en el nostre dia a dia. Es tracta d’un mecanisme integrat en nosaltres del que podem i hem de fer ús, però que de vegades ens pot resultar difícil de gestionar. Per això, és important cuidar-ho i entrenar-ho. I mai és tard per això! Les emocions són les nostres grans aliades!

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online, i impartim diferents tallers i cursos, entre ells sobre intel·ligència i gestió emocional, els quals poden beneficiar-te per treballar aquest tema i molts altres. Si tens alguna pregunta, no ho dubtis i contacta amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’t.

Raquel Martínez

La majoria dels models de psicoteràpia s’han centrat a abordar les problemàtiques i trastorns que la persona ha patit des de la seva infància fins al moment present. No obstant això, cada vegada s’està tenint molt més en compte el paper fonamental que juguen les memòries prenatals a la nostra salut mental, emocional, física.

Molts dels traumes que ens aguaiten tenen el seu origen a les memòries prenatals (vida intrauterina) i naixement que, encara que latents, influeixen en el nostre moment i estat actual. Rescatant del subconscient la informació necessària podem alliberar, transformar i sanar aquests traumes, creences, patrons, emocions… Per això resulta crucial abordar amb especial interès aquesta temàtica.

Les memòries prenatals són totes aquelles memòries que han estat impregnades a les cèl·lules a través dels impactes emocionals, sensacions, experiències que l’embrió/fetus ha rebut a través de diversos canals i ha emmagatzemat, processat mitjançant programes inconscients. Quan es viuen impactes emocionals, d’intensitat considerable, durant l’embaràs les cèl·lules i les seves funcions queden afectades donant com a resultat que aquests traumes puguin romandre després del naixement i cronificar-se a la vida adulta.

Indagar sobre l’inici de la teva vida i treballar en això et pot ajudar a respondre interrogants que han estat molt de temps presents, a donar sentit a experiències viscudes, a conèixer-te millor, a adquirir les eines per a construir el teu futur comprenent el teu passat.

Estudis científics refereixen que aquest estudi de l’inici de vida englobaria els 6 mesos abans de la concepció a més del període gestacional pròpiament dit; ja que seria totalment decisiu, crucial i determinant per al nostre futur. El paper fonamental que exerceix la vida afectiva intrauterina, la importància de les reaccions dels progenitors, la influència dels incidents, de les emocions maternes, del seu estat anímic, de la gestió duta a terme, etc. Tot això quedarà reflectit a la nostra vida actual. La influència d’aquests primers mesos és tan gran que determina la manera d’enfrontar-nos als reptes, de relacionar-nos en l’àmbit intrapersonal i interpersonal, el nivell de gestió emocional, l’existència de patrons mentals, creences i esquemes mentals.

Important formular les següents preguntes i poder indagar en la seva resposta: Va ser un embaràs buscat/planificat? Va ser un embaràs desitjat? Et van tenir per a “salvar” la seva relació de parella? Com es van sentir els teus pares quan es van assabentar de la notícia? Desitjaven nen o nena? Va haver-hi alguna pèrdua gestacional prèvia? Com era l’estat emocional dels teus pares abans de l’embaràs? I durant l’embaràs? I l’estat de salut física? Parlaven amb tu durant l’embaràs? Va succeir alguna situació traumàtica durant la gestació?

L’embrió/fetus sent i percep els sentiments materns i les experiències queden gravades a foc a la memòria primitiva que residiran en el pla subconscient i condicionaran la resta d’experiències. A través de la teràpia de la vida intrauterina aquestes memòries es poden desactivar, reprogramar, alliberar, sanar.

Si estàs interessat/ada en aquesta teràpia i creus que et pot ajudar en el teu procés actual acudeix al nostre gabinet de psicologia i psiquiatria, situat en ple centre de Mataró, on comptem amb professionals altament qualificats en la temàtica. Estarem encantats d’atendre’t.

Norma Gallart Sánchez.

Les cartes projectives també es coneixen com a cartes associatives, terapèutiques o metafòriques. Són una eina molt útil per a treballar i abordar els processos més subconscients de la persona.  Aquestes s’utilitzen, normalment, a la fase d’intervenció i tractament encara que també poden resultar útils a la fase d’avaluació. És un complement important al llarg del procés terapèutic perquè facilita l’accés al conscient del material subconscient, la connexió, expressió i alliberament d’emocions bloquejades, així com la transformació d’aquestes, la presa de decisions, estratègies d’afrontament, el processament de la informació, etc.

Existeixen diversos tipus de cartes projectives depenent del que es desitgi treballar: aspectes de la personalitat, abordatge de traumes, dols, aspectes relacionats amb l’àmbit de la parella, àmbit familiar, relacional, etc.

Resulta de vital importància que el terapeuta estigui degudament format i especialitzat en el maneig d’aquestes tècniques perquè l’art resideix a tenir uns objectius clars i específics abans de treballar amb les cartes. Les preguntes que es formulen i el com es dirigeix la sessió són fonamentals per a obtenir els resultats terapèutics. Cal destacar que en aquest procés s’activen els hemisferis cerebrals perquè quan el pacient tria la carta aquesta selecció s’efectua des de l’hemisferi dret i quan la interpreta actua l’hemisferi esquerre.

Al present article em centraré a explicar en què consisteixen i de què tracten les cartes associatives Tandoo, Inner Active, Shame i les cartes MAR; ja que cadascuna d’elles són específiques i aborden aspectes diferents que requereixen explicacions idiosincràtiques. Hi ha models que contenen només una pila de cartes i altres que en contenen dues, com en el cas de les cartes Tandoo. Les cartes contenen imatges que han estat dissenyades per artistes i professionals de la psicologia.

• Cartes Tandoo: consten de dues baralles; una d’elles conté 99 imatges que simbolitzen diferents estats, situacions que es poden donar a l’àmbit de la parella tant positives com negatives (com ara enamorament, seducció, plaer, desig, conquesta, descobriment, respecte, projecte de vida, companyia, compromís, família, problemes, conflictes, desacords, gelosia, traumes, abandó, ruptura, violència, problemes d’ira, traïció, etc.) i l’altra està formada per 44 imatges de senyals que representen un possible pla d’acció relacionat amb la situació a treballar. En ser cartes projectives no hi ha una única manera d’interpretar les cartes sinó tantes com la persona expressi, ja que es treballa amb la part metafòrica.

• Cartes Inner Active: la baralla està formada per 75 cartes. A través d’elles es treballen els estats emocionals profunds i el que denominem “Les Parts del Self” que es refereix a les diferents parts que habiten a la nostra personalitat. El treball terapèutic consisteix a detectar aquestes parts, quin protagonisme té cada part a la vida de la persona, com influeix a la seva vida, què representa, etc. i la finalitat és integrar cadascuna d’elles com si estiguéssim encaixant cada peça d’un trencaclosques. Existeixen diverses “Parts del Self” però les més comunes són: la part controladora, la part impulsiva, la part ferida, la part rebutjada i la part d’afrontament i acceptació. El treball realitzat és molt profund i s’obtenen resultats molt potents a través de diverses sessions utilitzant aquesta eina terapèutica. El terapeuta ajuda al pacient en aquest camí d’autodescobriment dirigint-lo a través de les preguntes adequades, però és el mateix pacient qui exerceix el rol actiu en aquest procés.

• Cartes Shame: estan compostes per 49 cartes i s’utilitzen per a treballar, principalment, els sentiments de culpa i vergonya des de la memòria implícita. La persona accedeix no sols a la part emocional sinó també experimenta les sensacions físiques i fisiològiques que li desencadena la culpa i la vergonya connectant amb els processos cognitius generats.

• Cartes MAR: estan formades per una baralla per 72 cartes les quals estan indicades per a abordar els diversos processos del dol que una persona pot transitar al llarg de la seva vida com ara: ruptures de relacions, pèrdues materials, desastres naturals, defuncions, crisis vitals, suïcidis, pèrdues gestacionals/perinatals/neonatals, etc. així com l’afrontament de cada fase del dol. Aquestes cartes es basen en el procés MAR (Moviment cap al Record Agraït) de Carlos Odriozola i Teresa Garcés amb enfocament holístic, integrador i humanista podent-se utilitzar tant amb adults com amb nens i adolescents.

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat a Mataró, disposem d’un equip de professionals especialitzats en aquestes tècniques i moltes més que estaran encantats d’atendre’t si així ho desitges. Realitzem teràpies presencials i en línia perquè puguis triar la modalitat que més s’ajusti a les teves necessitats.

– Norma Gallart Sánchez.

Les festes nadalenques són dies de tradicions i trobades familiars on afloren damunt la taula molts esdeveniments alhora, tant en l’àmbit individual com en l’àmbit familiar.

Existeixen tantes realitats com persones en el món, i existeixen tants conflictes com famílies d’arreu de les cases. Durant el Nadal és l’època on es fan més evidents alguns aspectes com per exemple el pas del temps. Any rere any poden haver-hi canvis en les cadires que s’ocupen al voltant de la taula; familiars que marxen, però d’altres que en poden arribar de nous al sistema (la filla que s’ha fet parella, la parella que ha tingut naixement…). En algunes famílies, els dinars familiars es poden donar quasi cada cap de setmana, i en altres una vegada l’any, per això aquests poden tenir encara més pes.

Potser ha sobtat la frase anterior de: “existeixen tants conflictes com famílies“, i aquesta afirmació no està lluny de casa vostre (evidentment,  amb diferents graus) i això succeeix perquè les famílies són grups de persones on cadascuna de les que el formen evolucionen en diferents direccions. A més, no són grups estàtics, és a dir, cada membre de la família es relaciona amb altres membres i es creen les noves unitats familiars. Per això, no tots els membres familiars estan relacionats pel vincle sanguini. L’arribada dels nous membres en aquestes unitats a vegades encaixen a la perfecció, i a vegades no; o bé, alguna separació matrimonial durant l’any crea una fragmentació important.

Segur que t’has trobat en alguna ocasió parlant amb la teva parella de quin dia vas a casa els pares, quin dia a casa els sogres, la família que reclama passar els dies amb el nen que acaba de néixer, suant la gota grossa perquè veus a venir els comentaris de cada any, anticipant-te a com reaccionaràs quan vegis al tiet amb el qual no tens relació…

El Nadal, moments d’il·lusió, però també de gran enyorança, de pèrdues i melancolia, i és possible que en alguna trobada et faci especialment mandra, o inclús et generi certa ansietat pels motius que sigui.

Cal recordar que el més rellevant quan entrem a la vida adulta, és la família que hem creat. La parella amb la qual volem construir una vida i potser aquesta vida és diferent del que han fet els nostres pares i avis. Si hi ha dinàmiques més “disfuncionals”, pots separar internament del que et pertany a tu i del que no et pertany a tu com a adulta.

I per això us recomanem…

• Parlar molt amb la parella i arribar a acords. Probablement, els dos haureu de cedir per ambdues bandes, mirant d’arribar a un equilibri.
• Donar valor a altres coses de Nadal, que per tu o que amb la teva parella siguin valuoses: sortides per Nadal, celebració i trobades amb amics, prioritzar descans i temps a casa…
• Els límits també calen per Nadal, acorda’ls abans d’anar a un dinar. Pots pactar l’hora de marxar i acotar sobre quins temes que no parlareu.
• En funció de quin moment vital estiguis, i de quina sigui la situació que t’envolti en l’àmbit familiar, s’haurà de prioritzar el benestar emocional propi i la salut mental. Que un any no hi puguis assistir no vol dir que més endavant no es pugui fer diferent.

Les trobades Nadalenques poden ser, per tant, festes que generin un canvi en el nostre estat d’ànim, generar certa tensió i malestar o bé ens facin obrir algunes ferides. En alguns casos les persones necessitem abordar aquest tema del qual socialment no es parla de manera tan oberta.

El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online i et podem ajudar en aquest tema i molts altres. Si tens algun dubte, pots trucar-nos i estarem encantats d’atendre’t.

La soledat no desitjada és una problemàtica que ha estat present al llarg de molts anys i que a l’actualitat, en el món interconnectat en el qual vivim, continua sent-hi present. Aquest sentiment de soledat no desitjat repercuteix negativament en l’ànim de moltes persones i per aquest motiu esdevé primordial parlar-ne al respecte.

Ens referim a soledat no desitjada quan parlem d’un desajust entre les relacions socials que tenim i les que desitjaríem tenir. Aquest malestar no només contempla el nombre de relacions socials que tenim, sinó també la qualitat d’aquestes relacions. D’aquesta manera, podem sentir que no tenim a ningú en qui confiar, ens sentim exclosos o amb sensació de buidor.

Aquest malestar, socialment ha estat atribuït a les persones grans, sobretot a les persones majors de 65 anys, qui solen viure sols. Però que una persona visqui sola, no implica que se senti sola. De fet, hi ha moltes persones que gaudeixen de la soledat. El fet de viure sol o acompanyat no té relació amb el sentiment de soledat no desitjada. Actualment, hi ha moltes persones que viuen acompanyades, i malgrat això, se senten soles. És per aquest motiu que anteriorment, destacaven que els factors principals que influeixen en el sentiment de soledat no només és la quantitat de relacions socials que establim, sinó també la qualitat d’aquestes relacions.

La soledat no té edat. Aquest sentiment pot aparèixer en qualsevol de les etapes de la vida, sobretot en els moments de transicions entre etapes educatives, de domicili, de separació de la parella, viudetat, maternitat/paternitat, pèrdua de feina o jubilació, patir alguna malaltia o convertir-se en o la principal persona cuidadora d’una persona dependent. És a dir, els processos de canvi o d’adaptació a noves situacions ens fan més susceptibles a aquest malestar.

Les persones joves, així com els grups de població més grans, són aquells grups poblacionals que se senten més sols. Però sobretot, durant l’adolescència i joventut, és freqüent sentir-se sol, ja que són moments en què configurem la nostra identitat i alhora, estem sotmesos a molts canvis físics, relacionals i ambientals. Els joves són el grup d’edat que més malestar pateix en relació amb la soledat no desitjada.

Hem de tenir en compte la influència de les expectatives socials, familiars i personals a les quals se sotmeten les persones joves al pas a la incorporació a la vida adulta. L’ideari col·lectiu sobre les “coses que cal fer” durant certes etapes crea un marc sense precedents i impacta en l’autoconcepte i autoestima dels i les joves. Marxar de casa dels pares, tenir parella, cursar estudis universitaris, tenir una feina digna o formar una família són aspectes que s’han estereotipat, creant molt malestar entre les persones joves al fet de no haver assolit aquestes metes.

Alhora, actualment, es creen nous imperatius de formes de realitzar la vida, allunyats de les necessitats que tenim com a éssers socials. El model social i cultural actual ens anima a ser persones independents, autònomes, que gestionem els nostres problemes de forma individualitzada. Cal reflexionar de forma crítica sobre tots aquests missatges que ens arriben, ja que som éssers socials, i dels qui neix ja des d’etapes primerenques, la necessitat de formar part d’un grup i identificar-se amb aquest.

Les xarxes socials tenen un fort impacte sobre el nostre imaginari i expectatives socials. A aquestes, hi publiquem les nostres “millors” fotografies, mostrem aquells moments impregnats de felicitat, però poc sovint contingut relacionat amb el malestar. Fugim contínuament de les emocions desagradables, i no són aspectes que normalitzem o compartim, basant-nos amb què “hem de mostrar la nostra millor cara cap a la resta“. Imposicions que poden negar, invalidar, invisibilitzar i fer encara una mica més tabú el fet que tothom sent malestar en alguna etapa de la seva vida. Generar un criteri propi que ens ajudi a ser crítics amb el model actual és imprescindible per a poder començar a fer front a aquest malestar.

Hem de tenir en compte que no és el mateix sentir-se sol que estar sol. A vegades caiem en la trampa de raonar a través de les emocions, per tant, interpretem els nostres sentiments com a màximes: si em sento sol és que realment estic sol. Revisar si estem essent víctimes d’un pensament distorsionat i descobrir quines imposicions o creences hi ha al darrere pot ser útil.

Posar-nos metes poc assolibles tampoc ens ajudarà a resoldre aquest malestar. Revisar-nos i observar si les nostres expectatives són realistes és un aspecte imprescindible per a poder resoldre aquest malestar. Treballar en el creixement personal, autoestima i aprendre a tenir un diàleg compassiu amb nosaltres mateixos pot ajudar-nos a fer-li front i evitar trastorns de l’estat d’ànim. 

Sense dubte, el problema de la soledat no desitjada és un malestar comú que requereix el treball individualitzat i social per a fer-li front. Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.