Estratègies d’intervenció per a la dependència emocional

La manera com ens relacionem deixa entreveure com ens sentim i ens percebem a nosaltres mateixos, i com ho fem amb els altres. La dependència emocional es refereix a aquella forma de vincular-se en la què hi ha una necessitat, i la persona sent que difícilment pot viure sense l’altre. Buscant contínuament l’aprovació i el reforç, exigint certes mostres d’afecte per sentir-se tranquil·la, valorada, i a gust amb si mateixa. Es genera així una relació asimètrica, on una de les parts acostuma a mostrar-se submisa i obedient, i l’altra tendeix a prendre decisions importants i a responsabilitzar-se.

Les persones dependents tendeixen a compartir una sèrie de trets o característiques que val la pena remarcar. Presenten una baixa autoestima, veient-se inferiors als altres. Poden tenir una història vital complicada, en què s’observi una família desestructurada o una negligència parental. Poden haver viscut també situacions negatives en l’àmbit social (p. ex., rebuig, bullying…). El que és clar, és que la dependència emocional comporta malestar tant per a la mateixa persona com per als altres. I en aquest sentit és comú l’aparició d‘ansietat (pot portar o concórrer amb el trastorn d’ansietat per separació), depressió, pors o consum de substàncies.

 

Per això, a continuació s’especifiquen algunes de les eines principals utilitzades en teràpia per treballar aquesta dificultat:

 

  • Gestió emocional: el malestar sol aparèixer en forma d’ansietat i angoixa davant de la separació, o quan es preveu aquesta. A més de moments on no es rep el que s’espera per part de l’altre. Això fa accentuar comportaments per apropar i rebre de l’altre, no sentir-se abandonada, i alleujar així el malestar. Per això, és útil aportar eines que permetin a la persona identificar tant les situacions de dependència, com les emocions i les interpretacions que activen aquest estat, juntament amb potenciar millors maneres de canalitzar-lo.

 

  • Reestructuració cognitiva: La dependència emocional afecta el sistema de creences de la persona, i es pot apreciar que aquesta pot tenir una visió molt distorsionada de si mateixa i de la relació. A partir d’aquí, es pot autosabotejar sotmetent-se a molta pressió i jutjant-se de manera negativa. Per això, detectar les creences limitants i substituir-les per altres de més adaptatives pot ser una eina molt eficaç.

 

  • Entrenament en assertivitat: a la dependència emocional sol haver-hi problemes per expressar emocions, desitjos i interessos, prioritzant el punt de vista de l’altre. Per millorar aquest punt, la psicoteràpia se centra a aconseguir que el pacient aconsegueixi dir què pensa procurant trobar l’equilibri entre el respecte a l’altre, i el respecte a un mateix.

 

  • Autofocalització i enfortiment de l’autoestima: Encara que aquest component està implícit en totes les tècniques anteriors, convé treballar-lo i tenir-lo present com a tal. És importnat definir objectius i projectes personals, fomentar l’autocura, procurar observar i detectar aspectes positius d’un mateix. Cal disminuir l’autocàstig i l’autoinculpació suposen elements imprescindibles per millorar la dependència emocional.

 

Si vols obtenir més informació sobre aquest o qualsevol altre tema, acosta’t al nostre gabinet o truca’ns. Estem situats al centre de Mataró i comptem amb un equip complet de professionals de la salut mental. Estarem encantats d’atendre’t.