Distorsions cognitives; Característiques i repercussió

Al llarg de les nostres vides, i des que naixem, contribuïm directament a la construcció de les diferents realitats que ens envolten. És a dir, en base a la nostra cultura, educació i principalment a les nostres experiències prèvies, conformem un estil de pensament i uns esquemes que ens faran interpretar el món d’una manera determinada, la qual tendirem a considerar que és objectiva i vàlida. Per desgràcia, les distorsions cognitives ocupen un lloc molt destacat en el nostre dia a dia. Aquestes es poden entendre com a errors d’interpretació en el processament de la informació o creences que provoquen una pertorbació emocional, sent d’aquesta manera, desadaptatives. Així, a l’hora de dotar de significat una situació en concret, s’activen els esquemes que anteriorment s’han esmentat, els quals en ocasions, posseeixen un caràcter irracional que ens portarà a interpretar la realitat d’una forma distorsionada i poc objectiva, la qual cosa derivarà en malestar emocional. Segons l’explicat doncs, no són els esdeveniments en si mateixos els encarregats de provocar-nos diferents sentiments, sinó que és la interpretació que realitzem d’aquests el que fa que experimentem una emoció o una altra. I a més, aquest circuit situació – pensament – emoció influirà directament en la realització d’una conducta o una altra. Per exemple, si un amic/amiga fa temps que no ens truca, podríem pensar “no vol saber res de mi”, sentir-nos tristos i, conseqüentment, no trucar-lo/a i aïllar-nos. Aquestes distorsions, a nivell general, es caracteritzen per expressar-se sovint mitjançant imperatius categòrics (p.ex; hauria, hauria de, haig de…), posseir una connotació dramàtica o catastrofista, ser rígides i vivenciar-se com espontànies. Alguns exemples són els següents: – Pensament dicotòmic: Consisteix en adoptar un punt de vista sense matisos, és a dir “blanc/negre” o “veritable/fals”. Es tendeix a ignorar el continu existent entre les polaritats, utilitzant paraules com mai, sempre, tot o res. – Abstracció selectiva: També anomenada “visió de túnel”, es tracta d’atendre únicament a un o pocs detalls concrets d’una situació específica, ignorant altres dades que poden resultar més importants i que es corresponen amb la mateixa situació. – Sobregeneralització: A partir d’un succés específic, extraiem una conclusió personalitzada “vàlida” per explicar tota la resta. Són judicis molt extremistes amb prediccions sorgides a partir d’esdeveniments aïllats. Possibles exemples serien “si ha passat una vegada, passarà sempre” o “si una persona em va fer mal, totes les persones són dolentes”. – Lectura de pensament: Aquest fenomen consisteix en pressuposar o tractar d’endevinar les cognicions, actituds o intencions dels altres. Un exemple seria “si em miren és perquè estic fent el ridícul”. Existeixen molts altres tipus de distorsió, les quals ens caracteritzen en major o menor grau. Un dels components clau, és el caràcter negatiu que tenen totes elles. En aquest sentit, busquem confirmar hipòtesis que difícilment ens comportaran un major benestar, produint-nos tot el contrari, que entrem en una dinàmica de negativitat i pessimisme respecte al món i nosaltres mateixos. Així doncs, hem de tenir clar que aquests biaixos, a part d’habituals, són totalment normals, però és important ser capaços d’identificar-los i reconèixer la importància i necessitat de considerar altres alternatives, les quals influiran directament, tal com hem vist, en com ens sentim i actuem. Cadascun de nosaltres contínuament aplica i posa a prova múltiples pensaments en cada situació. Alguns d’ells poden suposar una limitació important en la nostra vida. Si creus que aquest és el teu cas, o simplement vols ampliar la informació que tens al respecte, posa’t en contacte amb el nostre centre de psicologia a Mataró, t’ajudarem.