El que s’amaga darrere les compres compulsives

Frustració, ansietat i baix estat d’ànim, s’amaguen després del trastorn de compra compulsiva

MADRID, 13 Jul. (EUROPA PRESS) –

Han començat les rebaixes, un període que pot ser complicat per a aquells amb una economia maltrecha i, sobretot, pels quals són addictes a les compres, la qual cosa no significa que siguin compradors compulsius, segons el psicòleg Félix Zaragoza, qui ha explicat que darrere d’aquest últim hi ha un trastorn que amaga frustració, ansietat i baix estat d’ànim.

Segons ha explicat a Europa Press, els mesos de Rebaixar “no afecten massa a aquests pacients”, fonamentalment perquè “la rebaixa en si no és el motiu de comprar”. Aquestes persones busquen una forma de generar-se sentiments de satisfacció i gratificació, “amb el que van apareixent unes expectatives positives i una excitació anticipatoria de la compra”.

Estudis realitzats indiquen que es tracta d’un trastorn amb una prevalença de l’1,1 per cent en la població general, i que afecta principalment a dones d’entre 20-40 anys, amb possibles problemes de l’estat d’ànim, ansietat i fins i tot problemes de la conducta alimentària, amb baixa autoestima i baixa tolerància a la frustració. “Segons alguns estudis, de cada 5 persones afectades per aquesta patologia 4 són dones”, adverteix aquest expert en conductes addictives del Centre Activa Psicologia.

El trastorn de compra compulsiva és una addicció encuadrable dins dels trastorns de control de l’impuls, que es manifesta per intensos desitjos per comprar objectes innecessaris, presentant dificultats per controlar la conducta de compra i un sentiment de malestar si no pot realitzar la compra.

Es caracteritza per la presència d’impulsos excessius i recurrents per comprar, que produeixen importants problemes personals i familiars; i impulsividad i repetició de la conducta de compra, “malgrat les conseqüències negatives que porta aquesta conducta per a la persona”, adverteix Zaragoza.
A més, es pot observar en aquests pacients una necessitat urgent i irreprimible de comprar; intents fracassats de controlar despeses; i, entre altres característiques, l’existència de conseqüències negatives tangibles de comprar excessivament, com ocultamiento de les compres, deterioració social o laboral, i problemes financers o familiars.

“Normalment sol estar associada a trastorns de l’estat d’ànim i d’ansietat, de manera que abans de disparar-se la conducta de compra compulsiva, es van donant una sèrie de factors circumstancials que progressivament van generant en la persona cert nivell de frustració, ansietat i baix estat d’ànim”, explica.

Al final comprar sense límits és una forma d’evadir-se de la sensació de frustració i ansietat que els produeixen els problemes de la seva vida que no poden resoldre. “Després es produeix la compra compulsiva de grans quantitats d’objectes, inútils i superflus, que generen una sensació de satisfacció immediata però breu”, i, posteriorment, “apareix el sentiment de culpa, penediment i sensació de malestar per la gran despesa realitzada, i per haver tornat a perdre el control de l’impuls”.

CONSEQÜÈNCIES I TRACTAMENT

El psicòleg recorda que existeixen diferents nivells d’addicció relacionats amb la pèrdua subjectiva del control de l’impuls cap a compra, així considera que es poden establir categories de gravetat en funció del nivell de resistència a aquest impuls; també influeix en aquesta categorització els nivells de deterioració econòmica a causa de les compres.

Cal tenir en compte que l’aspecte econòmic és un problema per a aquests pacients, de fet “no és rar que la persona es gasti una gran part del seu sou en aquestes compres, amb el que la resta del mes ha de passar-ho en una situació de precarietat i escassetat de recursos bàsics”.

“Conforme es va agreujant el problema, es pot arribar a situacions de deutes excessius, problemes amb la justícia, ruïna econòmica, deterioració de les relacions interpersonals (amics als quals inicialment se’ls satura de regals, i finalment se’ls demana diners), divorci, i fins i tot intents de suïcidi”, adverteix.
Superar aquest problema, i en conseqüència començar un tractament, pansa per admetre que es té un problema addictiu. Posteriorment, es pot engegar la teràpia que consisteix a manejar la frustració i del control de l’impuls, i identificar i desenvolupar les estratègies adequades d’actuació davant l’aparició de desitjos de compra.

“Promoure el desenvolupament d’àrees de satisfacció en la vida, que serveixin de font de gratificació i de suport afectiu-emocional (treball, oci, relacions socials, parella, família, etc.). Desenvolupar nous hàbits de consum. Per descomptat, programar les compres que realment es necessiti fer, i a tot moment organitzar i controlar l’economia personal perquè sigui el més eficaç i beneficiosa possible. Identificar els factors de risc que indueixen una recaiguda”, afegeix.

Per a això el paper de la família és molt important, destaca Zaragoza, qui afirma que són clau com a suport emocional i afectiu, al mateix temps que, conclou, “la família serveix d’element de contenció del consum, facilita la recuperació psicològica, i de vegades també econòmica, i ajuda en la prevenció de recaigudes”.