Els fenòmens de Dejà vu i Jamais vu: Conceptualització i diferències

Al llarg de les nostres vides, i en el nostre dia a dia, som víctimes de fenòmens i processos psicològics que poden actuar de forma conscient o inconscient però que no resulten, de per si, patològics en absolut. Per a emmarcar-los s’utilitzen classificacions referides a la funció cognitiva implicada, com pot ser l’atenció, la concentració, la memòria, la percepció… entre d’altres.

Els processos aquí presentats s’engloben dins les anomalies de memòria. Els lapsus, els oblits o simplement la dificultat per recordar coses són freqüents. De vegades fins i tot oblidem el que hem menjat avui mateix o on és alguna cosa que acabem de deixar. Tots ells, però, no reflecteixen ni de bon tros una alteració. Entre ells hi ha els dos següents:

  • Dejà vu: A aquest fenomen també se li denomina com “això ja ho he vist”, i reflectiria aquell procés mitjançant el qual afirmem haver viscut una experiència o haver estat en un lloc, tot i saber que és la primera vegada que ho veiem. Es tracta d’una sensació molt comuna. Aquí influeixen experiències prèvies semblants al que estem presenciant i altres variables com el nostre estat d’ànim. Es considera un fals reconeixement positiu, ja que afirmem reconèixer alguna cosa, essent aquesta afirmació totalment falsa.
  • Jamais vu: Aquest seria el procés contrari a l’anterior i considerat un fals reconeixement negatiu. En aquest cas, tot i que coneixem i recordem una situació o entorn, no experimentem familiaritat, podent afirmar que mai ho hem vist o viscut. Aquest fenomen és una mica menys freqüent tot i que també es dóna. Acostuma a aparèixer més en persones grans.

És important conèixer i diferenciar els processos normals dels que es consideren patològics. Les demències, o el deteriorament cognitiu lleu, poden portar associats aquests i altres fenòmens. A més, en problemes com l’ansietat o la depressió, també poden aparèixer problemes atencionals i de memòria. Hem de fixar-nos en la intensitat, en la freqüència i en el grau de malestar que genera en la persona per poder realitzar un diagnòstic adequat.

Tenir presents aquells processos normals, pels quals tots passem, també ens ajuda a desestigmatitzar les malalties mentals i a ser conscients de que, moltes vegades, la diferència entre normal i patològic és qüestió de grau, intensitat o dimensionalitat.

Si vols conèixer més, o tens qualsevol pregunta, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicologia a Mataró.