Per a que una relació de parella funcioni adequadament, una de les coses més important és saber plantejar els problemes a la parella  per tal de poder arribar a un bon acord i que l’altre membre de la parella no es senti atacada quan exposem el problema que ens preocupa.
1. COMENÇAR SEMPRE AMB ALGUNA COSA POSITIVA
(Un elogi pel seu aspecte, reconèixer el seu esforç… facilita l’aproximació agradable a l’altre, i fa que aquest es mostri atent i disposat a escoltar)

2. DESCRIURE EL PROBLEMA QUE LI PREOCUPA ATENENT A DUES CONDICIONS:
• Ser operatiu. És a dir, no ser vague i general, com per exemple: “Podries fer més coses a casa”, sinó concret i específic , com per exemple: “M’agradaria que els dissabtes t’ocupessis tu de posar la taula, així jo podria treure al gos”.
• Definir el que li agradaria, no el que no li agrada. Per exemple: “M’agradaria que sopéssim junts”, en comptes de: “No m’agrada que sopem cadascun pel seu costat”.

3. ACCEPTAR LA SEVA RESPONSABILITAT EN EL PROBLEMA.
Això evita que l’altre se senti culpat o atacat. Per exemple: “Reconec que ha estat un error meu no haver parlat abans d’això”. 

4. DESCRIURE ELS SENTIMENTS QUE EL PROBLEMA ENS PROVOCA
Expressar quins sentiments ens provoca la situació, ajuda a comprendre per què desitja canviar-la. Per exemple: “Quan ho fas em sento trist”.

5. SER BREU.
No s’ha de repetir diverses vegades el mateix amb diferents paraules o allargar excessivament el plantejament. –Lo bo, si breu, dues vegades bo -.

6. NO PARLAR DEL PASSAT, SINÓ DEL PRESENT I CAP Al FUTUR.
Rememorar antigues picabaralles o treure de nou els “draps bruts” del passat, no només no serveix de res, sinó que desperta mals sentiments. Enfocar l’atenció cap al futur fa que l’objectiu sigui constructiu.

7. PARLAR D’UN SOL PROBLEMA ALHORA.
No barrejar problemes, dedicar-se només a un cada vegada, o no se solucionarà cap.

8. PLANTEJAR EL PROBLEMA QUAN L’ALTRE NO ESTÀ REALITZANT UNA TASCA QUE IMPLIQUI CONCENTRACIÓ.
(No mentre està llegint, veient televisió… sí en canvi, banyant-se, rentant plats…)

9. PARLAR LENTAMENT I AMB UN TO BAIX DE VEU.
D’aquesta forma és difícil no pensar bé en el que s’està dient i en la forma en què es diu.