La Depressió Doble
Els problemes emocionals han rebut diferents denominacions i classificacions al llarg dels anys. Són moltes i diverses les propostes fetes per procurar cobrir tota la gamma d’alteracions en aquest sentit. Així, tot i que tots podem fer-nos una idea del que és i del que implica la depressió (estat accentuat de tristesa, desmotivació, apatia…), és possible que ens sigui menys comú el concepte aquí proposat, la depressió doble.
En primer lloc, el Trastorn Depressiu Major (TDM) es defineix com un estat d’ànim deprimit (en nens pot ser irritable) on predominen la disminució de l’interès o el plaer, la pèrdua o augment significatiu de pes, l’insomni o hipersòmnia., la fatiga o pèrdua d’energia, els sentiments de culpa o inutilitat, els problemes de concentració i les idees de mort o de suïcidi. Aquestes característiques (un mínim de 5 símptomes dels esmentats) han de ser presents durant un mínim de dues setmanes, causar un malestar o deteriorament significatius, i no estar produïts pels efectes duna substància o afecció mèdica concreta.
D’altra banda, la Distímia o Trastorn Depressiu Persistent, és aquell quadre en què apareix un estat d’ànim depressiu durant un mínim de 2 anys, amb símptomes com a poca gana o sobrealimentació, insomni o hipersòmnia, poca energia o fatiga, baixa autoestima, problemes de concentració, i sentiments de desesperança. Alguns consideren aquesta problemàtica una presentació una mica més lleu i persistent que el TDM, però s’ha evidenciat que pot arribar a resultar fins i tot més incapacitant que aquest.
La Depressió Doble seria doncs la combinació entre les dues patologies esmentades, és a dir, la presentació conjunta durant 2 anys d’un trastorn depressiu major i un trastorn distímic, i on la persona no ha estat més de 2 mesos sense presentar símptomes. Aquesta patologia s’associa a un grau més alt d’incapacitació i d’ingressos hospitalaris, reflectint, a més, més resistència als tractaments tant psicològics com farmacològics. A més, tots reflecteixen una prevalença superior en el sexe femení i en la mitjana edat (25-35 anys).
La Teràpia Cognitiu-Conductual, la Teràpia Sistèmica o l’EMDR s’han mostrat altament eficaços per a aquest i moltes altres patologies, de les quals cada vegada hi ha més coneixement, reflectint fins i tot en alguns casos, una eficàcia superior al tractament farmacològic. Si vols rebre més informació o t’interessa qualsevol altra qüestió, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et proporcionarem tota la informació i ajuda que necessitis.
