Formem part d’un món on les interaccions, la vida social, constitueixen un dels aspectes més definitoris i significatius de la nostra condició humana. La comunicació, i amb aquesta ens referim no només a l’ús de paraules, sinó a l’intercanvi de missatges (verbals i no verbals), resulta un vehicle primordial per a la creació i el manteniment de vincles. Tots els àmbits (laboral, familiar, social …) requereixen aquest component, suposant una eina en les nostres vides. Per això, i encara que en ocasions ho oblidem i fins i tot considerem que és millor evitar-ho, la comunicació entre tots els membres és un element fonamental.

En la línia del que introduït, en primer lloc hem de tenir en compte que “és impossible no comunicar”. És a dir, fins i tot quan no tenim ganes i ens tanquem en la nostra habitació, o evitem la mirada, o fins i tot quan ens anem a fer un volt, estem comunicant! En aquest cas podríem transmetre enuig, disgust, desinterès, por … Emocions que habitualment ens allunyen d’allò que ens genera malestar. Ja simplement amb això ens podem fer una idea de la rellevància d’aquest procés (la comunicació), podent considerar-gairebé tot inherent a ell. Al costat d’això, els errors o dificultats en la comunicació es poden donar de dues formes: quan no es comunica o quan es fa de manera errònia o problemàtica. En el primer dels casos, parlem d’aquelles persones en les quals predomina un estil evitador de conflictes, en què cada acostumem a voler solucionar el problema per la nostra part, i on es transmet un clima de desconfiança cap als altres, generant una tensió que acostuma a perpetuar-se i accentuar-se amb el temps. Això pot predisposar i és característic de problemes com la depressió o l’ansietat, on la repressió d’emocions és un aspecte característic. En la segona opció, tenim diferents possibilitats; podem trobar-nos amb interaccions agressives, dominants o autoritàries, fredes o distants, o fins i tot buides (es deixa de banda el conflicte i es toquen temes banals). Evidentment, l’edat i paper que es tingui ens pot facilitar comprendre el tipus de relació. Però no per això hem de justificar i molt menys enfortir certs comportaments.

En aquest sentit, l’edat no ha de ser un impediment ni una excusa per millorar la manera de relacionar-nos. Tant un nen petit com una persona gran necessiten escoltar i ser escoltats. Però això sí, haurem adaptar els nostres missatges al moment evolutiu i al nivell de comprensió. Tot i això, hi ha unes pautes comunes que és important conèixer, recordar, i respectar:

  • Escolta activa: Encara que pugui sonar senzill, quan estem immersos en el nostre dia a dia de vegades se’ns oblida. La predisposició i actitud d’escolta, sense jutjar, pot afavorir un clima de confiança, de comoditat. És cert que tots ho trobem a faltar en moltes situacions, però tenir el recordatori pot ajudar-nos a prioritzar-en nosaltres mateixos, afavorint que també surti dels altres.

  • Empatia i respecte: Comprendre i respectar l’opinió i les inquietuds de l’altre pot ser una de les tasques més àrdues, i més quan creiem que tenim raó. Encara que això sigui així, ser flexibles i procurar entendre com se sent l’altre en tot moment, ens pot ajudar a enfrontar-nos a la situació amb més garanties d’èxit, resolent de manera més eficient.

  • Assertivitat: Es podria dir que les dues habilitats anteriors queden englobades aquí. Ser assertiu significa comunicar els nostres drets i necessitats respectant i sense vulnerar les de l’altre. Requereix prendre consciència de la importància d’exterioritzar els nostres pensaments i emocions, per perjudicials que ens semblin. El posar sobre la taula el que ens preocupa o ens fa sentir malament facilita que els altres es facin una idea de la situació, i a més pot servir-nos per treure cert malestar.

Hi ha diferents pautes a tenir en compte a l’hora de comunicar-nos. Hem de treballar-tant a nivell verbal com no verbal. Les aquí exposades són tres principis generals que és important recordar. Si vols complementar la informació, o tens alguna pregunta sobre aquest o un altre tema, els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre et proporcionaran tot el que necessitis. No ho dubtis i truca’ns!

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *