La Síndrome de l’Impostor
La síndrome de l’impostor, o fenomen de l’impostor, també anomenada síndrome del frau, consisteix en un procés psicològic mitjançant el qual les persones, malgrat poder considerar que tenen èxit, són incapaces d’assimilar els èxits. Per això, és característic que es minimitzi, subestimi o fins i tot s’externalitzi la responsabilitat d’haver aconseguit un objectiu, atribuint-lo comunament a la sort, o a altres circumstàncies que tenen poc a veure amb les característiques personals positives.
Aquest procés, el qual s’indica que té una prevalença lleugerament superior en dones, s’ha relacionat amb diverses variables, com ara el perfeccionisme, l’autoexigència, o fins i tot la baixa autoestima. El que és clar és que pot afectar de manera negativa la nostra carrera professional, ja que si estem convençuts que no estem a l’alçada, això pot suposar un obstacle de cara a imposar-nos o enfrontar-nos a certes situacions. Així, podem encarar-nos més a no cometre un error i evitar el fracàs, en comptes de procurar ser proactius i focalitzar-nos a aconseguir nous reptes. Tot això pot portar a deteriorar la nostra autopercepció i minvar el nostre estat d’ànim (p.ex., tristesa, ansietat, frustració, impotència…).
Com ho podem combatre?
Observació i registre: Atendre i fer conscients els nostres sentiments i pensaments d’“impostor” quan apareguin pot trencar amb el cercle viciós. A més, si ho escrivim podem veure’l des d’una altra perspectiva, allunyant-nos de la seva credibilitat i importància.
Flexibilització: Un cop detectats els automissatges, segurament serem capaços de veure la rigidesa i la magnificació inherent a cadascú. Reduir l’autoexigència i la perfecció que ens imposem és clau. Això, a més, pot facilitar que sorgeixin alternatives més constructives.
Llistat de fortaleses: El pas anterior permet aquesta part. A més de reduir la potència dels missatges negatius, convé recordar-nos tot allò personal del que podem confiar, i això ens proporciona evidències de que podem confiar en nosaltres mateixos, i enfrontar-nos a qualsevol situació. Dedica’t uns minuts i fes un llistat general del que consideres els teus punts forts, juntament amb un diari d’aquelles característiques positives que hagis pogut apreciar durant aquell dia.
Afrontament i exposició: És important no postergar les situacions. Deixar les coses per més endavant pot fer que indirectament reafirmis la teva condició d’ineptitud o incapacitat. Podem enfrontar els problemes directament i assumir els errors, si apareixen. Responsabilitzar-nos del procés és una magnífica manera d’enfortir la nostra autoconfiança.
Modificar el llenguatge intern i les nostres creences no és fàcil, i menys a nivell laboral i quan creiem que s’espera molt de nosaltres. Aquest i altres fenòmens són recurrents a la nostra societat actual. Si vols conèixer més o tens qualsevol pregunta, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et proporcionarà tota l’ajuda que necessitis. Apropa’t o truca’ns, t’atendrem encantats.
