L’ansietat a la vida quotidiana

QUÈ ÉS L’ANSIETAT
És un mecanisme de defensa que tothom posseeix. És universal i és adaptatiu ja que millora el rendiment i la capacitat d’anticipar-nos als perills del nostre entorn.
L’ansietat és una resposta d’alerta davant de situacions que són una amenaça per a nosaltres.
La ansietat és doncs un mecanisme adaptatiu, bo, funcional i del tot normal i no presenta un problema per a la salut. El problema apareix quan aquest mecanisme adaptatiu s’activa en situacions que no són una amenaça real, acaba provocant un greu problema de salut i en lloc d’ajudar-nos ens incapacita.

ANSIETAT A LA VIDA QUOTIDIANA
ANSIETAT DAVANT DELS EMBUSSOS DE TRÀNSIT
Situacions quotidianes com els embussos de trànsit poden suposar per a moltes persones una gran font d’estrès pel fet de ser un estímul repetit i continuat, que poden acabar amb problemes d’ansietat i de depressió.
La gent es posa nerviosa principalment per 3 motius:
1- perquè no volen arribar tard al seu lloc de feina o a classe i veure com el rellotge avança però ells no han recorregut més que 100 metres els va alterant cada vegada més.
2- Per la frustració de pensar que un trajecte que en condicions normals farien en 20 minuts, triguen cada matí més d’una hora a fer.
3- Per la sensació d’estar perdent les hores a la carretera en lloc de poder fer altres coses genera gran frustració i angoixa.

Què es pot fer?
Intentar solucionar el problema d’arrel: proposar al cap un canvi d’horari per evitar entrar a la ciutat en hores punta o bé accedir a través de transport públic.
Canvi d’actitud i de pensaments negatius: En lloc de veure el temps que es passa al cotxe com una pèrdua de temps, mentalitzar-se que aquest temps és inevitable i aprofitar per posar-se al dia escoltant les noticies, parlar per telèfon amb aquells amb qui no tenim temps per el dia a dia, escoltar música, preparar mentalment la reunió que tenim a la feina, etc. Es tracta de relativitzar el fet en si i veure’l d’una forma menys negativa.

ANSIETAT DAVANT DELS EXÀMENS
L’ansietat davant dels exàmens apareix perquè la persona desitja treure un bon resultat. És positiu tenir nivells baixos d’ansietat, ja que això ens activarà lo suficient com per rendir el màxim les hores prèvies d’estudi i a la pròpia situació d’examen, però hi ha persones que es preocupen en excés, ja sigui perquè no han estudiat prou o perquè confien poc en ells mateixos i l’ansietat és excessiva, donant lloc a bloquejos, on la ment es queda en blanc i no són capaços de reflectir a l’examen tot el que han après.

Què es pot fer?
Exercicis de respiració diafragmàtica utilitzant la tècnica mindfulness, que consisteix a centrar-se en la respiració i en res més. Cal parar atenció a com entra l’aire pel nas i surt per la boca a un ritme molt lent i utilitzant per això el diafragma. Prendre’s el temps que sigui necessari fins a relaxar-se i poc a poc la persona tornarà a connectar amb el contingut que te emmagatzemat a la seva memòria.
Utilitzar autoinstruccions positives que hem de tenir preparades abans de l’examen on ens puguem recordar frases com: “va, estigues tranquil, és només un examen, tampoc t’hi jugues la vida i has estudiat prou, confia en tu i tot anirà bé, i si no surt bé, doncs ja ho recuperaràs”.
Si un es queda en blanc, agafar un full en blanc a part de l’examen, llegir de nou la pregunta i apuntar qualsevol cosa que et vingui al cap, en forma d’idees sueltes. L’important és començar a escriure, perquè després ja vindrà sola l’associació d’idees que tenim emmagatzemades a la memòria. Després utilitzar això per respondre la pregunta de l’examen.

ANSIETAT QUAN ENS DEIXEM EL MÒBIL
Molta gent sent malestar quan s’adona que s’ha oblidat el mòbil a casa, és com si es quedés desconnectat del món durant unes hores i això en algunes persones pot provocar alts nivells d’ansietat, irritabilitat, desànim i la sensació que els falta alguna cosa. Cada dia més persones s”enganxen” al telèfon mòbil, a les xarxes socials, al whatsapp, etc., i no poder utiltzar-lo els causa gran malestar.

DIFERÈNCIA ENTRE CONDUCTA NORMAL I ADDICCIÓ
1- Pèrdua de control
2- Dependència psicològic
3- Pèrdua d’interès de qualsevol altra activitat
4- Es manté la conducta tot i les conseqüències negatives

Què es pot fer?
Si algú creu que pot estar enganxat al mòbil, cal que hi posi fre, perquè l’únic que pot passar és que la cosa cada vegada vagi a més.
Convindria que de tant en tant la persona es deixés intencionadament el telèfon a casa per demostrar-se que “quedar desconnectat” no és res tan greu ni tan incòmode. Així mateix cal tenir el costum d’agafar el telèfon només si s’ha d’utilitzar, no per norma dur-lo tot el temps al damunt perquè això farà que el consultem a tota hora i constantment veurem què ens ha dit qui, quina foto han pujat al facebook, quins comentaris han fet els nostres amics, etc., coses que ens distrauran completament del que estiguem fent en aquell moment, ja sigui treballar o estudiar.
En casos d’addicció pot ser necessari la consulta a un psicòleg especialista que ajudi a la deshabituació.

ANSIETAT DAVANT ENTREVISTA DE FEINA
La gran majoria de la gent (més del 90%) experimenta ansietat quan s’ha d’afrontar a una entrevista de feina, especialment quan la feina és molt desitjada.
El desig d’agradar a l’entrevistador, de mostrar la nostra millor cara i de “vendre” que un és el millor candidat per la feina provoca por i tensió. Por de no fer-ho prou bé i por de no ser el candidat escollit.
Si no aconseguim controlar el nerviosisme, això pot afectar la nostra presentació doncs l’entrevistador pot interpretar que no som capaços de gestionar adequadament l’estrès.

Què es pot fer?
Estar preparat per l’entrevista de feina ajuda molt a estar més tranquil: buscar informació general de l’empresa i del lloc de feina mostrarà que tens interès i “has fet els deures”. Preparar-se amb temps els punts fort i febles personals per estar preparat a les preguntes que pot fer l’entrevistador. Preparar l’entrevista i practicar-la amb algun amic o familiar també pot donar molta confiança.
Fer algun exercici de relaxació (visualització d’escena agradable, relaxació muscular progressiva de Jacobson, tècnica de l’abraçada de la papallona, etc.) abans de l’entrevista de feina.
Mantenir una actitud bona i relaxada durant l’entrevista, no veure la situació com si fos un examen sinó com una conversa entre dos adults on un està interessat en l’altre i tu l’únic que has de fer és parlar de tu mateix, del que saps fer i dels llocs on has treballat prèviament. Hi pot haver alguna cosa més fàcil que parlar d’un mateix? Relativitzar la situació i veure-la com una situació no amenaçadora farà que l’ansietat disminueixi fins a nivells adaptatius.

ANSIETAT QUAN HEM DE FER CUA AL SUPERMERCAT, CINEMA, ETC.
Hi ha persones que són molt impacients i viuen qualsevol obstacle en el que voldrien fer com una ofensa.
Per exemple, quan estem fent cua a un lloc on hi ha més d’una caixa per pagar la persona observa les files i decideix posar-se en aquella on creu que l’atendran més ràpid, però veure com les altres files avancen més ràpid que la nostra, o encara pitjor, obren alguna altra caixa i ens avancen persones que acaben d’arribar a la fila pot despertar uns sentiments de ràbia com si fos el pitjor que pogués passar a la vida.
La impaciència està relacionada amb la frustració, la irritació i la ira i incita a la violència física i verbal. Aquestes emocions negatives augmenten l’estrès i en conseqüència deterioren la salut física i mental.

Què es pot fer?
Agafar aire, respirar profundament i preguntar-nos què ens porta a sentir-nos tan irritats.
Quan analitzem a fons les situacions que ens pertorben, descobrim tot sovint que “no n’hi ha per tant”. I què si la cua del costat és infinitament més ràpida que la pròpia? Això suposarà estar 3 minuts més de l’esperat… realment n’hi ha per tat? M’estic perdent coses tan importants com per alterar-me d’aquesta manera?
Es viuen més anys i de forma més feliç quan no deixem que aquestes petites coses del dia a dia no ens afectin.
Cal veure la vida en termes més positius i fer petites les coses que de vegades erròniament veiem massa grans.