3 mètodes eficaços per a combatre la depressió

La depressió és un problema seriós i de gran presència entre la població. El trastorn depressiu major afecta al voltant del 6 per cent de la població occidental adulta i és la principal causa d’incapacitació laboral.

La depressió pot sorgir d’una combinació de susceptibilitat biològica, unida a les experiències de la primera infància que fan a la persona més vulnerable, a més dels esdeveniments vitals estresantes de major importància.

Igual que qualsevol altra disfunció psicològica d’importància, la depressió requereix atenció i tractament específic. No obstant això , contràriament al que sovint es creu, la depressió ha de ser vesteixi com un trastorn eminentment tractable.

Un mètode que ha mostrat un gran potencial per al tractament de la depressió és la teràpia cognitiva basada en l’atenció plena o mindfulness.

L’aprenentatge d’habilitats d’atenció plena, a través de la meditació i d’exercicis de respiració, ajuda a les persones a desenvolupar una relació diferent amb els seus sentiments, la qual cosa els permet regular i tolerar millor les seves emocions.

L’atenció plena pot ajudar a les persones a aconseguir un estat de calma, en el qual són menys propensos a ser superats per les seves emocions. Aquestes pràctiques també els permeten estar més presents en l’experiència de la seva aquí i ara, en lloc de lamentar-se pel seu passat o elucubrar negativament sobre el seu futur.

En aquest estat equilibrat, les persones són més capaces de combatre l’ansietat, l’estrès i els sentiments de depressió, i la recerca ha demostrat que la pràctica de mindfulness pot ajudar a prevenir la recaiguda en pacients recuperats que han lluitat contra la depressió recurrent.

Una altra teràpia que pot ajudar a combatre la “veu crítica interior” que subjeu a la depressió és la teràpia de veu, una metodologia afectiva de base cognitiu-conductual desenvolupada per Robert Firestone.

Els cinc passos de la teràpia de veu tenen com a objectiu vèncer a la veu crítica present en cadascun de nosaltres en major o menor mesura.

Aquesta veu representa un anti-jo que es forma a partir de les experiències negatives de la vida primerenca. El anti-jo pot alimentar la depressió, la qual cosa porta a la persona a experimentar un cicle d’autocrítica i una sensació d’inutilitat. Els passos de la teràpia de la veu són els següents:

Pas 1: La persona ha d’identificar el contingut del seu procés de pensament negatiu. S’anima a la persona a verbalizar l’atac com ell o ella ho escolta o ho experimenta. Si la persona està frenant sentiments, se li anima a expressar-los.

Pas 2: La persona tracta d’entendre la relació entre els atacs de veu i les experiències primerenques de la vida. L’objectiu aquí és ajudar al pacient a desenvolupar la compassió per si mateix.

Pas 3: La persona ha de respondre als atacs de la seva veu. Aquesta és sovint una experiència catàrtica. Després, és important que la persona efectuï una declaració racional sobre com ell o ella realment és, des del seu propi punt de vista.

Pasoa 4: S’anima a la persona a explorar com els atacs de la seva veu estan influint en els seus comportaments actuals.

Pas 5: La persona col·labora amb el terapeuta per planificar els canvis en aquests comportaments. Se li anima a resistir al comportament acte-destructiu dictat pels seus pensaments negatius i també augmentar els comportaments positius que aquests pensaments negatius desalientan.

En tractar amb la depressió, també és important que les persones descobreixin qualsevol enuig que podria subjeure als seus sentiments de depressió. La ira pot portar a la depressió quan, en tractar de suprimir-la, es torna en contra.

A pesar que poden sentir-se incòmodes al principi, qui sofreixen de depressió han de ser encoratjats a reconèixer, explorar i expressar la seva ira en un ambient sa, com el de la pròpia teràpia.

És important aprendre a tolerar aquests sentiments d’ira, d’una altra manera es corre el risc de revertir aquestes emocions contra si mateixos, un procés que enforteix la veu crítica interna i agreuja la seva depressió.

Una manera també efectiva d’enfrontar la depressió és l’exercici físic. L’activitat física ha demostrat ser molt beneficiosa per a aquells que sofreixen de depressió. És una actitud proactiva que ajuda a millorar els símptomes, fins i tot quan la persona se sent sense esperança sobre la seva millorança.

Aquestes accions ajuden a trencar aquesta sensació de desesperança i a fer front de manera més efectiva a l’estrès en la seva vida quotidiana. L’objectiu final en qualsevol cas és ajudar a les persones a enfortir el sentit real de si mateixos, la qual cosa els permetrà portar una vida més plena.

Font: www.psicopedia.org