L’assetjament escolar a la infància

L’escola hauria de ser sempre un espai en el qual sentir-se segur. No obstant això, per a molts nens, l’escola s’ha convertit en la font d’un tipus de violència del que són víctimes i que exerceixen els seus propis companys, es tracta de l’assetjament escolar o bullying. Hi ha nens que, per diferents raons, sofreixen maltractament físic o psicològic per part d’altres nens a través d’actituds com la repressió, la discriminació, l’homofòbia, la violència sexual o el càstig corporal.

L’assetjament escolar o bullying té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic dels nens, especialment si aquesta violència es repeteix en el temps o és severa, a més d’influir en el clima escolar del centre educatiu.

Treballem en la prevenció de situacions d’assetjament escolar o bullying a les escoles, tenint en compte als nens i les nenes, al centre educatiu, a les famílies i a les administracions.

Oferim tallers dirigits a nens, mares i pares perquè estiguin preparats enfront d’aquestes situacions i perquè es generin espais de diàleg en els quals els nens puguin compartir les seves vivències i incidim sobre les administracions regionals perquè s’instaurin protocols d’actuació als centres educatius.

Els nens que sofreixen assetjament escolar sovint porten amb si les seqüeles de les seves experiències en l’edat adulta i pateixen d’ansietat, depressió i pensaments suïcides.

Fins als acosadores mateixos corren el risc de tenir problemes psicològics més endavant, van afegir els investigadors. I els nens que han estat tant perpetradores com a víctimes són els que més sofreixen d’adults.

S’ha investigat molt sobre com l’assetjament afecta als nens a curt termini. En el nostre cas, realitzem un seguiment a nens fins a una mica més enllà dels 20 anys d’edat, per veure si les conseqüències d’haver estat víctimes d’assetjament escolar persistien (William Copeland, 2013).

Trobem que els nens que havien estat víctimes d’assetjament en la infància aparentment tenien un risc elevat d’una gran varietat de trastorns d’ansietat en fer-se adults. Els nens que van ser víctimes d’assetjament i que també van assetjar a altres nens són els que, pel que sembla, els va anar pitjor. En l’edat adulta, se sentien deprimits i van arribar a pensar a autolesionar-se. A llarg termini, són els que tenen els pitjors resultats.

Copeland creu que la solució és clara. Si poguéssim crear una cultura a les escoles en la qual no es permeti que ocorri això, llavors penso que podríem evitar molts d’aquests problemes.

Per veure els efectes a llarg termini que provoca l’assetjament escolar, l’equip de Copeland va recopilar les dades de més d’1,400 nens que van participar en l’estudi de Great Smoky Mountain.
Quan va començar l’estudi, aquests nens de Carolina del Nord tenien 9, 11 i 13 anys d’edat. Es va entrevistar als nens i als seus pares cada any fins que els nens van complir els 16 anys i, a partir de llavors, de forma periòdica.

Cada vegada que es va entrevistar als nens, se’ls va preguntar si havien estat víctimes d’assetjament escolar o de les burles dels altres, o bé si ells havien assetjat a uns altres.

En total, el 26 per cent dels nens van afirmar que havien estat víctimes d’assetjament i el 9.5 per cent va admetre que havien assetjat a uns altres o que havien estat tant acosadores com a víctimes, van trobar els investigadors.

Anys després, quan els participants en l’estudi ja eren adults, els investigadors van entrevistar a més 1,200 d’ells per preguntar-los sobre la seva salut psicològica.

Van trobar que tant els que van ser víctimes d’assetjament escolar quan eren nens i els que havien estat tant acosadores com assetjats tenien un risc major de tenir problemes psicològics que els que no van sofrir assetjament.

Aquests problemes consistien en trastorns depressius, trastorns d’ansietat, ansietat generalitzada, trastorn de pànic i agorafòbia, que és l’ansietat de sentir-se atrapat en un lloc.

Els que van anar ambdues coses, acosadores i víctimes, a més d’estar en risc d’ansietat i depressió, tenien els nivells més alts de pensaments suïcides.

Els acosadores també estaven en risc de desenvolupar un trastorn antisocial de la personalitat, que la Biblioteca Nacional de Medicina de EE. UU. defineix com un patró actual de “manipulació, explotació o violació dels drets de les altres persones”.

Per assegurar-se que les seves troballes es devien solament a l’assetjament escolar, els investigadors van tenir en compte altres factors com la pobresa, l’abús i la vida domèstica inestable o disfuncional, que podrien haver contribuït a l’aparició dels problemes psicològics.
Un expert va afirmar que en molts casos els acosadores i les víctimes tenien problemes de salut mental previs i que es mantenen en l’edat adulta.

Per aquesta raó la intervenció primerenca és important, a fi de canviar el curs dels esdeveniments problemàtics.

Ignorar el problema no és la manera correcta d’actuar i els pares han de prendre aquests problemes de debò.

Els pares que són conscients que el seu fill o bé assetja a altres nens o bé és assetjat, haurien d’acudir a l’atenció de salut mental, perquè molts d’aquests joves desenvoluparan trastorns que es beneficiarien del tractament.

Què podem fer pares i mares?
Els nostres fills i filles han de ser segurs emocionalment i físicament. Hem d’ensenyar-los a fer front als signes d’intimidació o assetjament en el seu estat inicial, abans que el comportament i l’agressió empitjorin.

Com a progenitors, podem ajudar a prevenir l’assetjament escolar ensenyant valors als nostres fills i filles, inculcant-los la importància de la companyonia, la solidaritat, el suport, l’ajuda, ensenyant-los a ser assertius sense ser agressius en la defensa de les seves idees enfront d’una acció o conducta d’un igual. A més, els nens i nenes necessiten entendre l’important que és
informar d’una acció d’assetjament o intimidació.

Pares i mares, així com el professorat, podem ajudar mostrant-los on demanar ajuda al centre, i quina acció poden esperar.

Existeixen algunes conductes que les famílies, en la vida quotidiana de la llar, hem de dur a terme per garantir que el nostre fill o filla no sigui víctima de l’assetjament ni sigui acosador:

Escoltar atentament al nostre fill o filla

Els nens petits poden ser poc inclinats a informar sobre la intimidació, o fins i tot no reconèixer-ho. Poden pensar que van a sofrir represàlies si l’hi diuen a algun adult, que el problema no és tan greu, que és part de la vida, que puguin manejar el problema per si mateixos, que no volen ser identificats com “chivatos” ja que això podria empitjorar la situació. Creuen que, fins i tot amb l’ajuda dels seus pares o un altre adult, no se’ls pot protegir. També arriben a pensar que el fet que li assetgin o li intimidin és la seva culpa.

Els nens solament podran parlar sobre la intimidació quan tenen absoluta certesa
que van a ser escoltats i ajudats. Per això, és molt important que escoltem i parlem amb el nostre fill o filla, i així, podrem ser capaces de determinar el nivell de participació que es necessita.

Tenir en compte les següents preguntes:

• Com puc ajudar al meu fill/a a mantenir-se fora de perill?
• El meu fill/a necessita ajuda per deixar d’intimidar a uns altres?
• Quina informació necessito?
• Qui té la responsabilitat d’actuar?
• On puc anar a buscar informació?

Decidir com podem ajudar

La intervenció és vital. Com s’intervé és molt important. Quan parlem amb el nostre fill o filla sobre un incident, explicar que els conceptes de “delatar”, “xafarderies” i “soplón”, “chivato”, són etiquetes negatives que poden utilitzar-se per disuadiria els nens d’informar sobre una acció agressiva o assetjament. Cal tenir valor per informar. Les informacions es realitzen per ajudar a mantenir a algú segur, a algú que està sent intimidat i que està sent víctima d’assetjament escolar.

Si creïs que el teu fill és víctima d’assetjament escolar conacta amb el nostre equip de psicòlegs experts en bulling i assetjament escolar a Mataró (Maresme).