Perfeccionisme. Virtut o limitació?

El constructe perfeccionisme, certament posseeix en si mateix una connotació clarament positiva, segons la qual a nivell social entenem que pot facilitar-nos l’adaptació i l’acompliment en cadascuna de les àrees que engloben les nostres vides (personal, familiar, social, laboral, etc.). En aquest sentit, alguns autors destaquen que alguns components com la fixació de metes elevades, la tenacitat per assolir-les, l’interès productiu, el desig de creixement i superació, i la necessitat d’ordre i organització, poden promoure l’expansió de coneixements, l’establiment d’hàbits de treball adequats, un major esforç i dedicació, i per tant, una millor execució en les nostres activitats quotidianes.Tot i això, aquesta característica també es concep com una disfunció cognitiva que pot provocar un profund impacte sobre la salut psicològica dels individus. En aquesta línia, la podem entendre com el conjunt de creences sobre el que les persones consideren que han d’arribar a ser, i el nivell d’austeritat amb que intenten complir-lo. Aquestes creences a més, solen ser absolutistes, rígides i irracionals (ex; no he de cometre errors, necessito ser el millor, si no ho faig perfecte vol dir que no serveixo …).Segons el que s’ha exposat, és possible diferenciar entre “perfeccionisme positiu o sa” i “perfeccionisme negatiu o insà”. El primer subtipus engloba o inclou a individus que tot i que acostumen a proposar-se metes elevades i a priori difícils d’aconseguir, aquestes acostumen a ser raonables i assolibles. Tot i tenir elevades expectatives de sí mateixos i dels altres, la qual cosa els defineix com exigents, no els fa hostils ni extremadament crítics. Adopten una postura més realista, la qual facilita l’acceptació i el menor impacte emocional negatiu davant de possibles frustracions. Autors com Kottman ressalten que aquest tipus de persones utilitzen la seva “derrota” per prosseguir i esforçar-se novament. A més, no solen posseir una perfecció generalitzada, sinó que aquesta sol manifestar-se o anar encarada cap a determinades tasques, situacions i / o activitats.El perfeccionisme negatiu o insà es caracteritza principalment per provocar, en aquelles persones que el posseeixen, reaccions intenses i pertorbadores generalment associades amb frustració, tristesa, culpa i enuig, les quals acostumen a desencadenar-se davant fracassos aparentment mínims. Com podem entendre, la interpretació que realitza la pròpia persona sobre la situació, i sobre els recursos personals que creu posseir per encarar-la, determinen el tipus i la magnitud de la resposta que oferirà davant un resultat concret.Així doncs, cal tenir clar que el perfeccionisme consisteix en una complexa manifestació que pot vincular-se tant a la disfunció psicològica com al funcionament adaptatiu i normal. Hem de ser conscients de l’impacte que pot suposar adoptar una postura massa elevada, rígida, extrema i mancada de matisos cap a nosaltres mateixos, la qual pot facilitar l’aparició i perpetuació de símptomes i problemes com l’ansietat, l’estrès i la depressió que apart de repercutir clarament en l’àrea personal, tenen una influència directa en tots els altres àmbits de la nostra vida.Si et sents identificat i creus que el teu perfeccionisme et porta importants problemes a la teva vida, en la relació que tens amb tu mateix o amb els altres, no dubtis a contactar amb el nostre equip de psicòlegs de Mataró. T’atendrem i et donarem les eines perquè puguis fer front als teus problemes causats pels teus trets de la personalitat disfuncionals.