Què són les creences racionals i irracionals?
A mesura que la nostra vida passa, anem creant impressions, formes de veure el que ens envolta, i ho interioritzem de diferents maneres, influïts per trets personals com la nostra personalitat, i per aquelles persones i estímuls amb què interaccionem i tenim contacte, com són: els nostres familiars, el nostre cercle social, els nostres companys de la feina, la nostra parella… etc. Això conflueix en esquemes o creences sobre com són, i sobre com han de ser les coses.
Les creences doncs, són idees o pensaments que assumim com a veritables, i reflecteixen com avaluem les situacions, les persones, o els diferents estímuls, i els quals es van formant des de la nostra infància. Encara que moltes d’elles poden ser adaptatives o positives, en altres casos poden resultar desadaptatives, i generar un malestar emocional i interferència significatius. En aquest sentit, Albert Ellis, un dels terapeutes cognitius més influents de la psicologia clínica, va crear a partir de 1955, la Teràpia Racional Emotiva, i va diferenciar entre les creences racionals i les irracionals:
- Creences racionals: Són aquelles que contenen un caràcter probabilístic i relatiu, expressen desitjos i gustos (p.ex., m’agradaria, desitjaria que …), són flexibles, i ajuden a l’individu a establir lliurement metes i propòsits. Impliquen una major obertura de la ment, i s’associen o bé a emocions positives, o a neutres, implicant una major estabilitat per a la persona.
- Creences irracionals: Aquestes, en canvi, són dogmàtiques i absolutistes, expressen obligació i exigència (p.ex., he de …, o he de …), són rígides, obstaculitzen la consecució de metes i propòsits, i es consideren falses, disfuncionals i automàtiques. Al costat d’això, i a’ contrari de les anteriors, generen emocions o estats negatius (p.ex., depressió, ansietat, culpabilitat …) i alteracions conductuals (p.ex., aïllament o abús de substàncies).
És en base a aquestes segones sobre les quals es construirà un treball terapèutic amb èmfasi en la flexibilització cognitiva. Es considera que, identificar els pensaments automàtics negatius, els quals reflecteixen la superfície de les creences, permetrà accedir a aquestes, qüestionar-les i transformar-les. Això repercutirà directament en l’estat d’ànim de la persona, fomentant un major benestar.
Alternatives com la Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC), o la Teràpia Sistèmica, aborden aquests components, i han anat actualitzant les seves eines per dotar de més recursos a l’individu. Si vols rebre aquest tipus d’ajuda o tens qualsevol consulta, en el nostre centre de psicologia situat a Mataró, t’oferirem tota la informació que necessitis.
