Recomanacions per a superar el pensament obsessiu

Per lliurar-te de les obsessions i el pensament obsessiu hi ha diverses idees fonamentals que has de tenir en compte:

1. Tu i la teva ment no sou la mateixa cosa.

2. El treball de la teva ment consisteix a generar tot tipus d’idees, algunes bones, altres dolentes, algunes racionals, altres irracionals, absurdes o sense sentit, i algunes aterridores. Això no pots controlar-ho. Tu no decideixes que idea genera o no la teva ment.

3. El teu treball consisteix a quedar-te amb les idees que mereix la pena considerar i descartar aquelles que són absurdes.

Per desgràcia, la teva ment no sempre et deixa fer el teu treball, perquè per molt que tu t’obstines en no pensar en alguna cosa, la teva ment s’obstina amb la mateixa força a presentar-te aquesta idea una vegada i una altra, de manera que et veus atrapat en un estira-i-arronsa amb la teva pròpia ment que no et porta més que a un estat d’esgotament, estrès i frustració.

1. Surt del teu tren de pensament

En primer lloc, has de canviar la manera que tens de veure la teva ment. Per fer-ho, imagina un tren amb molts vagons desplaçant-se per una via. Cada vagó representa una idea que la teva ment genera. Pots visualitzar-ho com un vagó de càrrega on hi ha una gran pancarta amb el pensament escrit en ella. Així, en cada vagó hi hauria un pensament com: “vaig a arribar tard”, “tinc gana”, “sóc maldestra”, “haig de revisar el treball perquè pot haver-hi errors”, “aquesta nit posen la meva sèrie favorita”, “va a passar alguna cosa horrible”. Així, el tren portaria tot tipus de pensaments i alguns d’ells serien els teus pensaments obsessius.
Hi ha dues formes de veure aquest tren de pensaments: des de lluny, com si ho miressis passar des d’un pont, o des de dins, quan t’has pujat al tren i estàs dins d’un vagó, deixant que el tren et porti on vulgui que vagi, mentre va prenent velocitat i cada vegada et resulta més complicat baixar-te.
Però en comptes de caure sense més dins del vagó d’un pensament obsessiu, has de ser tu qui decideix quan observar el tren passar des de lluny i quan pujar-te en un dels seus vagons. Això solament s’aconsegueix de la següent manera:

1. Has d’estar atent als continguts de la teva ment.

2. Quan sorgeixi un pensament obsessiu (o qualsevol un altre que no t’interessa), no has de lluitar contra ell, sinó observar-ho, centrar tota la teva atenció en aquest pensament per saber exactament què està pensant la teva ment. Aquesta forma de veure-ho és molt important perquè t’ajuda a no identificar-te amb els teus continguts mentals i adonar-te que són idees generades per la teva ment, que no tens per què creure’t ni tenir en consideració si no ho desitges (recorda quin és el treball de la teva ment i quin és el teu). Llavors li poses una etiqueta que ho resumeixi, com: “obsessió sobre repassar el treball mil vegades” i després ho imagines en el vagó del teu tren de pensament, observant des de lluny, veient com el tren s’allunya portant-se el teu pensament fins a desaparèixer.

2. Sostingues les teves emocions

Sostenir les teves emocions significa que has d’estar disposat a sentir la teva ansietat o malestar. Solament hi ha una manera d’acabar amb les emocions desagradables, i és sentir-les fins al final i quedar-se amb elles fins que s’esgoten per si mateixes.
Per entendre això, fes primer una petita prova: quan sentis picor en una determinada part del teu cos i sentis el desig de gratar-te, no ho facis. En el seu lloc, concentra’t en la sensació de picor, en la seva intensitat, on està situada, com és, centra la teva atenció plenament en aquesta sensació sense fer res més, mantingues l’atenció sostinguda en ella sentint la picor al 100%. La picor acaba desapareixent, de vegades de seguida, de vegades per pur avorriment t’adones que de sobte has desviat la teva atenció de la picor, estàs fent una altra cosa, i la picor ha desaparegut. Amb els teus pensaments i emocions pots fer exactament el mateix.

Si la teva obsessió et genera ansietat, tristesa, ira o un altre tipus de malestar, concentra’t en l’emoció que estàs sentint, observa com és, posa-li nom, descriu-la, accepta aquesta emoció i proponte sentir-la mentre estigui aquí. És a dir, has d’estar disposat a sentir-la sense fer gens per deixar de sentir-la i quedar-te aquí, amb ella. Què passa quan fas això? Que l’ansietat acaba desapareixent, perquè és així com funciona la ment humana, que és incapaç de romandre en un mateix estat molt temps. Quan “sostens” el malestar i no deixes que les teves obsessions t’empenyin a realitzar la compulsió, pots fer una vida normal malgrat elles, pots fer tot el que desitgis malgrat les teves obsessions.

3. Altres tècniques

Si les tècniques anteriors no són suficients, pots provar algunes de les següents. Són tècniques que t’ajudaran a distanciar-te de les teves obsessions i no acabar ficat en el vagó i arrossegat pel tren del que parlava al principi, sinó que t’ajudaran a deixar que el tren passi de llarg sense pujar-te a ell.

Recorda sempre que el teu objectiu no és que no es produeixin les obsessions. Això no és possible, no pots controlar les idees que genera la teva ment, solament pots controlar el que fas amb elles (és a dir, si et quedes amb elles o les deixes passar) i la teva pròpia conducta.

– Canta la teva obsessió: posa-li la música d’alguna cançó que t’agradi i canta-la.

– Repeteix l’obsessió en veu alta el més ràpid possible durant 45 segons. Per exemple, si tens un trastorn obsessiu-compulsiu relacionat amb el rentat de mans, pots repetir la paraula “lavamanos-lavamanos-lavamanos” una vegada i una altra a tota velocitat. Encara que sembli una mica absurd, funciona perquè t’ajuda a distanciar-te dels teus pensaments i impedir així que dominin la teva conducta. Fes la prova; és fàcil.

– Escriu la teva obsessió en una fulla, en lletres grans, posa-la en la paret i observa-la com ho faria un extraterrestre sense emocions que està observant a l’espècie humana.

– Descriu el que està passant, la qual cosa la teva ment està fent: “la meva ment està
presentant-me un pensament obsessiu i absurd. Gràcies, ment, per fer el teu treball”.

Això també t’ajudarà a distanciar-te. Com més et distanciïs dels teus pensaments, menys et dominaran.

Les tècniques exposades estan basades en la teràpia d’acceptació i compromís (ACT). És aconsellable que si pateixes un TOC (trastorn obsessiu compulsiu) acudeixis a un psicòleg que conegui aquest tipus de teràpia, a més d’altres tècniques.