Una relació de llarga durada pot conservar molt de l’encant dels primers temps, per aconseguir-ho es necessita creativitat, vèncer la mandra i les còmodes rutines. Deu recomanacions per mantenir viva l’emoció i la il·lusió.

1. Cada dia en actitud de conquesta

Donar per fet que ja s’ha guanyat la partida i que no cal fer res més per conquistar a l’altre, és el primer pas per a la deterioració de la relació. Recordar les estratègies més útils al començament de la relació i aplicar-les, així com noves accions basades en el coneixement que es té de la parella, mantindran l’espurna i l’emoció i eviten que l’altre o un mateix es converteixi en alguna cosa tan òbvia com el sofà de la sala.

2. Tenir una vida pròpia

Quan totes les experiències que es tenen es viuen en parella, arriba un punt en què no hi ha res nou de què parlar. Tenir amics propis, interessos individuals, activitats independents de la parella, és convenient tant per a la persona com per a la relació: oxigena, dóna temes de conversa, propícia noves activitats, nous amics, en resum, enriqueixen la quotidianitat.

3. Modificar rutines

Les rutines prevalen perquè són còmodes, però es poden tornar automàtiques i per tant perden l’emoció. Trencar-les és més fàcil del que es creu. És donar-li espai a l’espontaneïtat, atrevir-se a fer propostes fora del comú i canviar la comoditat per l’acció. Per exemple, aprofitar un dia assolellat en la setmana i trobar-se en algun lloc de la ciutat després del treball per conversar mentre cau la nit.

4. Interessar-se pel que fa l’altre

Els entreteniments, gustos, interessos i el coneixement de l’altre, poden aportar-li molt a l’univers propi. Sempre hi haurà un angle del que l’altre fa, que pot generar curiositat en la parella. No és a dir simplement “no m’agrada el futbol” sinó intentar comprendre per què li agrada a l’altre. Amb aquesta actitud es vencen prejudicis i s’amplien horitzons. A més, es creen espais per compartir.

5. Tenir moments exclusius per compartir entre dos

Quan hi ha nens pel mig, és poc l’espai que es té per compartir en parella. Els avis, els oncles, la família en general, poden ser de gran ajuda per tenir alguns moments tot sol. També en la vida quotidiana es poden reservar alguns espais per viure en parella: quan ja s’han ficat al llit els nens o d’hora, abans que s’aixequin. El fet és mai oblidar que l’altre, fora de ser “el papà o la mamà dels meus fills, és la meva parella”.

6. Una bona relació sexual

En la sexualitat influeixen la biologia, però també la psicologia de tots dos. L’estrès i el cansament diaris no són els millors acompanyants per a una relació. El riure, per contra, distensiona i permet un acostament més tranquil. Buscar o crear ambients adequats (també emocionals) i evitar les trobades “automàtiques” són bones formes de mantenir una relació dinàmica i emocionant. Preparar el menjar junts, sense pressa i anunciant-ho per endavant de manera que tots dos estiguin en la mateixa tònica, és una bona manera de disposar-se per al sexe.

7. Ser sempre un repte

Diu Eduard Punset, científic català, que un dels factors fonamentals de l’Homo sapiens per ser feliç és tenir un repte, alguna cosa que s’hagi d’aconseguir. Allò que es creu ja aconseguit, perd interès. El concepte de incondicionalitat en la parella és perillós i promou actituds i accions irresponsables: “Estaràs aquí, faci el que faci”. Quan ambdues persones tenen clar que han de “guanyar-se” dia a dia a l’altre, aporten el millor de si i fan el seu major esforç perquè la relació continuï.

8. Fer de les carícies una novetat

En les carícies conviu l’instintiu i el racional. La tendresa, la solidaritat, el suport, són sentiments que s’expressen moltes vegades amb major claredat i contundència amb una abraçada o una estreta, que amb paraules. Les carícies tenen un efecte terapèutic, disminueixen l’estrès, relaxen i creen un vincle irreemplaçable. El seu efecte positiu és tant per qui les dóna com para qui les rep. Es pot acariciar amb les puntes dels dits o amb la mà sencera, amb el dors o amb un simple joc de dits. Són centenars les formes per explorar i expressar-li sentiments a l’altre.

9. Ser còmplices

Abans que ser parella, és important que tots dos siguin amics. La vida no pot convertir-se només en obligacions i responsabilitats. S’està construint una vida i un futur en comú, però també es necessiten espais de distensió, d’oci, de diversió i picardía. Ser compinches de petites bogeries, crea un vincle fortísimo i gratificant.

10. Evitar ser el “típic” en qualsevol cosa

Alliberar-se dels estereotips o evitar caure en ells és una forma de mantenir la “identitat”. Cadascú construeix el seu dia i la seva vida a la seva manera. És fàcil fer-ho segons les receptes prehechas de la societat (la senyora cantaletosa, el senyor malhumorado i indiferent enfront del domèstic…), però és més enriquidor i gratificant fer-ho segons la fórmula pròpia.

Una relació de parella és com una planta que ha de conrear-se dia a dia. Els detalls i la paciència amb l’altre són la base perquè una relació amorosa funcioni i perduri en el temps. Seguint els anteriors consells podràs millorar la teva relació de parella de tal manera que l’harmonia i la felicitat visitin de nou el teu cor. Aprèn-los i practica’ls.

Si tens problemes en la teva relació de parella i t’agradaria solucionar-los, demana ajuda al nostre centre de psicologia clínica de Mataró. Estem especialitzats en teràpia de parella i en teràpia familiar.

Com més aviat s’encén una persona un cigarret després de despertar-se, més probabilitats té de desenvolupar càncer oral o de pulmó, d’acord a una recerca de la Universitat de Pennsylvania, que publica la revista «Cancer, Epidemiology, Biomarkers and Prevention».

«Descobrim que els fumadors que consumeixen tabac immediatament després d’aixecar-se del llit presenten uns nivells més alts de NNAL -un metabòlit del carcinogen específic del tabac NNK- en la seva sang que els fumadors que esperen mitja hora o més després de despertar-se, independentment de quants cigarrets fumin al dia», explica Steven Branstetter, professor assistent de salut bioconductual.

D’acord amb aquest investigador, un altre estudi va demostrar que el NNK indueix els tumors de pulmó en diferents espècies de rosegadors. Els nivells de NNAL en la sang poden, per tant, predir el risc de càncer de pulmó en rosegadors com en els éssers humans. A més, els nivells de NNAL són estables en els fumadors al llarg del temps, i una simple mesura pot reflectir amb precisió l’exposició d’un individu.

Branstetter i el seu col·lega Joshua Muscat, professor de salut pública, van examinar les dades de 1.945 adults fumadors que van participar en l’Enquesta Nacional de Salut i Nutrició que havien facilitat mostres d’orina per a les anàlisis de NNAL. Aquests participants també havien donat informació sobre el seu comportament respecte al tabac, incloent a quina hora solien fumar-se el seu primer cigarret del dia.

Els investigadors van trobar que al voltant del 32% dels participants fumaven als cinc minuts de despertar-se, el 31% ho feia entre 6 i 30 minuts després, el 18% entre 31 i 60 minuts més tard, i el 19% fumava més d’una hora després d’aixecar-se. A més, van trobar que els nivells de NNAL en sang dels participants tenien correlació amb la seva edat, l’edat a la qual van començar a fumar, el seu gènere i si hi havia o no un altre fumador a casa, entre altres factors.

Per als autors de l’estudi, el descobriment més important és que la presència de NNAL era més alta entre les persones que fumaven res més aixecar-se, amb independència de la freqüència amb la qual fumessin i altres factors que prediuen les concentracions d’aquesta substància.

«Creiem que la gent que fuma en llevar-se inhala més profundament, la qual cosa podria explicar els alts nivells de NNAL en la seva sang, així com el seu major risc de desenvolupar càncer oral o de pulmó», explica Branstetter. D’acord a la recerca, el moment de fumar el primer cigar del dia pot ser un factor important en la identificació dels fumadors d’alt risc i en el desenvolupament d’intervencions orientades cap als fumadors de bon matí.