No tots som persones sociables, però això no significa que no necessitem de l’amor humà i companyia. Pot ser que necessitem esforçar-nos una mica més, però totes les persones tenim l’habilitat de fer i mantenir amistats duradores. Abans d’etiquetar-te com un “solitari”, llegeix aquest article per aprendre com fer amics i ser sociable no important el tímid, callat i pessimista que puguis ser.

Part 1 de 2: Superar reserves personals

1. Deixa les teves inseguretats. Si constantment et crítiques a tu mateix i et dius que no ets agradable per a les persones que t’envolten, aquest missatge és el que posaràs en els altres i la gent s’allunyarà de tu. Abans de fer amics primer has de “creure” que pots fer amics.

a. Les persones que són tímides tendeixen a evitar el contacte social perquè anticipen un resultat negatiu. Tracta de no crear escenaris en el teu cap abans que aquests succeeixin, i prenles coses com venen.

b. Digues-te a tu mateix que ets sociable. Fins i tot si al principi no ho creus, mentre més et diguis que ets capaç de fer amics, que ets interessant i agradable, més fàcil serà que interactuis amb els altres. Tracta de dir-t’ho tots els dies. Si et comences a criticar a tu mateix dient coses com “Sóc un perdedor” llavors immediatament corregeix aquest pensament i digues-te a tu mateix que no és cert.

c. Fes una llista de les teves qualitats positives, no importa qui ets, tens qualitats positives que pots aportar a una amistat. Fes una llista de totes les coses que creguis que pots oferir als altres, com ser lleial, divertit, intel·ligent etc. Tracta de no enfocar-te en les coses superficials com la forma en que et veus.

2. Sigues positiu. Tots volen estar al voltant d’algú positiu, animat i feliç. Recorda que ser una persona negativa és la teva decisió; ningú està destinat a ser una persona negativa. No obstant això, portarà una mica de temps canviar la teva perspectiva.

a. Tracta de contrarestar cada pensament negatiu amb un positiu. No importa on estiguis o que estiguis fent, tracta de trobar almenys un aspecte positiu de la teva situació.

b. És important ser positiu quan parlis amb altres persones. Ningú vol estar al voltant de gent que constantment es queixa dels seus problemes. Això és important quan coneguis nova gent. Comparteix els punts positius de la teva vida en lloc dels negatius, i immediatament trobaràs gent que se senti atreta a tu i vulgui conèixer més sobre tu.

3. Deixa de jutjar als altres. Ningú és perfecte, ni tan sols tu. Si segueixes esperant al fet que algú perfecte arribi a la teva vida, estaràs esperant per un llarg temps. No necessàriament vol dir que has de ser amic de totes les persones que coneixes, però has d’estar disposat a conèixer persones abans d’allunyar-les.

a. Els teus amics no han de ser com tu. De fet, de vegades les millors amistats neixen de les persones amb personalitats oposades, o gustos oposats. No rebutgis a les persones solament perquè no comparteix el mateix gust per la música o opinions sobre política. El que importa és com l’altra persona et fa sentir quan aquestes al seu costat.

4. Sigues genuí. Si vols fer amistats veritables i duradores, hauràs d’estar disposat a deixar que els altres entrin a la teva vida i crear un sentiment de confiança mútua. Pregunta’ls com estan i escolta el que diuen. Ofereix suport si algú confia en tu, i sempre mantingues en secret la informació que comparteixen amb tu.

a. No facis xafarderies dels teus amics. Encara que una mica de xafarderia entre els teus amics de tant en tant pot ser inofensiu, fer-ho constantment o parlar negativament a les seves esquenes pot projectar una mala imatge de tu, i els teus amics es resistiran a confiar en tu en el futur.

b. Aprèn a posar-te en les sabates dels altres. Si apareix algun conflicte, considera la perspectiva de l’altra persona, i pensa en com et sentiries en la seva posició. Aprenent a sentir empatia t’ajudarà a reduir els sentiments de ràbia, gelosia i ressentiment que poden estar evitant que tinguis amistats veritables.

Part 2 de 2: Busca oportunitats per conèixer a altres persones

1. Observa el teu llenguatge corporal. Si estàs a una festa o una trobada social, el teu llenguatge corporal és extremadament important. Evita creuar els braços, parar-te en el passadís, arrugar el front, o observar detingudament al teu telèfon, totes aquestes coses suggereixen que no vols que ningú se t’apropi.

a.. Assegura’t de somriure. Somriure et fa veure com una persona oberta a conèixer altres persones, menys intimidant i més atractiva. Fins i tot si has de forçar-la, posa un somriure en el teu rostre. Eventualment t’acostumaràs a això.

2. Parla amb estranys. Si vols ser una persona sociable, no pots separar la teva vida sociable de la teva vida laboral, vida escolar o vida familiar. Per ser en realitat sociable, has de ser amistós en tots els aspectes de la teva vida. Practica això en saludar i ser amistós amb tots els que trobis, des de la persona del banc, els teus mestres fins al cambrer d’una cafeteria.

3. Pren la iniciativa. No esperis constantment que els teus amics et truquin i facin plans. Ser passiu i no iniciar plans fa l’efecte que no t’interessa la seva amistat. Si vols veure als teus amics, aixeca el telèfon i truca’ls

a. Considera fer una festa i convida a tots els teus amics, companys i companyes de feina. Digues que poden portar als seus amics i fer l’esforç de conèixer nous amics.

b. Realitza activitats divertides per convidar als teus amics. Convida’ls a esmorzar i pregunta’ls si volen veure una pel·lícula, o digues que realitzin una activitat a l’aire lliure.

4. Digues sí a noves oportunitats. Amb cada nova situació et dónes l’oportunitat de conèixer noves persones. Si algú et convida a una festa on no coneixes a ningú, llavors dóna un sí. Mai saps a qui pots conèixer, i si no coneixes a ningú no tens res a perdre.

a. Crea noves oportunitats per a tu mateix. Realitza nous passatemps, uneix-te a algun equip d’esport, o viatja a algun lloc. Intenta seleccionar activitats que involucrin estar envoltat d’altres persones.

Font: wikihow.com

Per al nen. Mètodes personals útils

• Demana que et repeteixin les instruccions.
• Anota en una llibreta allò que necessitis recordar, cada tema en diferents seccions i porta sempre la llibreta amb tu.
• Escriu notes, recordatorias i col·loca-les en llocs visibles (frigorífic, mirall, armari).
• Crea una rutina diària i utilitza alarmes (despertador, mòbil).
• Elabora una llista amb el que necessites fer.
• Elabora un calendari per realitzar les tasques.
• Divideix les tasques en petits grups.
• Fixa una data o una hora límit per a cada tasca.
• Assegura’t que les acabes.
• Treballa en un lloc silenciós.
• No facis diverses coses alhora.
• Quan treballis, fes petits descansos.
• Fes exercici, segueix una dieta equilibrada, dorm suficients hores.

Per als pares. Normes de conducta a seguir

• Parar esment al nen escoltant-li i parlant-li amb paciència, comprenent
el seu patró de conducta i explicant-li els plans per ajudar-li.
• Que el nen no vegi discordança entre els pares respecte a les pautes d’actuació.
• No actuar amb ell de forma excessivament permissiva. És convenient que li proporcionin poques normes de conducta però que aquestes siguin clares i coherents. Un ambient sense una normativa clara augmenta l’ansietat i confusió del nen. Utilitzar el “no” quan el nen demani o exigeixi coses poc raonables i explicar el perquè de forma precisa i raonada.
• Utilitzar els interessos del nen i emprar-los com a motivació per ajudar-li a aprendre
de forma més eficaç. Per exemple: “quan acabem aquesta tasca pots jugar amb la videoconsola”. 
• Augmentar la seva autoestima i confiança en si mateix, ponderant els seus èxits per
modests que siguin, no ressaltant els seus fracassos o enlletgint la seva conducta de
forma reiterada.
• Mantenir a casa unes normes de vida, consensuades prèviament pels pares. Per exemple: mantenir si és possible l’horari d’activitats diàries (bany, menjars, tasques).
• Evitar estímuls d’alta intensitat (sorolls, llums, crits). El nen respondrà de forma exagerada a aquests estímuls, crits o ordres fortes.
• Comunicar al nen amb suficient antelació qualsevol possible canvi en la dinàmica de la llar de manera que pugui adaptar-se a ella.
• Fer-li partícip de les tasques domèstiques que pugui realitzar segons les seves capacitats i lloar-li quan intenti actuar per si mateix. 
• Comentar tranquil·lament amb ell les seves males actuacions i errors, explicant-li que és
necessari evitar les presses i pensar abans d’actuar. És bé que pensi en alternatives a les seves equivocacions per no repetir-les.
• Diferenciar entre les conductes voluntàries i les involuntàries. Els càstigs aplicats a les accions voluntàries haurien de ser conseqüències lògiques dels seus actes.
• Situar al nen mentre fa els deures en un lloc proper al seu per mantenir contacte visual i més supervisió. Evitar estímuls que els distreguin (finestra, taula desordenada, joguines, etc).
• És convenient donar ordres clares i concises, acompanyant aquestes ordres de
contacte ocular i si és necessari fent-les-hi repetir al nen en veu alta. 
• Ressaltar l’èxit i no el fracàs. Motivació constant. Usi llenguatge positiu usant frases com “tu pots fer-ho”, “!què bé ho has fet!”. 
• Controlar la “intendència escolar” abans d’anar al col·legi com si fos una assignatura més (agenda, llibres, llapis, etc).
• Procurar fraccionar les tasques i deures a realitzar a casa, utilitzant temps més curts. Les tasques llargues han de dividir-se en parts. 
• Recordar també que algun d’aquests nens presenten un “odi a llegir”. Organitzar
la lectura de manera que es motivi al nen.
• Evitar trucades d’atenció en públic. Comentar el seu comportament en privat.
• Tenir en compte que el seu comportament empitjora en certes situacions amb menor control (aniversari, reunions familiars, etc).
• Les activitats extraescolars són importants per a aquests nens, sempre que
els agradin i que serveixin per millorar la seva autoestima.
• Mantenir entrevistes personals amb el professor/a cada cert temps, supervisant
a casa el treball escolar del nen. 
• En resum, convertir l’entorn familiar en un ambient afavoridor per al nen
• Utilitzar com a càstig “l’absència d’amb TDAH i no en un ambient hostil. premi”. Evitar càstigs físics o molt perllongats, solen ser contraproduents i d’escassa eficàcia.
• Quan faci alguna cosa bé, reforçar-ho amb un somriure o una paraula d’elogi. El reforç positiu amb un sistema de “punts” pot ser molt beneficiós.
• Davant la hiperactivitat motriu, permetre-li la possibilitat de moure’s en situacions tals
com: temps de menjars, deures, etc.

S’anomenen MDPV, metoxetamina, AH-7921 i 25I-NBOME. Al carrer se les coneix com “ona de marfil” “smile” “sals de bany” o “Special M”. L’Agència Europea de Drogues acaba de llançar una alerta després de detectar que ja han causat, al menys, 137 morts i centenars d’intoxicacions que han requerit hospitalització. A Espanya encara no s’han registrat víctimes mortals, però totes, tret d’una, estan circulant pel nostre país.

Las quatre són drogues sintètiques, substàncies a l’alça a tot el món que tenen a internet la finestra perfecta per donar-se a conèixer i comercialitzar-se. Els traficants tenen a més un avantatge sobre la policia: moltes d’elles són legals. Des que una d’aquestes noves drogues apareix en el mercat, es detecta com a substància perillosa i es declara il·legal a tota Europa «pot transcòrrer i any i mig», lamenta Rosario Sendino, consellera tècnica del Plan Nacional Sobre Drogues (PNSD). La maquinària burocràtica és molt lenta i, mentres, els traficants poden fabricar, distribuir i vendre sense risc de patir penes de presó.

Riscos impredictibles

Europa ha posat en marxa la seva maquinària per prohibir aquestes últimes 4 drogues detectades. Abans s’ha de comprobar si estan produint danys i si són substàncies que a més s’utilitzen legalment en la fabricació de medicaments o productes industrials

Mentre aquestes substàncies es venen com una alternativa legal a la ketamina o l’LSD. Aquest és el perill, segons l’experta del ministeri de sanitat: «Als nois se’ls transmet que estan consumient una cosa legal i ho associen a quelcom no nociu. Però consumeixen una substància d’origen i composició desconeguda, igual que els seus efectes».