La importància d’exterioritzar

Les persones diferim en el grau amb què comuniquem els nostres pensaments, emocions i inquietuds internes. Si reflexionem sobre això, no aprofundim igual sobre nosaltres mateixos amb un amic o familiar íntim amb el qual ens sentim confiats, que amb algú desconegut. A més, si ho traslladem a l’àrea dels conflictes, tots diferim en el nivell d’emocionalitat que mostrem davant dels altres, podent diferenciar de forma més o menys clara, a aquells que semblen no tenir cap tipus de pudor a exposar tot el que senten i pensen, i aquells altres que difícilment parlen sobre ells mateixos.

El problema sorgeix quan, o bé ens comuniquem o exterioritzem de manera inadequada, i/o ho fem en poques ocasions. En aquests casos, les conseqüències poden ser diverses, i repercuteixen tant a nivell personal com al nostre entorn. Així, quan adoptem l’estratègia de guardar-nos les coses, podem anar acumulant una sensació de malestar intern que es pot anar accentuant amb el pas del temps. A més, podem fins i tot arribar a tenir la sensació de que no tenim dret a manifestar el que volem. Al costat d’això, els altres poden considerar que no els tenim prou confiança com per obrir-nos, i fins i tot de vegades, poden “utilitzar-nos” per exposar tot el que els preocupi a ells ja que difícilment reconeixerem que ens afecta o importa. A l’altre extrem, si ens acostumem a manifestar les nostres inquietuds de forma inadequada, amb agressivitat, o de manera excessiva, principalment podem provocar que els altres s’allunyin de nosaltres, i això repercuteix clarament en la nostra autoestima. Entre les possibles causes que podem trobar per decantar-nos per una o altra alternativa, podem trobar les següents:

Dificultats en la identificació: Especialment en el cas de no exterioritzar, en moltes ocasions hi ha una clara dificultat per identificar el que sentim i per posar nom a les nostres emocions. Això s’explica en part per no haver après a observar-les o per haver-les estat evitant.
Por: Aquest és un mecanisme clau. Diferents tipus de por poden allunyar-nos de manifestar el que ens inquieta. Un d’ells pot ser la por a mostrar-nos vulnerables o dèbils. Certes persones tenen la sensació de que si s’obren, reflecteixen una imatge negativa, i mitjançant la qual els altres poden en certa manera aprofitar-se. En segon lloc, pot existir una por a afrontar l’emoció per considerar-la a aquesta perjudicial o immanejable. També pot aparèixer una temor a generar conflictes o a fer mal a algú amb els nostres comentaris.
Trets de personalitat: El principal podríem dir que es vincula a la introversió. Es tractaria d’un mecanisme innat que ens impedeix o limita l’expressió de pensaments i emocions. Aquest resulta especialment difícil de modificar, de manera que requerirà un entrenament i treball intensiu.
Aspectes ambientals: Moltes vegades pot no dependre tant de nosaltres. Per exemple en famílies on s’accepta i normalitza la no comunicació emocional, o fins i tot es censura aquesta, pot precipitar que la persona adopti aquesta tendència. En contrast amb aquesta situació, hi ha ambients que fomenten l’expressió disfuncional, provocant l’efecte contrari.

Tot això tindrà més o menys pes depenent de la persona. Tot i així, fàcilment precipitarà que apareguin les estratègies exposades anteriorment: evitació o retraïment, o un exteriorització inadequada. Per això, si ens conscienciem i aprenem estratègies mitjançant una intervenció específica podem arribar a desenvolupar formes alternatives i sobretot beneficioses tant per a nosaltres com per als altres. Entre els beneficis que podem trobar és important esmentar els següents:

Confiança i autoestima: Una cosa que ràpidament podem notar és que amb un adequat maneig dels nostres sentiments i missatges, guanyem en autoconfiança. A més, com hem comentat, els altres també poden agrair que exterioritzem el que ens inquieta, ja que es possibilita una relació més sincera i transparent, transmetent tenir confiança en els altres.
Comunicació: Aquesta dada resulta més o menys evident, però convé recordar-ho. Amb el temps possibilitem que ens expressem cada vegada amb més fluïdesa i de manera més objectiva, cosa que té un clar benefici no només per a nosaltres, ajudant-nos a aprendre de nosaltres mateixos, sinó per als altres, permetent-los tenir les dades de forma clara i concisa per poder comprendre’ns i assessorar-nos en cas de necessitar-ho.
Alliberament: És quelcom que podem experimentar a curt termini, i es refereix a la sensació d’alleujament que produeix treure coses que ens pertorben. Per això, es diu que exterioritzar pot ser en si mateix fins i tot terapèutic.
Maneig emocional: Finalment, externalitzar adequadament també comporta un millor maneig de les emocions tant pròpies com alienes. Afavoreix que identifiquem millor i més ràpidament els estats d’ànim en general, i augmenta la nostra capacitat empàtica.

Hi ha molts altres beneficis, i diferents alternatives de tractament que poden permetre’ns desenvolupar les estratègies necessàries per aconseguir-los. Un altre aspecte a remarcar, és, que encara que no cal patir una problemàtica específica per manifestar aquestes dificultats, hi ha patologies on acostuma a aparèixer amb més freqüència. Entre elles la depressió, l’ansietat, els problemes d’autoestima i fins i tot certs trastorns de personalitat.

Si t’interessa el tema exposat, o t’agradaria preguntar qualsevol cosa que consideris rellevant, posa’t en contacte amb els nostres professionals. En el nostre centre de Mataró et facilitarem tot allò que necessitis.

El Trastorn d’Estrès Postraumàtic (TEPT) en la infància

Els problemes psicològics i emocionals apareixen en totes les poblacions, i es reparteixen per totes les edats, sense excepció. Encara que en ocasions es manifesten de manera molt similar entre les diferents etapes vitals, en altres ocasions poden reflectir aspectes significativament diferents. És per això que hem de precisar i tenir en compte les característiques i el nivell evolutiu de l’individu, i especialment en nens, en els quals la manifestació de la simptomatologia pot canviar sorprenentment ràpid en molt poc temps.

Una de les categories més interessants és el Trastorn d’Estrès Postraumàtic (TEPT). Aquest, tot i que inicialment es concebia com una sèrie de reaccions lleus i transitòries a situacions específiques, poc a poc es va evidenciar que existien persones que mostraven presentacions greus i duraderes. El trastorn, a nivell general, es defineix com l’exposició a la mort, lesió greu o violència sexual (real o amenaçada), que comporta la presència de símptomes d’intrusió (records freqüents, somnis angoixants, reaccions fisiològiques …), evitació, alteracions cognitives i de l’estat d’ànim, i afectació de l’alerta i la reactvidad (irritabilitat, comportament imprudent, problemes de concentració …), i que té una durada superior a un mes. En aquest sentit, recentment s’ha comprovat que els nens reflecteixen certes peculiaritats, recalcant que fins i tot resulta tan o més important obtenir informació d’aquests mateixos i contrastar-la amb la dels pares. Això és així a causa principalment del fet que els pares tendien a informar d’un menor patiment del nen, com ara de nivells d’ansietat significativament més baixos en comparació amb els declarats pels petits. Per tot això, els diferents sistemes de classificació dels trastorns mentals han inclòs recentment especificacions pel que fa als símptomes en nens i adolescents.

En la infància, s’ha remarcat que la reacció inicial pot ser una conducta agitada o desorganitzada. De la mateixa manera que en la depressió, la irritabilitat pot estar especialment present, i el que pot semblar un problema de comportament, en realitat emmascara un component emocional i de patiment important. Al costat d’això, i sobretot en edat preescolar i escolar, és freqüent la reescenificació de diversos aspectes de la catàstrofe durant el joc. Per això, observar el seu comportament en aquesta situació resulta clau de cara  al diagnòstic i al tractament. Convé a més destacar que, tot i que al principi el joc pot formar part dels símptomes, si aquest evoluciona pot convertir-se en part del procés de recuperació, ja que facilita el reprocessament de l’esdeveniment traumàtic. Un altre aspecte a considerar és que els nens poden manifestar major freqüència i intensitat de pors específiques davant estímuls relacionats amb l’experiència, però no davant aquells no relacionats. Per exemple, si el succés va passar en un lloc específic, o davant objectes concrets, poden mostrar un intens malestar davant aquests o semblants en el futur. D’altra banda, solen produir-se dificultats de separació de les figures importants, mostrant una excessiva dependència (p.ex., reticència a anar a l’escola o voler dormir amb els pares). Són freqüents també els problemes de son, el baix rendiment escolar, la pèrdua d’interès en activitats que abans es gaudien, i fins i tot un sentiment de culpa per haver sobreviscut.

Finalment, convé tenir especialment present que no tots els nens experimenten el mateix patró o intensitat de símptomes. La reacció pot variar en durada i fluctuació al llarg del temps. En aquest sentit, alguns dels factors que influeixen en les reaccions són: les diferències individuals en vulnerabilitat (prèvia al succés), el grau d’exposició al succés (no és el mateix haver-se vist involucrat que haver-ho presenciat), i les reaccions dels pares.

L’atenció i intervenció en infantojuvenil és un camp que està creixent cada vegada més, procurant detectar característiques específiques i focalitzant els intents de solució cap a les diferents etapes. En el nostre centre situat a Mataró, t’oferim una atenció professional i individual, comptant amb un equip multidisciplinari que et permetrà resoldre tots els teus dubtes. Truca’ns sense compromís, t’ajudarem.

El Benefit Finding

De vegades sembla que esperem a perdre o a que passi alguna cosa per valorar allò que tenim. És famosa la frase “no valorem a algú o alguna cosa fins que ho perdem”. Doncs bé, res més lluny de la realitat, en certs moments aquesta afirmació sembla complir-se de manera gairebé literal. Aquest és el cas del Benefit Finding, un fenomen descrit recentment que fa referència a la reacció psicològica davant el càncer que porta a algunes persones a apreciar detalls de la seva vida que fins llavors havien obviat o oblidat. Així, tot i que es va començar a descriure específicament per a aquesta patologia, s’ha comprovat que és més que adequat aplicar-lo a moltes altres situacions, especialment relacionades amb certes malalties.

S’ha postulat que l’aparició d’aquest fenomen està relacionat amb l’afrontament de l’estrès i el malestar emocional. D’aquesta manera, apareixeria com un mecanisme que ens permet esmorteir el patiment per la situació que estem vivint. Com sabem, hi ha diferents maneres de combatre els estressors tant externs com interns, però no tots resulten eficaços. A nivell general, diferents estudis han evidenciat que el estar en possessió de certs recursos psicològics i socials, possibilita trobar beneficis en relació als esdeveniments vitals estressants, permetent a més desenvolupar intervencions preventives per millorar la salut i el seu afrontament. En concret, el suport social percebut resulta especialment important en la millora del nostre estat físic i mental. També és important remarcar que el terme aquí descrit afecta persones de qualsevol edat, i es considera un mecanisme inconscient i automàtic. És com si tinguéssim un escut que s’activa davant les situacions d’alt patiment i sobretot davant aquelles que resulten incontrolables.

És necessari passar per aquests moments per valorar i apreciar més la nostra vida? La resposta és no, però sembla que en aquestes ocasions ens veiem especialment obligats. Per això, des d’aquí volem emfatitzar la importància que té centrar-nos i valorar el present. El fet que apareguin fenòmens com el descrit evidència que moltes vegades ens tornem autòmats del nostre dia a dia. Estem tant centrats en el passat i en el futur que passem pel present sense processar-lo, i sobretot, sense viure’l!. És cert que la nostra societat està parcialment impregnada de preocupació, per la nostra feina, la nostra família, els nostres amics … I aquesta es descriu com l’estat d’inquietud i malestar relacionat principalment amb possibles esdeveniments futurs, o amb aspectes que ja han passat però que, paradoxalment, busquem remeiar o canviar. Això, quan apareix de manera molt marcada i reiterativa pot donar lloc a certs problemes psicològics com els trastorns d’ansietat o la depressió. Així i tot, en ocasions és cert que sembla inevitable caure en aquesta temptació. Tot i això, hemDe vegades sembla que esperem a perdre o a que passi alguna cosa per valorar allò que tenim. És famosa la frase “no valorem a algú o alguna cosa fins que ho perdem”. Doncs bé, res més lluny de la realitat, en certs moments aquesta afirmació sembla complir-se de manera gairebé literal. Aquest és el cas del Benefit Finding, un fenomen descrit recentment que fa referència a la reacció psicològica davant el càncer que porta a algunes persones a apreciar detalls de la seva vida que fins llavors havien obviat o oblidat. Així, tot i que es va començar a descriure específicament per a aquesta patologia, s’ha comprovat que és més que adequat aplicar-lo a moltes altres situacions, especialment relacionades amb certes malalties.

S’ha postulat que l’aparició d’aquest fenomen està relacionat amb l’afrontament de l’estrès i el malestar emocional. D’aquesta manera, apareixeria com un mecanisme que ens permet esmorteir el patiment per la situació que estem vivint. Com sabem, hi ha diferents maneres de combatre els estressors tant externs com interns, però no tots resulten eficaços. A nivell general, diferents estudis han evidenciat que el estar en possessió de certs recursos psicològics i socials, possibilita trobar beneficis en relació als esdeveniments vitals estressants, permetent a més desenvolupar intervencions preventives per millorar la salut i el seu afrontament. En concret, el suport social percebut resulta especialment important en la millora del nostre estat físic i mental. També és important remarcar que el terme aquí descrit afecta persones de qualsevol edat, i es considera un mecanisme inconscient i automàtic. És com si tinguéssim un escut que s’activa davant les situacions d’alt patiment i sobretot davant aquelles que resulten incontrolables.

És necessari passar per aquests moments per valorar i apreciar més la nostra vida? La resposta és no, però sembla que en aquestes ocasions ens veiem especialment obligats. Per això, des d’aquí volem emfatitzar la importància que té centrar-nos i valorar el present. El fet que apareguin fenòmens com el descrit evidència que moltes vegades ens tornem autòmats del nostre dia a dia. Estem tant centrats en el passat i en el futur que passem pel present sense processar-lo, i sobretot, sense viure’l!. És cert que la nostra societat està parcialment impregnada de preocupació, per la nostra feina, la nostra família, els nostres amics … I aquesta es descriu com l’estat d’inquietud i malestar relacionat principalment amb possibles esdeveniments futurs, o amb aspectes que ja han passat però que, paradoxalment, busquem remeiar o canviar. Això, quan apareix de manera molt marcada i reiterativa pot donar lloc a certs problemes psicològics com els trastorns d’ansietat o la depressió. Així i tot, en ocasions és cert que sembla inevitable caure en aquesta temptació. Tot i això, hem de plantejar-nos la possibilitat de considerar l’alternativa que proposem.

Estratègies com el mindfulness poden ajudar-nos a combatre aquesta tendència i a “millorar el moment”. Promou un estil de vida centrat en l’ara, i buscant especialment no jutjar les nostres experiències, estats d’ànim i pensaments. En aquest sentit, podem arribar a comprendre que les nostres preocupacions difícilment es centren en coses del moment actual, de l’ara, relacionant-se molt més amb prediccions futures i amb valoracions del passat.

Hi ha diferents alternatives terapèutiques que inclouen aquesta pràctica entre els seus objectius. Si estàs interessat i/o consideres que et pots beneficiar, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicòlegs, situat a Mataró. T’oferirem tota la informació i ajuda que necessitis. de plantejar-nos la possibilitat de considerar l’alternativa que proposem.

Estratègies com el mindfulness poden ajudar-nos a combatre aquesta tendència i a “millorar el moment”. Promou un estil de vida centrat en l’ara, i buscant especialment no jutjar les nostres experiències, estats d’ànim i pensaments. En aquest sentit, podem arribar a comprendre que les nostres preocupacions difícilment es centren en coses del moment actual, de l’ara, relacionant-se molt més amb prediccions futures i amb valoracions del passat.

Hi ha diferents alternatives terapèutiques que inclouen aquesta pràctica entre els seus objectius. Si estàs interessat i/o consideres que et pots beneficiar, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicòlegs, situat a Mataró. T’oferirem tota la informació i ajuda que necessitis.

L’Alexitímia

La detecció, i molt menys la comprensió i exteriorització de les nostres emocions no suposa una tasca senzilla. En moltes ocasions ens costa determinar què ens passa, perquè ens sentim de determinades maneres, des de quan, i fins i tot què ha fet que ens sentim així. Tot això constitueix el que anomenem alexitímia, terme introduït el 1972 pel psiquiatre Sifneos ( ‘a’ -sin-, ‘lexis’ -paraula-, ‘thimos’ -afecte-) definint-lo com la incapacitat per detectar, reconèixer i per tant posar nom i expressar les nostres pròpies emocions. Tot i que inicialment es va associar a un desordre neurològic, actualment s’ha comprovat que pot aparèixer en diferents problemàtiques i estats emocionals.

Aquest fenomen té importants repercussions tant en la persona que el pateix com especialment en el seu entorn més proper. Principalment les limitacions es relacionen amb les relacions interpersonals, ja que aquestes difícilment són retroalimentades a nivell emocional. És a dir, “l’alexitímic” posseeix dificultats tant per detectar les emocions generades internament (p.ex., frustració per no aconseguir una meta o objectiu personal), com les provocades de manera externa (per exemple, no mostrar entusiasme o il·lusió davant d’una bona notícia). D’aquesta manera, les persones properes poden definir-lo com fred, o excessivament pragmàtic. A més, i per paradoxal que sembli, el fet de tenir aquesta mancança no eximeix a la persona d’experimentar patiment. D’aquesta manera, és important tenir en compte que acostumen a manifestar els símptomes típics de qualsevol estat emocional, com plor, taquicàrdia, tremolor … estant la seva dificultat relacionada amb la detecció i l’expressió del que senten, no en el fet o no d’experimentar-ho. Així, el no saber definir el seu estat, els dificulta molt la tasca d’autoregulació de la seva emoció.

Com s’ha indicat, al principi es relacionava amb un dany neurològic, ja que la seva aparició es reflecteix especialment en els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, i entre ells en l’Autisme. Tot i això, recentment s’accepta la hipòtesi d’una etiologia multifactorial, és a dir que entren en joc tant elements biològics com ambientals. Això és així pel fet que s’ha evidenciat que pot aparèixer en moltes altres situacions i problemàtiques, entre elles problemes de l’estat d’ànim com depressió o ansietat (especialment en la primera d’aquestes), i fins i tot en alguns Trastorns de Personalitat, com el Límit o el Antisocial. En aquest sentit, s’ha parlat d’una certa predisposició a la alexitímia, de possibles experiències traumàtiques que propicien la seva aparició, i fins i tot d’un aprenentatge continu en el qual es tapen o inhibeixen certs estats emocionals. En la línia de l’últim comentat, val la pena esmentar la importància d’una educació emocional adequada des d’edats primerenques, en la qual no s’invalidin les emocions, i on es propiciï una correcta expressió i canalització d’aquestes.

Finalment, i encara que sigui una tasca complicada, és important no confondre la alexitímia amb la negació, o millor dit, amb el fet de no voler acceptar o expressar certs estats emocionals. En el primer cas parlem d’una incapacitat, d’una limitació, i en el segon ens estem referint més a un acte més o menys intencional. Aquesta última alternativa acostuma a presentar-se en patologies com el Trastorn de Conducta.

La identificació i regulació emocional és clau per aconseguir un estat d’ànim personal òptim. A més, permet la creació i el manteniment de les nostres relacions amb els altres, ja que la majoria, per no dir totes, es basen en aquesta reciprocitat emocional comentada. Pots plantejar i resoldre els teus dubtes posant-te en contacte amb el nostre centre de Psicologia, situat a Mataró. Allà, els nostres professionals et proporcionaran una atenció individual i personalitzada.