La sobreimplicació emocional

Podríem dir que la major part de la nostra vida ens la passem construint llaços amb els altres. Des del naixement, i fins i tot abans d’aquest, establim vincles i aprenem a desenvolupar-nos en un món social. En un primer moment, principalment amb els nostres pares, per a posteriorment seguir amb altres familiars propers, amics i professors de l’escola, companys de treball, etc. Amb cada un d’aquests vincles enriquim el nostre la nostra vida emocional, obtenint estabilitat i seguretat. Tot i això, de vegades la nostra forma d’encarar o interpretar aquestes relacions pot causar-nos malestar, sent una d’aquestes situacions la sobreimplicació emocional.

Quan es tracta de persones properes, vam desenvolupar un tipus d’aferrament diferent, podríem dir-especial, proper o fort. Pot ser tan potent que a nivell emocional passem a vincular fins i tot certs aspectes personals a l’altre o uns altres, com si certes persones constituïssin peces del que nosaltres som. Això, d’una banda, ens aporta benestar (principalment a través d’estabilitat), però de l’altra, pot comportar diferents problemes. Entre ells la dependència és un dels principals, podent tenir la sensació fins i tot que perdem, en part, la nostra identitat, deixant-nos portar per les opinions i decisions d’aquells que considerem importants, i en ocasions, fins i tot més importants que nosaltres mateixos. Al costat d’això, la sobreimplicació emocional suposa una altra de les conseqüències més significatives. Aquesta pot passar-nos desapercebuda, i fins i tot veure-la com útil, però res més lluny de la realitat.

Podem definir la sobreimplicació com la tendència a preocupar-nos i responsabilitzar-nos per qüestions alienes a nosaltres, de manera excessiva. Aquesta, com s’ha comentat, pot tenir el seu origen en un vincle emocional fort i proper amb una altra persona, la qual cosa sembla “justificar” que fem nostres, les seves inquietuds i problemes. A més, però, certs trets de personalitat també poden acostar-nos a actuar així, com ara la Afabilitat o el Neuroticisme. Sigui com sigui, aquest tret pot manifestar-se de diferents maneres:

  • Sobreprotecció: Podria definir-se com el fer per l’altre tot allò que podria i hauria de fer; Advertències constants sobre diferents perills, prohibir anar a certs llocs per por, parlar o actuar per l’altre … Són alguns dels exemples que ens podem trobar.

  • Control: El voler saber en tot moment quins són els moviments de l’altra persona, i fins i tot el procurar anticipar i fins i tot estructurar el seu context pot suposar un problema important. A més, impedim que l’altra persona es desenvolupi de forma autònoma i independent.

  • Sacrifici: Podem fins i tot abandonar certes responsabilitats personals en detriment de l’altre. Novament aquí, no només ens anem anul·lant, sinó que també vam frenar el desenvolupament i la posada en pràctica de certes competències de l’altre.

  • Catastrofización: Finalment, el dramatitzar davant gairebé qualsevol cosa que li passi o li pugui succeir a l’altre és una cosa característic de la sobreimplicació. Amb això, creiem estar prevenint un mal major, generant certs dubtes i por, i fomentant que en futures ocasions aparegui inseguretat.

Això pot tenir conseqüències tant per a “el protegit”, com per als actors, els quals entre altres poden arribar a tenir problemes com estrés i ansietat. És important prendre consciència de les característiques esmentades, i tenir en compte la gran repercussió que pot tenir actuar d’aquesta forma. Potser, una de les principals dificultats suposa el fet d’acceptar que no és beneficiós ni per a nosaltres, ni per als altres. Ben al contrari, a llarg termini no només ens desestabilitza, sinó que pot fins i tot facilitar que els nostres vincles es trenquin.

Si ens vols conèixer o plantejar algun dubte, posa’t en contacte amb els nostres professionals. El nostre centre de psicologia està situat a Mataró, allà et facilitarem tota la informació que necessitis.

La importància de la comunicació

Formem part d’un món on les interaccions, la vida social, constitueixen un dels aspectes més definitoris i significatius de la nostra condició humana. La comunicació, i amb aquesta ens referim no només a l’ús de paraules, sinó a l’intercanvi de missatges (verbals i no verbals), resulta un vehicle primordial per a la creació i el manteniment de vincles. Tots els àmbits (laboral, familiar, social …) requereixen aquest component, suposant una eina en les nostres vides. Per això, i encara que en ocasions ho oblidem i fins i tot considerem que és millor evitar-ho, la comunicació entre tots els membres és un element fonamental.

En la línia del que introduït, en primer lloc hem de tenir en compte que “és impossible no comunicar”. És a dir, fins i tot quan no tenim ganes i ens tanquem en la nostra habitació, o evitem la mirada, o fins i tot quan ens anem a fer un volt, estem comunicant! En aquest cas podríem transmetre enuig, disgust, desinterès, por … Emocions que habitualment ens allunyen d’allò que ens genera malestar. Ja simplement amb això ens podem fer una idea de la rellevància d’aquest procés (la comunicació), podent considerar-gairebé tot inherent a ell. Al costat d’això, els errors o dificultats en la comunicació es poden donar de dues formes: quan no es comunica o quan es fa de manera errònia o problemàtica. En el primer dels casos, parlem d’aquelles persones en les quals predomina un estil evitador de conflictes, en què cada acostumem a voler solucionar el problema per la nostra part, i on es transmet un clima de desconfiança cap als altres, generant una tensió que acostuma a perpetuar-se i accentuar-se amb el temps. Això pot predisposar i és característic de problemes com la depressió o l’ansietat, on la repressió d’emocions és un aspecte característic. En la segona opció, tenim diferents possibilitats; podem trobar-nos amb interaccions agressives, dominants o autoritàries, fredes o distants, o fins i tot buides (es deixa de banda el conflicte i es toquen temes banals). Evidentment, l’edat i paper que es tingui ens pot facilitar comprendre el tipus de relació. Però no per això hem de justificar i molt menys enfortir certs comportaments.

En aquest sentit, l’edat no ha de ser un impediment ni una excusa per millorar la manera de relacionar-nos. Tant un nen petit com una persona gran necessiten escoltar i ser escoltats. Però això sí, haurem adaptar els nostres missatges al moment evolutiu i al nivell de comprensió. Tot i això, hi ha unes pautes comunes que és important conèixer, recordar, i respectar:

  • Escolta activa: Encara que pugui sonar senzill, quan estem immersos en el nostre dia a dia de vegades se’ns oblida. La predisposició i actitud d’escolta, sense jutjar, pot afavorir un clima de confiança, de comoditat. És cert que tots ho trobem a faltar en moltes situacions, però tenir el recordatori pot ajudar-nos a prioritzar-en nosaltres mateixos, afavorint que també surti dels altres.

  • Empatia i respecte: Comprendre i respectar l’opinió i les inquietuds de l’altre pot ser una de les tasques més àrdues, i més quan creiem que tenim raó. Encara que això sigui així, ser flexibles i procurar entendre com se sent l’altre en tot moment, ens pot ajudar a enfrontar-nos a la situació amb més garanties d’èxit, resolent de manera més eficient.

  • Assertivitat: Es podria dir que les dues habilitats anteriors queden englobades aquí. Ser assertiu significa comunicar els nostres drets i necessitats respectant i sense vulnerar les de l’altre. Requereix prendre consciència de la importància d’exterioritzar els nostres pensaments i emocions, per perjudicials que ens semblin. El posar sobre la taula el que ens preocupa o ens fa sentir malament facilita que els altres es facin una idea de la situació, i a més pot servir-nos per treure cert malestar.

Hi ha diferents pautes a tenir en compte a l’hora de comunicar-nos. Hem de treballar-tant a nivell verbal com no verbal. Les aquí exposades són tres principis generals que és important recordar. Si vols complementar la informació, o tens alguna pregunta sobre aquest o un altre tema, els psicòlegs i psiquiatres del nostre centre et proporcionaran tot el que necessitis. No ho dubtis i truca’ns!

Alcoholisme: característiques i problemes associats

El consum de substàncies és un dels problemes més importants i prevalents en la nostra societat. Diem substàncies perquè en aquestes s’inclouen aquelles considerades legals, com el tabac o l’alcohol, com no legals (cocaïna, cànnabis, heroïna …). D’entrada, és important no confondre legalitat amb perillositat, tendint a considerar com més inofensives a les legals. L’alcohol és la droga legal més consumida al nostre país; observant a més un augment progressiu i iniciant-se cada vegada a edats més primerenques.

Tot i que existeixen diferents concepcions, a grans trets podem definir l’alcoholisme com la malaltia caracteritzada per la intensa necessitat d’ingerir alcohol, existint per tant dependència física, i manifestant-se a través de diferents símptomes d’abstinència quan no és possible ingerir-lo. A més, conforme més es consumeix, més dosi es necessita per aconseguir el mateix estat d’embriaguesa, desenvolupant-se així la tolerància. És considerat per l’Associació Mèdica Nord-americana com una patologia crònica, progressiva i mortal. Entre les seves causes, s’han proposat diferents explicacions: d’una banda, s’ha indicat que qui té pares alcohòlics, posseeix una major probabilitat de desenvolupar aquesta problemàtica, i especialment quan és el pare (25-50%). D’altra banda, hi ha diferents factors psicosocials, com l’ansietat o la depressió, els quals poden afavorir que la persona acudeixi a estratègies com el consum per mitigar el malestar. Al costat d’aquests, s’ha indicat que l’adolescència suposa un període crític i de vulnerabilitat. Cada vegada són més els joves que s’inicien a edats primerenques, i el que comença sent per diversió pot acabar transformant-se en un problema greu.

En la línia de l’últim comentat, a continuació se citen alguns dels problemes, i especialment trastorns mentals produïts pel consum d’alcohol.

  • Trastorns Aguts: Aquí s’emmarquen aquelles problemàtiques que es produeixen davant d’un consum a curt o mitjà termini. Entre elles hi ha la intoxicació alcohòlica, la síndrome d’abstinència no complicat, el delirium tremens, la al·lucinosi aguda, els blackouts i els trastorns del son. Tots ells apareixen de manera brusca, però alguns s’associen a la presa d’alcohol (intoxicació, al·lucinosi …) i altres al seu abstinència (delirium tremens, o síndrome d’abstinència no complicat).

  • Trastorns crònics: En aquest cas, parlem d’alteracions que apareixen després d’un consum més continuat, fent-ho de forma lenta i insidiosa, i considerant a més irreversibles. Entre elles hi ha les alteracions cognitives (principalment trastorns intel·lectuals i pèrdues de memòria), la demència alcohòlica, l’Encefalopatia de Wernicke i la Síndrome de Korsakoff. La majoria, com veiem, es relacionen amb problemes cognitius.

Hi ha dues problemàtiques que convé remarcar, ja que poden aparèixer en qualsevol moment o fase. La primera d’elles es refereixi a les alteracions de la personalitat, on s’observa una clara tendència a la irritabilitat, conductes agressives, pèrdua de control i deshinibició. L’altra, i no menys important, es refereix a les disfuncions sexuals. Així, l’alcohol produeix atròfia en les gònades d’ambdós sexes (testicles i ovaris), generant trastorns erèctils i disminució de l’espermatogènesi en l’home, i menor fertilitat en la dona. Finalment, a més de tot el que hem comentat, cal indicar que l’alcohol és la principal causa evitable d’anomalies congènites mentals i físiques. En aquest sentit, quan una dona ho consum durant l’embaràs, hi ha molt risc que el nadó pateixi les conseqüències, com ara la Síndrome d’Alcoholisme Fatal, un trastorn crònic caracteritzat per diferents anomalies físiques i cerebrals.

S’ha intentat proporcionar una aproximació a les principals alteracions associades a l’alcoholisme, citant aquelles més significatives. Tot el citat evidència la importància de la seva prevenció, ja que com s’ha indicat a l’inici, tendim a normalitzar-i a infravalorar les seves importants conseqüències. Tot i això, si vols conèixer algunes de les alteracions de forma més específica, o vols resoldre qualsevol altre dubte, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. T’ajudarem i facilitarem tota la informació que necessitis.