Els fenòmens de Dejà vu i Jamais vu: Conceptualització i diferències

Al llarg de les nostres vides, i en el nostre dia a dia, som víctimes de fenòmens i processos psicològics que poden actuar de forma conscient o inconscient però que no resulten, de per si, patològics en absolut. Per a emmarcar-los s’utilitzen classificacions referides a la funció cognitiva implicada, com pot ser l’atenció, la concentració, la memòria, la percepció… entre d’altres.

Els processos aquí presentats s’engloben dins les anomalies de memòria. Els lapsus, els oblits o simplement la dificultat per recordar coses són freqüents. De vegades fins i tot oblidem el que hem menjat avui mateix o on és alguna cosa que acabem de deixar. Tots ells, però, no reflecteixen ni de bon tros una alteració. Entre ells hi ha els dos següents:

  • Dejà vu: A aquest fenomen també se li denomina com “això ja ho he vist”, i reflectiria aquell procés mitjançant el qual afirmem haver viscut una experiència o haver estat en un lloc, tot i saber que és la primera vegada que ho veiem. Es tracta d’una sensació molt comuna. Aquí influeixen experiències prèvies semblants al que estem presenciant i altres variables com el nostre estat d’ànim. Es considera un fals reconeixement positiu, ja que afirmem reconèixer alguna cosa, essent aquesta afirmació totalment falsa.
  • Jamais vu: Aquest seria el procés contrari a l’anterior i considerat un fals reconeixement negatiu. En aquest cas, tot i que coneixem i recordem una situació o entorn, no experimentem familiaritat, podent afirmar que mai ho hem vist o viscut. Aquest fenomen és una mica menys freqüent tot i que també es dóna. Acostuma a aparèixer més en persones grans.

És important conèixer i diferenciar els processos normals dels que es consideren patològics. Les demències, o el deteriorament cognitiu lleu, poden portar associats aquests i altres fenòmens. A més, en problemes com l’ansietat o la depressió, també poden aparèixer problemes atencionals i de memòria. Hem de fixar-nos en la intensitat, en la freqüència i en el grau de malestar que genera en la persona per poder realitzar un diagnòstic adequat.

Tenir presents aquells processos normals, pels quals tots passem, també ens ajuda a desestigmatitzar les malalties mentals i a ser conscients de que, moltes vegades, la diferència entre normal i patològic és qüestió de grau, intensitat o dimensionalitat.

Si vols conèixer més, o tens qualsevol pregunta, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicologia a Mataró.

Què és i en què consisteix la Psicologia Forense?

La psicologia, en el seu sentit més ampli, és la ciència que estudia el comportament humà i els seus processos mentals i com afecten aquests al desenvolupament i funcionament adaptatiu. Dins d’aquesta, hi ha diferents especialitats o disciplines les quals podem classificar en funció del seu àmbit d’aplicació (psicologia clínica, social, de les organitzacions, jurídica…). Totes elles busquen aprofundir en la comprensió i millora de la nostra adaptació individual i col·lectiva, i per a això aporten coneixements i mecanismes des de diferents punts de vista per a fomentar-ho.

El terme forense prové del llatí forum. És a dir, la plaça, l’espai públic on en l’època romana tenien lloc els judicis públics. La psicologia forense seria doncs la branca de la psicologia jurídica que posseeix com a objectiu aplicar els seus coneixements als procediments judicials. Així, la psicologia aplicada als tribunals busca col·laborar en la resolució de processos judicials, procurant comprendre i estudiar els diferents factors psicològics que puguin ser útils i aplicables als judicis. És a dir, busca aportar dades per a contribuir a la resolució dels diferents casos. Per a això, fa ús de l’informe pericial psicològic, el qual pot sol·licitar un jutge com ajuda a l’hora de comprendre millor la naturalesa d’uns fets o del comportament d’un individu. D’aquesta manera, els principals components que es poden determinar mitjançant l’informe són:

  • L’estat en què es troba la salut mental d’una persona.
  • Avaluar si té seqüeles psicològiques d’algun succés traumàtic.
  • Dictaminar si és apta per a la guàrdia i custòdia de discapacitats o menors.
  • Valorar si és responsable penalment en funció d’un possible trastorn mental (depressió, ansietat, esquizofrènia, etc.).

El psicòleg forense, a més d’haver de ser graduat en psicologia, ha de comptar amb coneixements i eines pròpies del dret processal, judicial i penal. Aquest bagatge li permet comprendre i intervenir amb precisió en els processos judicials i aplicar de manera adequada diferents estratègies psicològiques en aquest camp, aportant diferents evidències relacionades amb les facultats mentals i condicions psicològiques i emocionals de les diferents parts implicades.

En el nostre centre de psicologia, a Mataró, comptem amb diferents especialitats, entre elles la psicologia forense, mitjançant les quals et pots beneficiar per resoldre els dubtes que tinguis o rebre tota l’atenció i ajuda que necessitis. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, et proporcionarem informació actual i individualitzada.

0 Comments

Autoconfiança i presa de decisions

Des que ens llevem i fins que tornem al llit passem la major part del temps prenent decisions: decidim què esmorzar, com vestir-nos, el mitjà de transport per anar a treballar i ja no parlem de la infinitat de camins que hem de triar a la feina o a l’escola. Algunes, com podem intuir, són més conscients i impliquen un procés de decisió més elaborat. D’altres, en canvi, operen més a nivell inconscient, automàtic (p.ex., posar-nos les sabatilles al llevar-nos). Totes elles dibuixen i marquen el nostre dia a dia i, a més, repercuteixen directament en el nostre estat d’ànim.

Tendim a infravalorar el poder que pot arribar a tenir aquest procés i de vegades fins i tot deleguem en altres l’elecció d’una o altra opció. Això pot passar per diferents opcions: por al fracàs, no voler assumir la responsabilitat de les conseqüències, desconfiança o inseguretat cap a nosaltres mateixos, més confiança en el que pugui fer l’altra persona, etc. Del que no ens adonem és que això a poc a poc ens va rebaixant l’autoestima i a la vegada augmentem la dependència, de manera que progressivament ens fem petits i podem precipitar símptomes depressius o d’ansietat. A més, al no atrevir-nos a triar o decidir, fomentem dubtar i sentir-nos insegurs en situacions futures, esperant que siguin els altres els que ho facin i adoptant actituds de passivitat.

L’autoconfiança es guanya prenent decisions. Dirigir la nostra vida pot donar-nos un gran poder, a més de fer-nos sentir amb major control. Ens coneixem millor que ningú i ja únicament per això val la pena definir el nostre propi destí. Actuar en congruència amb el que som, amb el que sentim, és la millor manera d’alimentar la nostra autoestima. Per això, et recomanem el següent:

  • Que siguin pròpies, personals: Les decisions han de ser un procés totalment individual i personal. Com més, millor. És a dir, com més reflecteixin allò que nosaltres creiem, pensem o sentim, possiblement menys dubtes i remordiment experimentarem.
  • Reduir la por a equivocar-nos: Podem fer-ho i podem errar. Les decisions impliquen pros i contres, i en ocasions pot ser que el resultat no sigui l’esperat. Però tot suposa un aprenentatge. A més, hem de tenir en compte que no podem acontentar tothom, amb la qual cosa resulta clau flexibilitzar les conseqüències, reduint per tant la probabilitat que posteriorment ens castiguem.
  • Focalitzar-nos en l’emoció: Enfocar en el que sentim, a les nostres sensacions més profundes, per complicades o subjectives que ens semblin, és la millor manera d’actuar. Prioritzar de quina manera ens fa vibrar una o altra opció és clau. Això xoca amb la nostra tendència a intentar visualitzar els possibles escenaris en els quals ens podem trobar si fem una o altra cosa.
  • Auto-respecte: Pensem el que pensem, creiem el que creiem i sentim el que sentim. I només nosaltres ho sabem. Fem-nos amos de nosaltres mateixos, sense prioritzar opinions externes i posant per davant les nostres intencions i drets. És important recordar aquest aspecte, tot i tenir present que la influència dels altres pot seguir estant allà.

La presa de decisions és un aspecte clau i inevitable en les nostres vides. Com més conscient i evident ho fem, més control adquirirem sobre nosaltres i el nostre estat d’ànim. Resulta un aliment indispensable per a la nostra autoestima, i el qual val la pena que seguim cuidant.

Aconsegueix més informació posant-te en contacte amb els professionals del nostre centre de psicologia, a Mataró. Estarem encantats d’atendre’t.

Gràcies, perdona, t’estimo: El poder de les paraules

Naixem envoltats de persones significatives que li van donant sentit al nostre món i ens aporten benestar i estabilitat. Certament, no sempre ho percebem d’aquesta manera i, en moltes ocasions, tot i fer-ho, no deixa de ser curiós com de vegades ens pot costar tant exterioritzar i posar sobre la taula el que estem sentint, especialment quan aquest pot ser un missatge emocionalment potent.

Què ens impedeix fer-ho? És important que en un primer moment ens auto-observem i esbrinem què ens porta a deixar passar l’oportunitat de donar aquests missatges. A continuació t’oferim algunes opcions:

  • Restar-li importància: Seria potser un dels primers factors i més importants. Traiem la importància a dir o demostrar certes coses, infravalorant l’efecte que poden tenir.
  • Oblit: Es relaciona directament amb l’anterior. Com menys importància li donem, molt possiblement més ho deixarem passar.
  • Orgull: Som molt orgullosos, i això fa que especialment en situacions conflictives o discussions no cedim, fomentant que sigui encara més complicat que exterioritzem una emoció o un pensament positiu.
  • Esperar que sigui l’altre: Relacionat amb l’anterior, no volem ser els primers. Donem majoritàriament quan rebem, no adonant-nos de que si canviem l’ordre, i som nosaltres els que comencem a fer-ho, és possible que provoquem reaccions positives en els altres, la qual cosa conclogui en què poden animar-se amb més facilitat a fer el mateix.
  • Aprensió a la sensibilitat: De vegades hi ha certa por a mostrar-nos sensibles pel fet de parlar sobre emocions o per dir certes coses. Com si al fer-ho ens mostréssim massa sentimentals, tous o delicats.

Hem d’intentar deixar enrere els nostres prejudicis en relació a dir o mostrar certes emocions, i atrevir-nos a experimentar. Els beneficis apareixen tant a nivell personal com en relació als altres. Al fer-ho, generem un clima de major confiança, de benestar i fins i tot de gratitud. Provoquem que l’altre se senti escoltat, estimat, i que per això pugui permetre obrir-se a fer el mateix amb nosaltres. Seria alguna cosa així com “donar per rebre”, encara que no en el sentit literal, ja que és important no esperar sempre alguna cosa a canvi, sinó trobar el benefici en simplement ser nosaltres els que vam realitzar el canvi i ens atrevim a utilitzar aquestes magnífiques paraules.

Al nostre centre trobaràs professionals formats en diferents orientacions com la Teràpia Cognitiu-Conductual o l’orientació Sistèmica, treballant amb població tant adulta com infantil i juvenil. Si t’interessa algun tema en concret o tens qualsevol dubte posa’t en contacte amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’t.

La Profecia Autocomplerta

Cada dia vivim i rebem estimulació de tota mena. Conforme anem creixent, anem definint la nostra realitat en base a les nostres experiències. Adquirim progressivament un coneixement del món cada vegada més ampli i en el qual relacionem objectes, persones i fins i tot esdeveniments. A més, som com “petits científics”, dedicant part del nostre temps a fer prediccions en base al que coneixem sobre alguna cosa, i això ens ajuda a tenir cert control sobre el nostre dia a dia i a ser una mica més eficients. Tot i això, de vegades aquestes anticipacions/prediccions poden no ser del tot encertades, com és el cas del fenomen aquí exposat.

Podem definir la profecia autocomplerta com un biaix en la nostra percepció que provoca l’anticipació d’esdeveniments sense una base ferma i lògica per a això. Això genera que les nostres actituds i comportaments es modifiquin sota la creença que succeirà el que prediem, la qual cosa provoca que la probabilitat que succeeixi augmenti. Vegem-ho millor amb un exemple: imaginem a un estudiant que creu que no val la pena estudiar per a un examen, ja que considera que suspendrà de totes maneres. És probable que per desmotivació, per por i per apatia, aquest acabi mirant poc el temari i creient poc en les seves possibilitats. Per això, pot apropar-se més a suspendre. Un altre exemple el podríem trobar en l’àmbit laboral, quan anem a demanar un augment de sou per al qual si no tenim bones expectatives i creiem que no ens el donaran, potser no serem capaços de demostrar la nostra vàlua ni defensar-ho amb suficient convicció. En canvi, si la nostra creença és ferma en què ens ho mereixem, farem tot el possible independentment de el resultat final.

On és el principal problema? En el compliment de les nostres creences i profecies. Si encertem i passa allò que anticipem, guanyarem la sensació que podem predir el resultat dels esdeveniments, la qual cosa ens atorga una sensació de control completament il·lusòria. Això fa que ens tornem calculadors, obsessius i amb molta necessitat de control, la qual cosa provoca estats d’estrès i ansietat que poden arribar a ser molt significatius.

Com ho podem controlar o minimitzar? Qüestionant les nostres creences inicials. Hem de posar en dubte allò que ens diem a nosaltres mateixos, encara que tinguem una gran convicció al respecte. Només així ens permetrem concebre altres possibles escenaris i no actuarem buscant confirmar-ho, sinó amb més flexibilitat, ja que tindrem presents diferents possibilitats.

Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, per rebre tota la informació que desitgis o necessitis. Estarem encantats d’atendre’t.

0 Comments