Què és el Trastorn Obsessiu Compulsiu de la personalitat (TOCP)?

Existeix un ampli ventall de constructes i problemàtiques que ens ajuden a definir i contextualitzar no només el malestar o la disfuncionalitat dels individus, sinó també trets o característiques més estables, com són els trastorns de la personalitat. Així, més enllà de problemàtiques com l’ansietat (englobant fòbies i altres problemes), depressió, dificultats relacionades amb el neurodesenvolupament (TDAH, problemes d’aprenentatge …), entre d’altres, hi ha aspectes, més arrelats de nosaltres mateixos, i aparentment menys observables, que poden limitar les nostres vides i generar malestar tant a nosaltres mateixos com als altres.

 

Així doncs, els Trastorns de Personalitat es defineixen com a patrons permanents i inflexibles d’experiència interna i de comportament que s’aparten de les expectatives de la cultura de la persona. Aquests a més, engloben la cognició (forma de percebre i interpretar-se a un mateix i als del món), afectivitat (món emocional), el funcionament interpersonal i el control d’impulsos. Sabem que el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC, sense ser de personalitat), engloba un seguit de pensaments, idees o sensacions (obsessions) i comportaments repetitius i indesitjables (rituals) que impulsen a la persona a fer alguna cosa per prevenir algun dany i/o per reduir aquestes obsessions.

 

El TOCP, en congruència amb la definició de Trastorn de la Personalitat, es caracteritza per un patró estable de preocupació per l’ordre, el perfeccionisme i el control mental i interpersonal a costa de la flexibilitat, l’obertura i l’eficiència. Entre els seus trets més destacats es troben els següents:

 

  • Preocupació pels detalls, regles, llistes, ordre, organització o horaris fins al punt que es perd l’objectiu més important de l’activitat.
  • Perfeccionisme que interfereix amb la finalització de les tasques.
  • Excessivament devot de la feina i la productivitat fins a l’exclusió d’activitats plaents i amistats.
  • Escrupolositat i inflexibilitat sobre qüestions de moral, ètica o valors.
  • Dificultat per descartar objectes inservibles o sense valor tot i que no tinguin, si més no, un valor sentimental.
  • Rigidesa i tossuderia.

 

Així doncs, a diferència del TOC, el TOCP no presenta obsessions i/o compulsions característics del primer, i mostra en canvi, un patró de rigidesa i inflexibilitat accentuats, els quals es mostren en la majoria d’àmbits de la vida de la persona. És important recordar que un no exclou l’altre, és a dir, que poden presentar-se les dues problemàtiques alhora en un mateix individu.

 

Són diverses les categories que s’han utilitzat per definir les patologies mentals. És important conèixer les seves característiques de cara a elaborar tractaments útils i eficaços que beneficiïn el màxim possible i d’una manera eficient. Si tens alguna pregunta o t’interessa conèixer més, en el nostre centre de psicologia, a Mataró, trobaràs tota la informació que necessitis.

 

0 Comments

Permet-te

Vivim en un món on el ritme és frenètic, on molts dels valors que es “premien” queden sotmesos al rendiment i a la competitivitat, i on ens focalitzem gairebé exclusivament en objectius externs i en el que s’espera de nosaltres, en detriment del nostre propi benestar. Interioritzem ràpidament els estàndards i patrons de comportament de la nostra societat, i procurem adequar-nos a això el millor possible, però poques vegades ens focalitzem en nosaltres, aturant-nos a pensar en què és el que realment volem, com estem, o fins i tot qui som.

 

Som els nostres pitjors jutges, i la nostra principal barrera; “He de complir amb el que s’espera de mi”, “no puc relaxar-me”, “els altres saben el que fan”. Ens autoimposem rendir i fins i tot, ser, a tals nivells, que quan ens adonem, podem tenir la sensació d’haver perdut el temps, sentint-nos culpables, tristos, irritats… O fins i tot poden patir problemes relacionats amb l’ autoestima, ansietat, o depressió. Per això, identificar les nostres pròpies barreres, els nostres “debos/exigències”, ens pot apropar cap a nosaltres. A continuació ho resumim en quatre màximes:

 

  • Permetem-nos observar: aturem-nos i atenguem, o millor dit, atendemnos. Dedicar-nos moments a simplement observar-nos ens obre pas cap a tota la resta. Per a això, el primer és comprendre que ens ho podem permetre. Preguntes com “on sóc”, “com estic”, o “què estic fent”, poden facilitar-nos aquesta primera part.

 

  • Permetem-nos sentir: Si ho sentim, és important. De vegades, jutgem amb massa facilitat el que experimentem, ho evitem, o fins i tot ho procurem suprimir. I és molt probable que el malestar o la magnitud de les emocions que tenim es pugui explicar precisament per això; és a dir, no tant per la seva aparició en si, sinó per com reaccionem davant d’elles.

 

  • Permetem-nos fer: Tenim objectius, idees, projectes, tant a curt com a llarg termini, i tant més o menys importants. També és cert que tenim prioritats, però potser podem trobar un equilibri, una balança entre els nostres “debos” i els nostres “vull”, i val la pena plantejar-s’ho.

 

  • Permetem-nos dir: Finalment, reprimim dir certes coses, i sobretot quan es tracta d’expressar emocions (p.ex., gràcies, t’estimo, o ho sento …). A vegades per orgull, i altres per esperar que siguin els altres. Comencem nosaltres, i no tant per la reacció que puguin tenir els altres (tot i que molt possiblement apareixerà), sinó per nosaltres, per veure com repercuteix en la nostra persona.

Som amos de nosaltres mateixos, i només nosaltres tenim aquest poder. Potser ara és un bon moment per pensar en nosaltres, per escoltar-nos, per permetre’ns … Potser sempre ho ha estat.

En el nostre centre de psicologia infantojuvenil i d’adults, situat a Mataró, comptem amb un equip de professionals que t’ajudarà a obtenir tota la informació i ajuda que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres per conèixer-nos, serà un plaer atendre’t.

Mites sobre les emocions

Les nostres vides, i el nostre dia a dia, està ple de sensacions, d’emocions que ens permeten veure com actuem i com percebem les diferents situacions. Per molt que en ocasions les obviem, i que fins i tot siguem poc conscients de la seva aparició, sempre hi són. Sovint, passem a ser conscients d’això quan el seu impacte és elevat, amb la qual cosa passem a notar físicament (per exemple, molta por es transforma en ansietat, o l’enyorança es converteix en tristesa). A partir d’aquí, podem fer un judici erroni d’aquestes, i inclús percebre-les com quelcom negatiu o perjudicial.

 

A continuació es citen alguns dels mites existents en relació a les emocions:

 

  • Expressar les meves emocions em fa feble, vulnerable i susceptible de que em facin mal.

 

  • Hi ha una manera correcta de sentir en cada situació.

 

  • Ser emotiu és perdre el control.

 

  • Els altres són millors jutges del que jo he de sentir.

 

  • Les emocions negatives són dolentes, perilloses i destructives.

 

La comprensió i el maneig de les nostres emocions en els diferents àmbits de la nostra vida, ens pot permetre adaptar-nos millor al nostre entorn i augmentar el nostre benestar emocional. Junt amb això, comprendre el seu origen ens facilitarà respondre d’una manera adequada davant diferents situacions, fins i tot en aquelles que percebem com a més complexes o amenaçadores.

 

Per tot això, no es tracta d’intentar controlar les coses que ens passen en el nostre dia a dia, sinó de comprendre i gestionar com reaccionem davant d’elles.

 

Per obtenir més informació, al nostre centre situat a Mataró de psicologia infantil i d’adults, comptem amb professionals especialitzats en diferents orientacions, entre elles la Teràpia Sistèmica, l’EMDR o la Teràpia Cognitiu-Conductual. Posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem a resoldre els dubtes que tinguis.

El poder de l’ara

Passem gran part del nostre temps pensant en allò que no hem fet, recordant-nos els nostres errors, o focalitzats en el futur, preocupant-nos pel que pugui passar, pel que vindrà. Anem saltant d’un pensament a un altre, de passat a futur, de futur a passat… Sense adonar-nos, ens trobem gairebé totalment desvinculats del nostre present, de l’ara, del moment actual. I el que és pitjor, difícilment som conscients de la potència que pot tenir aconseguir-ho.

Què ens impedeix focalitzar-nos en el present? Són molts els factors que incideixen, tant externs com interns o personals, ningú està exempt d’ells, i, a més, tots interaccionen entre si. D’una banda, les responsabilitats diàries com la cura familiar o el rendiment en el treball poden desviar-nos de la connexió amb el moment actual. A més, això ens porta clarament a la balança de prioritats: tot i que cada un defineix les seves, és molt fàcil considerar que rendir a un determinat nivell és l’important, o que els altres han d’estar bé, i després ja ens ho permetrem nosaltres, quan tinguem temps… Tot això, clarament immers en una pressió social contínua on es valora la projecció, el creixement i la productivitat continua per sobre de la salut i el benestar emocional.

Com podem fomentar doncs connectar amb l’ara?

  • Autoobservació: En primer lloc, hem de ser observadors de nosaltres mateixos, ser conscients del que ens preocupa i del nostre estat emocional, i veure quant temps dediquem a preocupacions passades o futures.

  • Normalització: El següent pas és legitimar el fet d’estar preocupats, de tenir un mal dia, o de sentir-nos cansats o fins i tot molestos. Després d’identificar el nostre estat mental i emocional, convé no jutjar-lo, no culpabilitzar-nos per a això.

 

  • Ancoratge en el present: Això es refereix a atendre, valorar i analitzar minuciosament el que estiguem fent “ara”. Aquesta part és especialment potent. Des que ens aixequem, procurar analitzar tot el que anem fent i percebent, els colors, les sensacions, les olors, tot el que estigui succeint en aquest precís moment.

  • Permetre’ns: Sense el nostre propi permís no serà possible. Som nosaltres els que hem de donar-nos aquesta oportunitat, i fomentar moments d’observació i introspecció, i comprovar que no per això deixem de banda les nostres obligacions, sinó que fins i tot millora el nostre rendiment en elles al no haver-hi un desgast previ a través de l’anticipació o preocupació constant.

Junt amb aquestes, i especialment vinculat a l’últim procés, resulta clau dedicar-nos moments a nosaltres, al que ens agrada i ens fa sentir bé. Si ho pensem, ens resultarà més fàcil connectar amb el que estiguem fent si és una cosa agradable, que no si suposa una obligació o quelcom que no ens resulti motivant.

Orientacions com el mindfulness treballen especialment en aquest mecanisme. Al nostre centre som especialistes en aquesta i altres intervencions com la Teràpia Cognitiu-Conductual, la Teràpia Sistèmica, o l’EMDR. Si vols rebre més informació posa’t en contacte amb nosaltres, estarem encantats d’ajudar-te.

La “Depressió nadalenca” o “blues de Nadal”

Si ens preguntem què ens ve al cap quan pensem en la paraula Nadal, possiblement ens apareixen paraules com alegria, felicitat, llum, família, descans o il·lusió. Però també poden aparèixer termes com estrès, ansietat, o fins i tot tristesa. Aquesta segona opció pot ser més recurrent durant aquests dies, en les festes actuals. La incertesa, la por, les restriccions, i sobretot, l’adaptació contínua que suposa tot aquest procés, pot resultar-nos especialment difícil, no només per a nosaltres mateixos, sinó també a l’hora de gestionar el malestar familiar i de la gent propera.

 

Durant el període nadalenc, s’estima que el 44% té símptomes relacionats amb la depressió, l’ ansietat o la tristesa. Alguns anomenen a aquesta síndrome “depressió nadalenca” o “blues de Nadal”. Però, ¿quines són les seves causes? Aquestes poden ser diverses, però a continuació remarquem les principals:

 

  • Dol per un ésser estimat: aquestes dates solen ser els moments en que notem més les absències de persones que han mort, i especialment si ho han fet recentment.

 

  • Absència de persones estimades: No es refereix únicament a aquelles que han mort, sinó també a les que no podem tenir a prop, per distanciament. Això és particularment important, ja que actualment ens veiem obligats a accentuar aquesta distància entre nosaltres i aquells que volem.

 

  • Enyorança per experiències viscudes: Ara més que mai és possible que comparem el Nadal actual amb els anteriors, i trobem a faltar “com era abans” (amb certes persones, cert nombre de gent …).

 

  • Pressió social: Aquest últim aspecte es vincula especialment amb l’estrès i l’ansietat. Aquí entrarien els missatges i campanyes publicitàries que ens transmeten la “necessitat de ser feliços”, i l’elevat consumisme que intrincan aquestes dates. Desvincular d’aquestes influències pot resultar complex.

 

Si bé la “depressió nadalenca” no té validesa nosològica, és a dir que no apareix recollit en els manuals de classificació de les malalties mentals, les seves característiques ens ajuden a comprendre el patiment i el malestar que poden estar experimentant algunes persones.

 

Per obtenir més informació, o si t’agradaria conèixer com afrontar aquesta o qualsevol altra dificultat, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró. Et facilitarem tota la informació que necessitis.

 

0 Comments