La Depressió Doble

Els problemes emocionals han rebut diferents denominacions i classificacions al llarg dels anys. Són moltes i diverses les propostes fetes per procurar cobrir tota la gamma d’alteracions en aquest sentit. Així, tot i que tots podem fer-nos una idea del que és i del que implica la depressió (estat accentuat de tristesa, desmotivació, apatia…), és possible que ens sigui menys comú el concepte aquí proposat, la depressió doble.

 

En primer lloc, el Trastorn Depressiu Major (TDM) es defineix com un estat d’ànim deprimit (en nens pot ser irritable) on predominen la disminució de l’interès o el plaer, la pèrdua o augment significatiu de pes, l’insomni o hipersòmnia., la fatiga o pèrdua d’energia, els sentiments de culpa o inutilitat, els problemes de concentració i les idees de mort o de suïcidi. Aquestes característiques (un mínim de 5 símptomes dels esmentats) han de ser presents durant un mínim de dues setmanes, causar un malestar o deteriorament significatius, i no estar produïts pels efectes duna substància o afecció mèdica concreta.

 

D’altra banda, la Distímia o Trastorn Depressiu Persistent, és aquell quadre en què apareix un estat d’ànim depressiu durant un mínim de 2 anys, amb símptomes com a poca gana o sobrealimentació, insomni o hipersòmnia, poca energia o fatiga, baixa autoestima, problemes de concentració, i sentiments de desesperança. Alguns consideren aquesta problemàtica una presentació una mica més lleu i persistent que el TDM, però s’ha evidenciat que pot arribar a resultar fins i tot més incapacitant que aquest.

 

La Depressió Doble seria doncs la combinació entre les dues patologies esmentades, és a dir, la presentació conjunta durant 2 anys d’un trastorn depressiu major i un trastorn distímic, i on la persona no ha estat més de 2 mesos sense presentar símptomes. Aquesta patologia s’associa a un grau més alt d’incapacitació i d’ingressos hospitalaris, reflectint, a més, més resistència als tractaments tant psicològics com farmacològics. A més, tots reflecteixen una prevalença superior en el sexe femení i en la mitjana edat (25-35 anys).

La Teràpia Cognitiu-Conductual, la Teràpia Sistèmica o l’EMDR s’han mostrat altament eficaços per a aquest i moltes altres patologies, de les quals cada vegada hi ha més coneixement, reflectint fins i tot en alguns casos, una eficàcia superior al tractament farmacològic. Si vols rebre més informació o t’interessa qualsevol altra qüestió, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et proporcionarem tota la informació i ajuda que necessitis.

Dia mundial de l’abraçada

Les persones som, en essència, éssers socials. Creem, mantenim i enfortim vincles amb els altres, i això ens proporciona seguretat, afecte, companyia, intimitat… Al costat d’això, ens ajuda a crear-nos una imatge tant de nosaltres mateixos com del nostre entorn, i ens proporciona les bases per desenvolupar-nos a través de la interacció. La comunicació no verbal és essencial per a fer-ho, i un dels gests més potents són les conductes d’aproximació, i entre elles, l’abraçada.

 

Avui dia 21 de gener es considera el dia mundial de l’abraçada. Com a tal, suposa una mostra innata d’amor o un tipus de salutació, i pot ser quelcom relativament neutre, o molt positiu a nivell emocional. D’aquesta manera, mai no és associat a res negatiu. Així, és una via per estrènyer la connexió amb una altra persona, demostrar-li el nostre afecte, fer-li saber que som aquí, i que la nostra relació és incondicional. És utilitzat tant per donar o transmetre bones notícies (p.ex., quan rebem una molt bona notícia i volem compartir-la amb els nostres més propers), com per ajudar-nos a enfrontar situacions negatives, i especialment la tristesa. En aquest segon cas, l’abraçada ens facilita alleugerir el dolor i alliberar-nos, en part, del malestar. A nivell psicobiològic, els experts emfatitzen la seva rellevància per alliberar les famoses hormones del plaer, l’amor i la felicitat, com són l’oxitocina, la dopamina o la serotonina, permeten que ens impregnem d’emocions positives.

 

Per contra, la seva manca o escassetat pot ser una de les principals causes de desenvolupament de problemes emocionals, com ara la depressió. En aquest sentit, s’ha descobert que suposa una necessitat per a l’ésser humà, variant entre 4 i 5 abraçades diàries per als adults, a unes 12 per als nens segons l’organització Free Hugs. Això té part de la seva explicació en el fet que els humans, triguem molt a començar a caminar en comparació amb altres animals, i durant tot aquest període, és l’abraçada la que ens proporciona el principal contacte físic i garanteix la nostra supervivència, ajudant a el nostre cervell a desenvolupar els enllaços afectius. Per això, quan això, per circumstàncies diferents, no es dóna, estem privats d’una de les armes més potents del nostre cicle vital.

 

Des de fa un temps ens trobem patint una situació que ens ha obligat a allunyar-nos dels nostres éssers estimats, havent de reduir i pràcticament eliminar el contacte físic. Frases com “tornarem a abraçar-nos” han cobrat especial importància i s’han fet virals, evidenciant la seva rellevància i com podem trobar-ho a faltar quan ens en priven.

 

Per tot el que hem comentat, avui és un dia per reflexionar i prendre consciència de la seva importància. Donar i rebre abraçades pot ser quelcom aparentment simple, però moltes vegades ho infravalorem, ho subestimem, quan, si ho pensem, és el primer que rebem a la nostra vida.

Al nostre centre de psicologia clínica d’adults i infanto-juvenil, podràs obtenir informació sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, serà un plaer atendre’t.

Adolescència i principals problemes de conduct

L’adolescència és un període crític pel nostre desenvolupament vital. Suposa una transició, entre la joventut i l’adultesa, en què es produeixen els principals canvis maduratius tant a nivell físic com cognitivo-emocional. A més, l’àmbit social exerceix una influència especialment rellevant, i tot això es plasma en la construcció i l’assumpció d’una autoestima i una identitat determinades que marcaran, en certa manera. el futur del nostre creixement, desenvolupament i adaptació.

 

D’aquesta manera, en un molt curt període de temps afrontem (conscientment i inconscientment), una sèrie de canvis molt significatius, els quals es poden plasmar i transformar moltes vegades en conflictes externs i interns. En aquest sentit, hi ha dificultats que es fan especialment patents en aquest període, com són els problemes de conducta, entre els quals i com a més representatius trobem els següents:

 

  • Evitació de responsabilitats i procrastinació: és un dels comportaments més freqüents. Els/les nois/es amb aquests problemes, acostumen a no involucrar-se en gairebé cap tasca que impliqui certa responsabilitat, tant a nivell escolar, com a familiar, delegant als altres o per a un altre moment (sovint tard), la seva realització.

 

  • Conductes negativistes i oposicionistes: Les conductes d‟oposició, principalment a figures d‟autoritat, és un aspecte molt característic. És típic que com més se’ls sol·liciti fer alguna cosa, menys ho fan. Així, utilitzen això per qüestionar certes persones.

 

  • Conductes imprudents: Al costat de les anteriors, acostumen a involucrar-se en activitats perilloses, com ara conducció temerària, certes pràctiques sexuals, actes violents o vandàlics, consum de drogues…etc.

 

  • Dèficit en el control d’impulsos: Això es pot veure especialment influenciat per una manca de control sobre la conducta, cosa que acostuma a ser molt característica en aquestes problemàtiques. Aquest ha estat vinculat amb un dèficit del funcionament de l’escorça prefrontal.

 

Al costat d’aquests, que generen clarament un malestar i deteriorament a l’esfera interpersonal (familiar, social, escolar…), poden coexistir i fins i tot ser la causa, els problemes emocionals. Així, les dificultats relacionades amb l’autoestima i els problemes d’ansietat i depressió són comuns i cada cop més freqüents.

 

Intervencions com la TCC (Teràpia Cognitiu-Conductual), o l’Entrenament per a Pares, suposen alternatives molt útils per fer front a aquestes dificultats. Si tens qualsevol pregunta o vols rebre més informació, posa’t en contacte amb nosaltres. Al nostre centre de psicologia, a Mataró, et facilitarem tota l’ajuda que necessitis.