L’evitació emocional: característiques i mètodes d’enfrontament

Les emocions formen part inherent i inevitable de les nostres vides, de tota persona. En un mateix dia, podem experimentar-ne una infinitat, sent algunes més accessibles a la consciència que d’altres, depenent sobretot de la intensitat amb què apareguin. A més, algunes es poden desencadenar per estímuls externs (p.ex., trobar-nos algú estimat a qui fa molt que no veiem) i altres per mecanismes interns (p.ex., anticipar o imaginar que l’examen serà molt complicat). D’aquesta manera, en funció de la seva intensitat, i de la connotació que els donem, unes seran acceptades i viscudes de forma agradable, i d’altres les rebutjarem reiterada i categòricament.

 

Aquest rebuig o evitació emocional pot ser degut a diferents factors: de vegades, escapem de certes emocions per por. En aquest sentit, sensacions desconegudes, o percebre-les com a incontrolables poden explicar bona part. També les podem evitar per vergonya a experimentar-les, o fins i tot per no saber detectar-les. En altres ocasions, hi ha mecanismes racionals tan accentuats que interfereixen en el com experimentem el nostre món emocional. Tot això, precipita que anem creant el que anomenem “Motxilla emocional”, en què anem posant totes aquelles experiències, sense processar-les ni experimentar-les, acumulant un pes cada vegada més gran a les nostres esquenes, i podent repercutir de diferents maneres, sent el malestar amb nosaltres mateixos i amb els altres, el factor principal.

 

Com podem combatre-ho?

 

  • Observar i identificar: El primer pas és observar. Les emocions ens poden passar desapercebudes pel simple fet de no atendre-les. Permet-te autoobservar-te de tant en tant, i revisa com estàs, com t’has sentit avui, i on ho has sentit. Això et facilitarà donar color als teus sentiments.

 

  • Esprémer: Un cop fet això, i siguin agradables o no, són emocions, i són igual de legítimes i vàlides que les altres. El següent pas és esprémer-les, endinsant-nos-hi per enriquir-nos, i per viure-les com allò que són. Per això, podem utilitzar música, un llibre, un bany relaxant, un lloc on sabem que té un significat especial…

 

  • Exterioritzar: Finalment, no hi ha millor manera de donar sentit i veu, que exterioritzar-les. Ho podem fer de moltes maneres, tant comunicant-nos, com escrivint, i en solitud, o en companyia. És cert però, que, quan ho compartim, moltes vegades ens adonem de la potència que tenen per establir llaços, i millorar aspectes com la confiança.

L’evitació o el rebuig emocional és molt comú, i es presenta tant en persones amb patologies (depressió, trastorns dissociatius…en aquests darrers com a mecanisme inconscient de defensa), com sense. Afrontar-les i encarar-les no és senzill, i implica trencar amb certs tabús i deixar de banda algunes pors i inseguretats. Si vols rebre ajuda especialitzada en aquest o qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb nosaltres. Al nostre equip de psicòlegs d’adults i infantojuvenil, de Mataró, us oferirem tota la informació i ajuda que necessiteu.

Síndrome del salvador: conceptualització i característiques principals

Les relacions són una part inevitable de les nostres vides. Ens ajuden a tenir una imatge del món que ens envolta, i a conformar-nos a nosaltres mateixos. Inicialment les establim amb els nostres éssers més propers, per posteriorment fer-ho amb amics, companys i/o amb la nostra parella. La proximitat i la intensitat amb què les creem i visquem, vindran determinades principalment per la importància que donem a l’altre i a la relació, i pel benefici que considerem que ens aporten. De vegades, però, aquestes característiques poden portar a afrontar els nostres vincles de forma poc adaptativa.

 

D’aquesta manera, tot i que idealment els vincles es basen en la reciprocitat, a través de l’ajuda, suport i cura mútua d’una manera més o menys equilibrada, de vegades aquesta balança es troba clarament en desequilibri, existint persones totalment bolcades cap als altres, impedint que aquests siguin autosuficients i independents, alhora que ells mateixos se sacrifiquen tant que descuiden els seus propis desitjos, interessos i voluntats. Això conforma el síndrome del salvador. L’ànsia per ser salvadors dels altres arriba a tenir conseqüències psicològiques i emocionals. Així, aquesta condició es manifesta en forma de relacions d’excessiva dependència, de suport i d’altruisme unidireccional, que perjudica tant el que el rep com el que el proporciona. Amb això, són freqüents la responsabilitat excessiva, la falsa percepció de control, i la sobreprotecció. D’aquesta manera, la persona procura solucionar i arribar a tots els problemes dels altres, assumint que és ella qui els ha de solucionar, i tenint la falsa sensació que ho pot fer. A més, això es tradueix en una dependència o protecció excessiva envers l’altre, argumentant que són mostres d’amor o d’afecte, i no percebent que es tracta més d’un procés d’invalidació i anul·lació.

 

En quan a les seves causes, la síndrome pot ser deguda a diferents factors, entre ells algunes característiques de personalitat (altruisme o tendència a l’altre, sensibilitat als altres, necessitat d’aprovació i de control, neuroticisme…), l’educació rebuda (estil parental sobreprotector, exigència, autoritarisme…), les influències i exigències de la societat, i les relacions que establim i el tipus de persones amb què ens vinculem. En aquest darrer sentit, és comú que les persones “salvades”, posseeixin un perfil més passiu, depenent, o submís, i siguin “detectades” i “objecte d’atracció”, de les persones “salvadores”.

 

Una altra de les causes que s’esmenten a la literatura són els dèficits d’autoestima i habilitats socials. Així, el bolcar-se gairebé exclusivament en els altres pot estar emmascarant dificultats emocionals, que procurin veure’s cobertes per l’aprovació i el possible benefici que s’aporta als altres. Per això, també s’ha vinculat a patologies com la depressió, o als problemes d’ansietat (p.ex., trastorn d’ansietat per separació).

Si et sents identificat amb el que s’ha exposat aquí, o creus que et pot ser útil la nostra ajuda, contacta amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, et proporcionarem tota la informació que necessitis.

Pautes per a comunicar informació sobre la guerra de Rússia-Ucraïna als nens

Sortint d’una pandèmia de més de dos anys on totes les emocions estan a flor de pell i la societat se’n ressenteix, cadascú a la seva manera i en diversos àmbits, la nova notícia devastadora que ens arriba és la guerra entre Rússia i Ucraïna.  

Sovint, gestionar aquestes temàtiques amb els infants, que comprenen i veuen el món amb una mirada diferent dels adults, és complicat.

 

Des del GPM us volem donar alguns consells sobre com afrontar-ho:

  1. Cal escoltar-los amb atenció i paciència, investigar què saben sobre el conflicte. 
  2. Cal saber filtrar molt bé la informació i només dotar-los d’aquella que sigui veritable per no generar més angoixa del compte. 
  3. Cal adaptar molt bé les nostres paraules per tal d’explicar les situacions conflictives i donar-li la importància de que és una situació real.
  4. Cal acurar el context on hi ha el conflicte explicant que el nostre país no està en perill per no fomentar encara més por.
  5. Cal està informat del present sense està exposat en excés a les notícies.
  6. Cal preservar-los d’imatges o vídeos impactants en temes bèl·lics.
  7. Cal poder parlar del tema per fomentar un pensament crític i fomentar valors com la pau i la solidaritat.
  8. Cal conscienciar als infants en la possibilitat d’implicar-se en accions solidàries com recollida d’aliments, roba, medicaments perquè arribin als països que ho necessiten.
  9. Cal donar resposta a les seves preguntes o dubtes amb un llenguatge senzill i adaptat a la seva edat, amb paciència i empatia. 
  10. Cal tenir en compte una bona gestió emocional com a adults i oferir un espai perquè els infants puguin expressar-se lliurement, normalitzant i validant les seves emocions. 
  11. Cal tenir cura de no transmetre por, sinó tranquil·litat i assossec. És important remarcar la seguretat que tenen amb la família, lluny del conflicte. 
  12. Es poden treballar aquests aspectes a través del conte, una bona eina per a fer arribar informació als infants.

Esperem que aquests consells us siguin útils.

Si necessites assessorament personalitzat sobre aquesta qüestió o qualsevol altra qüestió, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres al 93 790 85 96. 

Aquest document ha estat elaborat per l’equip de Psicologia Infantil i Juvenil del Gabinet Psicològic Mataró.

“Si ho haig de demanar, ja no ho vull”

Expressions com aquesta són molt comunes al nostre dia a dia, i especialment en les nostres relacions socials, familiars i de parella. Amb això, assumim d’alguna manera que l’altre sap perfectament el que necessitem o pensem, i quan no ens ho proporciona, fins i tot ens enfurismem o frustrem, tornant-nos progressivament més exigents, i alimentant un malestar que es pot plasmar tant a nivell personal, com a la pròpia relació a través de diferents conflictes i discussions.

 

Difícilment ens plantegem que el problema o la dificultat, resideix possiblement en nosaltres, potser en una manca d’habilitats per comunicar el que pensem, sentim o volem, adoptant una postura generalment passiva, en la qual no ens dirigim als altres per por a molestar, a generar un conflicte, o que ens jutgin d’alguna manera. Oblidem que l’altra persona no té perquè pensar de la mateixa manera o necessitar el mateix, i si ens enfadem perquè no ens donen el que volem o creiem merèixer sense expressar-nos abans, l’altre no té perquè entendre-ho ni intuir-ho. Aquest biaix també se’l nomena inferència arbitrària, lector de ments, o error de l’endeví, els qual consisteix en treure conclusions en absència d’evidència empírica que les donen suport.

 

Com podem remediar-ho o millorar-ho? Doncs precisament expressant-nos. La comunicació és una de les millors eines, i si es cuida i treballa, pot ser en sí terapèutica. Comunicant el que volem, pensem i necessitem, d’una manera empàtica i educada, l’altra persona coneixerà i ens podrà entendre millor, i serà ella la que esculli com vol o pot actuar. Nosaltres podem saber el que volem però, si no ho expressem, els altres no tenen perquè saber-ho. L’Entrenament en Habilitats Socials, recolzat i validat empíricament per a patologies com l’Esquizofrènia o la Depressió, és una alternativa útil per treballar l’assertivitat. El benefici de la seva posada en pràctica va molt més enllà de cuidar i mantenir les nostres relacions, tenint una repercussió clara en el nostre estat d’ànim i autoestima.

 

Tots tenim els nostres desitjos i necessitats, i tot i que en certa part, pot ser legítim esperar certes mostres dels altres, els hem de facilitar el camí, ser assertius, i comunicar el que volem. D´aquesta manera donarem l´oportunitat d´oferir allò que esperem, i facilitarem que hi hagi una comunicació fluida, i per tant una relació sana.

 

Si vols conèixer més sobre aquest o qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Els professionals del nostre centre t’ajudaran a fer front a les dificultats que tinguis i a resoldre tots els teus dubtes. Truca’ns, t’atendrem encantats.

El llenguatge intern: com et parles a tu mateix/a?

Acostumem a ser conscients del que comuniquem als altres, i tot i que de vegades pot resultar complicat, fins i tot podem detectar com ho hem fet, i per què. En contrast, ens resulta molt més complex prendre consciència de com ens parlem a nosaltres mateixos, i solem obviar-ho o passar-ho per alt, ja que sovint són missatges automàtics que hem après a dir-nos al llarg de la nostra vida, i que es poden tornar automàtics i inconscients.

 

El nostre llenguatge intern té un impacte enorme en com ens sentim, i especialment en la conformació i l’estabilitat de la nostra autoestima i personalitat. A més, es troba estretament vinculat amb la manera com afrontem el nostra dia a dia, i amb les situacions a les que ens exposem. Així, si ens parlem amb menyspreu, enuig, disgust o fins i tot amb insults, el nostre estat d’ànim es veurà afectat de manera clara i directa, i a més, reduirà les possibilitats que ens apropem a diferents situacions, especialment quan aquestes siguin noves o exigents. Hi ha diferents maneres de parlar-nos de forma negativa, algunes de les quals són les següents:

 

  • Personalització: Consisteix a atribuir-nos constantment a nosaltres mateixos els successos externs, augmentant la sensació de responsabilitat i els sentiments de culpa. Per exemple: “Si la meva parella no ha aprovat l’examen, és perquè no sóc prou bo/bona”. O “Quan el meu superior indica que cal millorar la qualitat de la feina, sé que ho diu exclusivament per mi”.

 

  • Generalització: Apareix quan traiem una conclusió general d’un fet particular, sense prou base. Per exemple, quan una persona està buscant feina i no la troba, i conclou “mai aconseguiré una feina”. O quan una persona està trista i pensa “sempre estaré així”. Això genera un sentiment d’indefensió, impotència i ineficàcia.

 

  • Minimització i desqualificació del que és positiu: Com el mateix nom indica, aquest mecanisme s’evidencia quan infravalorem allò que hem aconseguit o a nosaltres mateixos, o la nostra aportació en certes situacions. Per exemple: “No n’hi ha per tant”, “és més important l’error que he comès que tots els meus encerts”. Amb això, provoquem que difícilment valorem els nostres èxits, i, per tant, deteriorem la nostra autoconfiança.

 

Una manera de procurar canviar el nostre llenguatge intern, a més de fer-ho conscient i observar-ho, és, per exemple, procurant pensar en algú a qui estimem molt, i preguntar-nos si li parlaríem malament, i afegint-hi un perquè. La resposta segurament serà no, ja que li faríem mal. Un cop fet això, ens hem de preguntar com ens sentim nosaltres quan ens parlem malament, ja que possiblement identificarem que també ens fem mal.

 

Tractem-nos amb el mateix afecte i empatia, comprensió i compassió amb què tractem els qui volem. Ningú mereix que se l’estimi més que tu mateix.

 

La teràpia psicològica és especialment útil per treballar aspectes com el comentat, tant en persones amb patologies concretes (ansietat, depressió, problemes d’adaptació…), com amb dificultats específiques. El nostre equip està format per professionals de diferents orientacions que t’ajudaran a potenciar i millorar els teus recursos personals. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres.