La cadira buida

Hi ha multitud de tècniques i eines dins de la psicologia clínica, les quals van encarades a treballar diferents aspectes de la persona, sempre amb l’objectiu de millorar-ne l’estat emocional, potenciant el benestar. A més, en funció de la corrent o orientació, podem observar diferències en quan a les característiques que es pretenen potenciar. Així, comunament es coneixen el Psicoanàlisi, els models cognitivoconductuals, els sistèmics, i els humanistes. La tècnica aquí presentada neix dins aquests darrers.

 

La cadira buida sorgeix dins de la Teràpia Gestalt, promoguda per Fritz Perls (1893-1970), neuropsiquiatre i psicoanalista. Sota aquesta orientació s’emfatitza la importància de la consciència del que passa en el moment present, aquí i ara, tant mental, afectiva com corporal. Es concep l’individu en la seva totalitat, el qual té una tendència natural a completar la seva existència, a l’autorealització. La tècnica exposada cerca precisament això procurant generar i expressar nous significats que puguin resoldre conflictes oberts ja sigui entre pols oposats del propi subjecte o amb una altra persona, juntament amb afrontar experiències contraposades de manera vivencial i directa.

 

PROCEDIMENT

El procediment consisteix en que el pacient s’assegui davant d’una cadira i imagini que s’hi troba asseguda una persona significativa de la seva vida o un aspecte concret de si mateix. Tot seguit s’inicia un diàleg on la persona explica, pregunta, acusa o es disculpa. Posteriorment aquest canvia de posició, s’asseu a la cadira buida, i es transforma en l’altra persona o part de si mateix. Finalment es fan intercanvis de cadires fins que s’arriba a alguna resolució o nova comprensió de la situació. 

 

FORMES

Una situació o esdeveniment: La persona pot buscar reprocessar o reinterpretar una experiència concreta, la qual ha pogut tenir un impacte emocional elevat, i que a més se li ha proporcionat un significat específic que ha repercutit en el seu estat d’ànim posterior. Per això, donar una nova connotació al succés i canviar els sentiments mitjançant la representació pot ser un objectiu clau.

 

Una persona significativa amb un assumpte inconclús: És comú i especialment útil en casos de dol o desvinculació de persones significatives. Així, aquest subtipus és rellevant per comprendre el punt de vista de l’altre, fomentant la comprensió i l’empatia.

 

Un aspecte de la pròpia personalitat: Aquesta última versió és particularment atractiva quan existeixen certs aspectes de la pròpia personalitat que no són acceptats o que han estat rebutjats, generant un conflicte intern, i creant un malestar emocional o problemes de comportament.

 

D’aquesta manera, aquesta tècnica s’encara cap a potenciar l’exteriorització, gestió i reprocessament d’aspectes que han pogut quedar ancorats o haver-se vist distorsionats, permetent a la persona reubicar un esdeveniment, persona o característica de la personalitat, i promovent un major benestar psicològic i emocional.

 

Si vols rebre més informació o tens qualsevol pregunta sobre aquest tema o algun altre, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, t’atendrà ràpida, individual i professionalment. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.

Depressió, Ansietat i Fibromiàlgia: relació i característiques

És poc comú que una problemàtica es presenti totalment sola. De fet, el més freqüent és que coexisteixin dues o més dificultats o patologies, les quals a més, habitualment es relacionen entre elles, retroalimentant-se o influenciant-se mútuament a nivell simptomatològic, o fins i tot compartint certes característiques. Aquest és el cas de la depressió, l’ansietat i la fibromiàlgia.

 

La fibromiàlgia es defineix com aquella alteració en què apareix dolor musculoesquelètic generalitzat superior a tres mesos pel qual no es troba una causa mèdica específica, acompanyat per fatiga o cansament, dificultats relacionades amb el son, alteracions cognitives (p.ex., memòria ), i alteracions en l’estat d’ànim. Entre aquestes darreres, els símptomes relacionats amb l’ansietat, o la depressió, acostumen a ser els més comuns, ja que la persona es troba progressivament més impedida i limitada per fer activitats i tasques que abans podia dur a terme amb normalitat. Amb això, són freqüents les dificultats relacionades amb l’autoestima, ja que la percepció d’un mateix pot estar molt malmesa, acompanyant-se d’autocàstig i sentiments de culpa accentuats. Per això, la fibromiàlgia sol ser la causa o antecedent dels altres problemes derivats.

 

Tot i això, és important destacar que l’ansietat i la depressió poden cursar amb dolor accentuat, molèsties físiques i somatitzacions, a més de fatiga i pèrdua d’energia. De fet, en els diferents manuals de classificació i diagnòstic aquestes característiques apareixen tant en alguns trastorns d’ansietat (p.ex. el Trastorn d’Ansietat Generalitzada o TAG), com en la depressió i la distímia. Únicament farem un diagnòstic a part de fibromiàlgia quan els dolors siguin accentuats, o quan aquests hagin aparegut abans o haver-se mantingut posteriorment durant un període perllongat.

 

El mecanisme etiopatogènic de l’associació entre aquestes patologies no està ben demostrat, però s’han proposat diferents causes, entre les quals destaquen l’estrès o el dolor crònic, la frustració personal tant dependent com independent de la malaltia, el retard en el diagnòstic, l’automedicació , o la manca d’eficàcia dels diferents tractaments. A més, els problemes en l’àmbit laboral o familiar influencien de manera negativa a l’estat d’ànim de la persona, podent acudir a l’automedicació tant per disminuir el dolor com per regular altres símptomes i sentiments associats, com la desesperació, la culpabilitat o la desesperança.

 

La comorbiditat o aparició de més d’una dificultat o patologia en una mateixa persona és el fenomen més comú. Convé fer un diagnòstic diferencial adequat per tal d’adequar les ajudes i el tipus d’eines que utilitzarem en cada cas. Al costat d’això, en aquests casos caldrà una atenció multidisciplinària, des de l’àmbit mèdic, psiquiàtric i psicològic, per tal d’atacar tots els fronts i símptomes de les diferents patologies que presenti la persona.

 

Posa’t en contacte amb el nostre equip de professionals i et proporcionarem tota la informació que necessitis. Comptem amb especialistes de la psicologia i psiquiatria que us ajudaran a resoldre tots els vostres dubtes.

Principals motius de consulta en teràpia de parella

La psicologia, i en concret la psicologia clínica abasta molt més que la teràpia individual, podent aplicar-se i mostrant la seva eficàcia davant de grups, famílies, i evidentment parelles. A més, quan es realitza tractament individual, és comú que el terapeuta faci algunes sessions amb algunes persones de l’entorn, per separat o conjuntament, de manera que aconsegueixi tant una visió més àmplia i objectiva de la situació, com proporcionar una ajuda que es generalitzi a les dinàmiques relacionals de la persona.

 

Les dificultats experimentades en la parella suposen quelcom comú, natural, i fins i tot útil dins de les nostres relacions. És potser l’absència de malentesos allò que pot suposar un problema significatiu, ja que possiblement emmascara moltes altres problemàtiques (p.ex., dèficit de comunicació, exigència de perfeccionisme, pors…). Entre ells, a continuació s’exposen alguns dels principals motius de consulta que observem i treballem més en teràpia:

 

  • Problemes de comunicació: És potser un dels més comuns, sinó el principal. Aquest pot ser tant causa com a conseqüència d’altres dificultats, i pot consistir tant en una absència de comunicació com en una interacció defectuosa basada en demandes constants o exigències, reaccions agressives, silencis… Treballar aquest component, independentment del motiu de consulta, pot resultar clau per al bon funcionament de la teràpia i de la parella.

 

  • Infidelitat: Constitueix un motiu comú, el qual genera principalment desconfiança, necessitat de control i, en definitiva, por. A més, pot repercutir en la percepció que es té de l’altra persona, cosa que fomenta la insatisfacció i el malestar. Haurem d’atendre a com viu cadascun dels membres el que ha passat, atenent a les seves creences i la seva percepció de l’altre per plantejar objectius que fomentin el benestar tant individual com relacional.

 

  • Sexualitat: Els problemes sexuals són especialment freqüents, i especialment quan es tracta de relacions duraderes. A més, les dificultats sexuals en forma de disfuncions, o de qualsevol altre tipus, són especialment útils treballar-les quan estem davant de parelles. Tot i que pugui ser un dels membres el que presenti la dificultat, sempre hi ha factors de la relació que haurem de tenir en compte per treballar-la.

 

  • Economia: Les dificultats en l’àmbit econòmic poden ser font de malestar significatiu, i especialment quan ja s’ha creat una família, amb la qual cosa la preocupació es trasllada al benestar dels fills. Per això, la gestió del malestar generat per això és clau i rellevant.

 

Finalment, val la pena remarcar que els problemes relacionals poden aparèixer en qualsevol fase, en tot moment dins de la relació. Tot i que es tendeix a fer-ho, no cal esperar molt de temps per demanar ajuda, ja que fer una feina a temps pot ajudar a prevenir altres problemes. Així, serà la gestió comuna, és a dir, actuar com a equip cap a un mateix objectiu, ajudats pel terapeuta, el que marcarà la diferència i permetrà trobar l’estabilitat i el benestar tant dins de nosaltres mateixos com a la nostra relació.

Al nostre centre trobaràs especialistes en teràpia de parella, en teràpia familiar i individual. Estem situats al centre de Mataró. No ho dubtis i acosta’t o contacta amb nosaltres per mail o per telèfon, serà un plaer atendre’t.

Ansietat per la salut o hipocondria: conceptualització i mètodes per afrontar-la

L’ansietat és un mecanisme adaptatiu que apareix quan percebem un perill real o imaginari, que ens ajuda a combatre o fugir. La seva aparició pot ser ràpida o progressiva, acompanyant-se de símptomes físics com taquicàrdia, sudoració, visió borrosa, tremolor, dificultats per respirar…entre d’altres. El seu aliment principal és la por i la preocupació, intensificant-se quan aquesta adopta escenaris especialment catastròfics o negatius. Dins d’aquesta, i entre les patologies principals que l’engloben, hi ha les fòbies (fòbies específiques, agorafòbia i fòbia social), el mutisme selectiu, l’ansietat per separació, el trastorn de pànic i el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG).

 

El trastorn d’ansietat per la salut o hipocondria es defineix com la preocupació per patir o contraure una malaltia greu, en què a més hi pot haver símptomes somàtics lleus, i apareixen recurrents conductes de comprovació corporal i cerca d’informació tranquil·litzadora. Així doncs, encara que la patologia se situa en la categoria de trastorns de símptomes somàtics i relacionats, novament el principal component és la preocupació. Hi ha diferents tractaments validats per a aquesta problemàtica, sent la Teràpia Cognitiu-Conductual la més eficaç. Tot i així, les diferents intervencions coincideixen en una sèrie de mètodes considerats especialment útils:

 

  • Autoobservació i identificació: Observar les nostres reaccions davant d’estímuls que ens facin connectar amb la possibilitat d’emmalaltir, juntament amb la nostra reacció emocional i els pensaments negatius associats, és un primer pas especialment important. Aquí ens podem adonar que molts dels nostres pensaments són irracionals i improbables.

 

  • Més enllà del pensament: Els primers pensaments automàtics i negatius que ens assalten acostumen a emmascarar altres pors, com ara morir, la solitud o no poder estar amb els nostres familiars. Anar més enllà del pensament inicial ens pot fer connectar amb altres emocions, com la tristesa.

 

  • Mètodes de respiració i relaxació: Trobar una eina que ens permeti connectar amb el nostre cos, de manera calmada, no només facilita que es redueixi l’activació associada a la nostra por, sinó reinterpretar algunes creences negatives associades a aquesta. Algunes són la respiració controlada o diafragmàtica i la relaxació muscular progressiva de Jacobson.

 

  • Estil de vida i variables relacionades: Procurar portar un estil de vida saludable i atendre a com ens comportem en general és una estratègia molt útil. Entre les principals variables vinculades a la hipocondria es troben la necessitat de control (necessitat de tenir-ho tot estructurat, vigilat i controlat), la intolerància a la incertesa (no permetre’ns tenir interrogants a la nostra vida, coses sense saber o resoldre), la rigidesa, i sensibilitat a l’ansietat (aprensió o por envers els símptomes d’ansietat propis).

 

Si vols conèixer més sobre aquesta problemàtica o altres mètodes per fer-hi front, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró. Et proporcionarem tota la informació i ajut que necessitis.