Cadascú de nosaltres té una forma concreta de percebre el món i els altres. Encara que estiguem dins d’aquest, i fins i tot amb experiències similars, desenvoluparem una forma única i personal de veure el que ens envolta. Així, sota la influència evident de la nostra cultura, societat, i la nostra família i amics, tots nosaltres anirem construint una imatge del que som i de la resta, per poder-nos desenvolupar en un entorn complex i ple d’estímuls.

 

La llei del mirall va ser introduïda pel psicoanalista Jacques Lacan, que defensava que la construcció de la personalitat es produeix a partir de la captació de la imatge d’un mateix en els altres. En aquesta línia, la llei postula que allò que veiem, o més aviat, allò que percebem i interpretem de fora, en realitat resideix al nostre interior. Així, l’exterior actuaria com un mirall per a la nostra ment. Un mirall on es reflecteixen diferents característiques, qualitats i aspectes personals de la nostra essència.

 

En aquest sentit, quan alguna cosa ens molesta o ens desagrada dels altres, ho acostumem a situar totalment fora de nosaltres, exculpant-nos, i sent poc o gens conscients que això pot reflectir aspectes personals i assumptes inconclusos no processats adequadament. D’aquesta manera, la nostra inconsciència, ajudada pel mecanisme de projecció psicològica (mecanisme de defensa descrit per la psicoanàlisi que consisteix a atribuir a altres sentiments, pensaments o fins i tot accions personals inacceptables), ens fa pensar que el defecte que percebem en els altres només és allà fora, i no en nosaltres mateixos.

 

Aleshores, quins són els 4 principis de la llei del mirall?

 

  • El que em molesta de l’altre, és dins meu.
  • Allò que a l’altre el molesta de mi, si m’afecta, és dins meu.
  • El que m’agrada de l’altre també és dins meu.
  • El que a l’altre el molesta de mi, si no m’afecta, és dins seu.

 

En resum, “el que veiem als altres ens revela informació del que som nosaltres mateixos”. Es tracta de ser conscient que allò que ens irrita i molesta, reflecteix característiques nostres. Si aconseguim detectar i sobretot responsabilitzar-nos-en, ens pot facilitar tenir més sensació de control de nosaltres mateixos, potenciant l’autocreixement i l’apoderament i, per tant, disminuint el conflicte amb els altres.

 

Si voleu conèixer més sobre això o qualsevol altre tema, poseu-vos en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, tant d’infanto-juvenil com d’adults. Et proporcionarem tota l’atenció i l’ajuda que necessitis.

Acostumem a centrar-nos i descriure diferents problemàtiques emocionals, tant en forma de patologies o trastorns concrets, com de dificultats i emocions que es poden presentar sovint en el nostre dia a dia. I si bé és important conèixer-ho, hem d’atendre també a les nostres potencialitats, i més encara els senyals de recuperació, els quals ens indiquen que estem seguint el camí correcte.

 

Si bé és cert que en funció de la problemàtica, podem parlar de certs criteris o aspectes que ens indiquen una clara millora o recuperació (p. ex., fòbies – disminució o desaparició de la por, depressió – disminució significativa de la tristesa, problemes de conducta – bon comportament…), hi ha senyals que poden generalitzar-se a gairebé qualsevol situació o persona, i que no només hem d’aprendre a detectar, sinó també a potenciar i sobretot mantenir. Algunes són les següents:

 

  • Errors com a aprenentatges: Un dels primers i més importants és el cessament de l’autocàstig per haver fet o no certes coses. Quan deixem d’inculpar-nos, i veiem aquests actes (anteriorment vistos com a errors) com a aprenentatges, és un bon criteri de recuperació.

 

  • Reconeixement i expressió d’emocions: Quan estem malament, difícilment comuniquem allò que sentim, bé per por o per vergonya. Per contra, quan millorem apareix l’exteriorització de forma assertiva, i ens envoltem de persones que ens sumen, deixant de forçar aquells llaços que no donen per més.

 

  • Disminució de la comparació amb els altres: En millorar, ens posem com a prioritat, il·luminant-nos i aprenent a gaudir de la nostra pròpia companyia. Així, el focus d’atenció deixa d’estar en els altres, en allò que tenen o no, per centrar-se en nosaltres.

 

  • No cercar respostes en el passat: És freqüent tirar enrere per intentar comprendre certes situacions, tant anteriors com actuals. Quan deixem de fer això, vol dir que estem més connectats amb el present.

 

  • Acceptació: Ens adonem que acceptar alguna cosa no vol dir estar d’acord, sinó que deixem de lluitar contra això. Això ens serveix tant per a aspectes personals, com pel que fa als altres. Així, cessem els intents per intentar canviar coses que escapen del nostre control.

 

  • Benestar general: El criteri més important i el qual engloba tots els altres, és experimentar benestar i tranquil·litat en un sentit global, estant a gust amb nosaltres mateixos, amb el nostre dia a dia, i amb els altres.

 

Aquests són alguns dels senyals que ens indiquen que estem en una bona tendència, caminant per un camí adequat. A més, convé recordar que això no impedeix que ens puguem sentir tristos, ansiosos o preocupats de tant en tant. Serà l’afrontament d’aquestes situacions el que marqui la diferència i continuï potenciant els aspectes que hem assenyalat.

 

Si desitges rebre la nostra ajuda o tens qualsevol pregunta, posa’t en contacte amb el nostre equip de psiquiatres i psicòlegs. Et facilitarem tota la informació i atenció que necessitis.

Sovint som els nostres pitjors jutges. Podem autoboicotejar-nos constantment de manera més o menys inconscient, i fins i tot donar-nos missatges que freguen, i fins i tot donen de ple, a les faltes de respecte. Missatges com “no pots fer-ho”, o “ets ximple/a”, o “ets inútil”, poden aparèixer malauradament de manera freqüent. Això reflecteix, en primer lloc, una autoexigència exageradament elevada, però també repercuteix directament en el nostre estat anímic (p. ex., generant símptomes depressius o ansiosos) i el nostre nivell d’autoestima, disminuint-la.

 

L’origen d’aquesta tendència el trobem principalment a les nostres experiències passades, i sobretot en les nostres interaccions i influències familiars i socials. Així, entorns on es fomenta un alt nivell de perfeccionisme, on hi ha una manca de reforç, o on apareix negligència, abusos o un tracte desfavorable, és fàcil que s’origini una autopercepció negativa, interioritzant missatges i una imatge de nosaltres mateixos distorsionada i lluny de la realitat. D’aquesta manera, la persona arran d’aquestes situacions podrà anar generalitzant la manca d’autoconfiança i l’autocàstig cap a diferents àmbits, podent sentir-se molt limitada.

 

Com podem calmar o mitigar l’autocàstig? A continuació us proposem algunes estratègies:

 

  • Escoltar-nos: atendre a com ens parlem i als missatges que ens fem és el primer pas. Això ens permetrà identificar com ens sentim amb nosaltres mateixos, i a detectar processos com ara la comparació contínua amb els altres.

 

  • Personalitzar-ho: Imaginem l’autocrítica com una persona que procura protegir-nos, i acceptem i busquem motivacions darrere del que ens diu. Per exemple, si l’autocrítica exagerada ens castiga sempre per arribar tard, entenem que la motivació principal és que siguem puntuals.

 

  • Normalitzar l’error: Equivocar-nos és totalment normal, i sobretot inevitable com a persones. Com més acceptem aquesta característica, menys tendirem a castigar-nos quan cometem algun error. Amb això, també hem de felicitar-nos i aplaudir-nos davant dels nostres èxits!

 

  • Reformular els missatges negatius: Flexibilitzar i transformar els missatges que ens donem és clau, encara que requereix un cert esforç. Per exemple, podem transformar un “no sóc prou bo” per “estic fent el millor que puc” o “estic treballant per donar el millor de mi”. Per això, hem d’identificar el missatge castigador, i qüestionar-lo amb evidències alternatives.

 

  • Tractar-nos com a amics: Quan ens adonem d’estar sent massa durs amb nosaltres, fem un pas enrere, i preguntem-nos què li diríem a un amic/a en la mateixa situació. Recordem que som dignes i mereixedors d’amor i de respecte.

 

Acceptar-nos, cuidar-nos i tractar-nos bé és un aspecte fonamental a les nostres vides. Estem acostumats a dependre del reforç extern, o fins i tot de coses materials per sentir-nos bé, oblidant que el nostre llenguatge intern i la nostra autoestima mereixen el principal focus de llum.

 

Pots contactar amb el nostre equip de terapeutes, a Mataró, per consultar qualsevol pregunta o rebre la informació que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.