Conseqüències psicològiques del cànnabis

El consum de drogues i els trastorns addictius suposen un dels problemes més significatius als què s’enfronta la nostra societat. Entre elles, el cànnabis se situa com la droga il·legal més consumida a Espanya i a nivell europeu, on s’estima que aproximadament més de 40 milions de persones n’han fet ús, i almenys 12 milions durant el darrer any. A més, és especialment prevalent entre la població adolescent, on el 20% de les persones entre 15 i 16 anys han consumit alguna vegada a la seva vida, estimant-se que aquest percentatge augmentarà a un 30% quan arribin als 25 anys.

 

El cànnabis procedeix de la família dels cànnabinols, entre els quals hi ha la marihuana, o l’haixix. Aquest segon posseeix un poder addictiu més gran, i sol combinar-se amb alcohol o cocaïna. Entre els seus efectes fisiològics més significatius hi ha la taquicàrdia, el dolor abdominal, els espasmes i tremolors, la sudoració, la febre, els calfreds i les cefalees, especialment quan parlem d’abstinència. Al costat d’aquests, hi ha riscos cardiovasculars i de càncer (principalment de pulmó). Però les conseqüències negatives van molt més enllà de la part purament física, i és que malgrat els seus efectes a curt termini relacionats amb el benestar, la relaxació o l’eufòria, apareixen alteracions psicoemocionals i cognitives molt significatives:

 

  • Letargia
  • Anhedonia
  • Problemes datenció i memòria
  • Disminució de la concentració
  • Reaccions paranoides i símptomes psicòtics
  • Crisi d’ansietat
  • Pèrdua d’energia
  • Alteracions del son
  • Disminució del rendiment

 

Juntament amb aquest compendi d’alteracions, s’ha descrit una problemàtica especialment important, anomenada síndrome amotivacional. Aquest es caracteritza per un estat de passivitat i indiferència accentuats, juntament amb una disfunció generalitzada de les capacitats cognitives, interpersonals i socials, i el qual persisteix una vegada interromput el consum. A més, hi ha un elevat risc de desenvolupar depressió i esquizofrènia, i aquesta segona patologia és una de les que més s’ha vinculat amb el cànnabis.

 

L’edat d’inici es considera un factor molt determinant per a la gravetat, i s’evidencia un perill clar si es comença abans dels 16 anys. Considerant això, juntament amb que la meitat de pacients que demanden tractament tenen menys de 25 anys, evidencia la importància d’actuar precoçment, educant sobre l’ús i les conseqüències del consum, i dissenyant intervencions preventives i terapèutiques eficaces i útils.