El Dol perinatal

El dol suposa una part inevitable de les nostres vides, i forma part d’un procés inherent a tots nosaltres. Com a tal, pot definir-se com aquell procés d’adaptació emocional que segueix a qualsevol pèrdua (p.ex., ésser estimat, relació, ocupació…). Es tracta d’un fenomen totalment natural i real, en el qual es posen a prova els nostres recursos emocionals, la nostra resiliència. A més, hi ha consens en identificar 5 fases per les quals podem transitar durant aquest, com són: negació, enuig o ira, negociació, dolor o depressió, i acceptació. Aquestes apareixen de forma alternada i en espiral, no seguint una seqüència concreta, depenent de la persona.

 

El dol perinatal es defineix com la pèrdua que succeeix durant l’embaràs, el part o poc després de donar a llum. Tot i que aquest procés, ha quedat silenciat, o a l’ombra, per l’impacte, la por, o per considerar-se un procés antinatural, és summament important donar-li veu, ja que suposa una realitat freqüent i significativa. L’any 2015, la OMS el va incorporar com un dels 100 indicadors bàsics de salut. A més, 1 de cada 40 fetus mor abans de néixer, i concretament a Espanya, són 2000 els nadons que moren passades les 24 setmanes de gestació o durant el primer mes de vida. A aquests, caldria sumar les pèrdues per avortaments involuntaris, els quals en 2 de cada 3 casos succeeix durant el primer trimestre. Per tant, ens trobem davant d’una situació que existeix, i a la qual segueix un impacte emocional molt significatiu.

 

D’aquesta manera, els sentiments de tristesa, ràbia, ansietat, culpabilitat, o fins i tot patologies mentals poden aparèixer associades a aquest moment. La pèrdua del nou projecte de vida, de la il·lusió, pot suposar un moment realment complicat per a molts pares. A més, és important tenir en compte que l’amor no entén de temps o d’edats. Així, el dolor serà proporcional a l’amor que sentim per aquesta persona. S’ha comprovat que fins i tot pot existir vincle abans de la gestació, de manera que simplement l’esperança, o el projecte poden ser ja claus per comprendre la seva rellevància en les nostres vides. Tot i així, és cert que a mesura que avança el nostre embaràs, el vincle s’enforteix i es fa més significatiu.

 

Davant d’aquesta situació, i a causa de l’impacte i la incredulitat, podem orientar de forma incorrecta l’ajuda que proporcionem a les persones afectades. Així, frases típiques poden ser: ja arribarà una altra oportunitat, saps que et pots quedar embarassada, encara no havia nascut, has de ser fort per la resta de la teva família … Totes elles porten a fomentar sentiments d’incomprensió, de culpabilitat, evitant afrontar un dolor molt present i real. En canvi, la validació emocional, l’acceptació, l’acompanyament, l’escolta, i el atendre les necessitats, s’alcen com a estratègies clau per a l’afrontament de la situació. En aquest sentit, frases com: no imagino pel dolor que estàs passant, què necessites?, o no tinc paraules per consolar però si braços per sostenir-te i per acompanyar-te, són alternatives que faciliten el processament, l’empatia, la comprensió. Fins i tot un silenci pot ser més sanador que una frase mal dita.

 

Els nadons, portin el temps que portin amb nosaltres, ocupen un lloc en la nostra vida. La seva pèrdua, sigui en el moment que sigui, s’ha de reconèixer, parlant sobre això, afrontant-ho. Jutjar el nostre o l’estat emocional aliè no ens ajuda, i molt menys tapar-ho o evitar-ho. Elaborar-ho, a través dels nostres familiars, o demanant ajuda externa pot ajudar-nos a facilitar el nostre procés d’adaptació.

 

Si vols rebre més informació sobre això, poseu-vos en contacte amb el nostre equip de professionals de la psicologia, a Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda que necessitis.